Retallades catalanes

Les primeres valoracions que serveixen per posar de relleu l’acció i les prioritats d’un nou govern s’acostumen a realitzar quan han passat cent dies des de l’inici del mandat. La prudència em portava a esperar però quan repassava els apunts que tenia sobre les decisions adoptades pel govern de la Generalitat de Catalunya en els seus primers seixanta dies he canviat de decisió. Si acumulo tanta informació necessitaré cinc setmanes seguides per realitzar una valoració sobre una tasca que govern que fins al dia d’avui es podria resumir en una única paraula: retallades .

En moments de dificultats econòmiques les polítiques de contenció i d’estalvi no sorprenen als ciutadans però l’orientació i el fonament sobre la qual es recolzen adopten una direcció diferent en funció de la sensibilitat que caracteritza al govern. Dissortadament, a Catalunya tenim un govern que ha decidit recolzar en exclusiva el gruix de les retallades sobre l’eix vertebrador de l’Estat del Benestar. D’entrada, s’ha reduït en un 61% la contractació a docents, 40.000 alumnes estaran afectats per l’aturada en sec de la implantació dels portàtils a les aules així com també la reducció en despeses corrents com llum i calefacció a les escoles públiques. En el nivell de la Formació Professional es crearan noves taxes i es reduirà un 10% el pressupost destinat a les universitats públiques

Ara bé, aquestes mesures només són adoptades per a l’escola pública ja que els centres concertats que en ple segle XXI continuen professant pràctiques summament discriminatòries separant els alumnes per raó de sexe no veuran alterada ni en un cèntim d’euro la percepció econòmica que a través de la subvenció atorga l’Administració de la Generalitat aquests centres concertats. En matèria sanitària també s’acumulen les retallades, tant des del punt de vista d’atenció als pacients concentrant més visites als metges reduint el temps que els professionals poden dedicar als pacients així com també la paralització de la construcció de 14 hospitals i 44 nous CAPS.

Supressió de les ajudes als pares i mares per fills menors de 3 anys així com també a les famílies monoparentals amb fills menors de 6 anys. Són només algunes de les retallades adoptades en els darrers dies. Un caire diferent adopta la voluntat de suprimir l’Impost de Successió i Donacions. Un impost que només afecta entorn el 6% de la població de Catalunya ja que després de les modificacions efectuades sobre el mateix en l’anterior legislatura ha quedat reduït en un impost que fonamentalment només afecta a les grans fortunes.

No hi ha dubtes, la regla que des del Govern de CiU ens imposa és senzilla. Repercutir la base de les retallades sobre l’ampli espectre del conjunt de la ciutadania i aprofitar l’avinentesa per donar un cop de mà a les capes socials que menys dificultats tenen per sortejar la crisi econòmica adoptant la supressió de l’Impost de Successions i Donacions. Després onejarem la senyera als quatre vents però la tendència del nou govern no es pot camuflar amb tocs nacionalistes ja que totes les decisions exposades breuement a les línies precedents desemmascaren i posen de relleu quin és el veritable tarannà conservador i liberal que s’amaga darrera de Convergència i Unió.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 11/03/11

Laia Gomis