diumenge, de març 13, 2011

Retallades catalanes

Les primeres valoracions que serveixen per posar de relleu l’acció i les prioritats d’un nou govern s’acostumen a realitzar quan han passat cent dies des de l’inici del mandat. La prudència em portava a esperar però quan repassava els apunts que tenia sobre les decisions adoptades pel govern de la Generalitat de Catalunya en els seus primers seixanta dies he canviat de decisió. Si acumulo tanta informació necessitaré cinc setmanes seguides per realitzar una valoració sobre una tasca que govern que fins al dia d’avui es podria resumir en una única paraula: retallades .

En moments de dificultats econòmiques les polítiques de contenció i d’estalvi no sorprenen als ciutadans però l’orientació i el fonament sobre la qual es recolzen adopten una direcció diferent en funció de la sensibilitat que caracteritza al govern. Dissortadament, a Catalunya tenim un govern que ha decidit recolzar en exclusiva el gruix de les retallades sobre l’eix vertebrador de l’Estat del Benestar. D’entrada, s’ha reduït en un 61% la contractació a docents, 40.000 alumnes estaran afectats per l’aturada en sec de la implantació dels portàtils a les aules així com també la reducció en despeses corrents com llum i calefacció a les escoles públiques. En el nivell de la Formació Professional es crearan noves taxes i es reduirà un 10% el pressupost destinat a les universitats públiques


Ara bé, aquestes mesures només són adoptades per a l’escola pública ja que els centres concertats que en ple segle XXI continuen professant pràctiques summament discriminatòries separant els alumnes per raó de sexe no veuran alterada ni en un cèntim d’euro la percepció econòmica que a través de la subvenció atorga l’Administració de la Generalitat aquests centres concertats. En matèria sanitària també s’acumulen les retallades, tant des del punt de vista d’atenció als pacients concentrant més visites als metges reduint el temps que els professionals poden dedicar als pacients així com també la paralització de la construcció de 14 hospitals i 44 nous CAPS.


Supressió de les ajudes als pares i mares per fills menors de 3 anys així com també a les famílies monoparentals amb fills menors de 6 anys. Són només algunes de les retallades adoptades en els darrers dies. Un caire diferent adopta la voluntat de suprimir l’Impost de Successió i Donacions. Un impost que només afecta entorn el 6% de la població de Catalunya ja que després de les modificacions efectuades sobre el mateix en l’anterior legislatura ha quedat reduït en un impost que fonamentalment només afecta a les grans fortunes.


No hi ha dubtes, la regla que des del Govern de CiU ens imposa és senzilla. Repercutir la base de les retallades sobre l’ampli espectre del conjunt de la ciutadania i aprofitar l’avinentesa per donar un cop de mà a les capes socials que menys dificultats tenen per sortejar la crisi econòmica adoptant la supressió de l’Impost de Successions i Donacions. Després onejarem la senyera als quatre vents però la tendència del nou govern no es pot camuflar amb tocs nacionalistes ja que totes les decisions exposades breuement a les línies precedents desemmascaren i posen de relleu quin és el veritable tarannà conservador i liberal que s’amaga darrera de Convergència i Unió.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 11/03/11

Laia Gomis

7 Comments:

At 11:00 p. m., Anonymous Frederic Porta Serramià said...

Hola Laia!

Feia temps que no passava per aquí, però ja que hi som, comentarem alguna cosa...

Està bé fer una enumeració de les retallades que s'han dut a terme aquests primers dies de govern de CiU. Són criticables perquè deixen enrere la feina d'uns anys on les polítiques socials han estat encertades i contribueixen a millorar l'estat del benestar de la població.

Si més no...quan no hi ha diners, què s'ha de fer? Que la Generalitat demani 3000M d'€ amb un interès del 4.75% no és un bon senyal... que l'actual govern hagi concretat 2 crèdits per valor de 1000M d'€ continua essent un mal senyal, alguna cosa no funciona.

En tot cas, les retallades són necessàries per a un bon funcionament de les finances públiques. No crec que un govern retalli per retallar, i menys per ajudes públiques. Es pot tenir un tarannà liberal i no sacrificar la despesa pública si no és necessari.

M'agradaria que em diguéssis quines partides retallaries, perquè amb el ritme de despesa que es portava, el model econòmic no era solvent.

Gràcies


Frederic

 
At 9:08 p. m., Anonymous Anònim said...

Frederic tens tota la raó el Govern de CiU ha deixat enrere les polítiques socials que segons tu eren encertades. Tens tota la raó noi!!!!

María

 
At 1:49 a. m., Anonymous Frederic Porta Serramià said...

Gràcies Maria, però el fet és que era necessari o Catalunya se n'anava a la bancarrota...

Alguna cosa s'ha fet malament, doncs, amb la gestió dels pressupostos, no es pot estirar més el braç que la màniga, amagar els números reals i ara, a l'oposició, criticar mesures que són necessàries.

No crec que cap govern sigui amant de les retallades; al contrari, voldria sempre apujar prestacions i ajudes perquè els ciutadans confiéssin en ells...

Però espero que la Laia em contesti, i sembla ser que encara no se'm permet l'honor...

 
At 9:26 p. m., Anonymous Anònim said...

Frederic, crec que hauries de revisar el teu concepte de la importància personal. Sempre prioritzes el teu ego i no ets conscient de les teves mancances, sobretot de la teva manca de discurs i criteri...només cal veure com has contestat la María...que busques? un lloc al consistori a qualsevol preu? Sempre pots anar a les llistes del PxC que tant de suport han rebut del teu pare i fer-te un nom i aquest bon sou que tant anheles...
Ana P.

 
At 1:22 a. m., Anonymous Frederic Porta Serramià said...

Ana P, ja t'he contestat, però ho tornaré a fer. A més a més em coneixes bé, per tant m'agradaria que poséssis nom i cognoms al teu escrit!

Si m'expliques en què li he faltat al respecte a l'entrada de la Maria, em faràs un favor. Només li he agraït que estigui d'acord amb la meva entrada, res més... Què hi ha de dolent en això?

Jo no busco un lloc al consistori a qualsevol preu, no és la meva prioritat, gens ni mica. I jo tampoc anhelo cap bon sou ni cap nom, no és la meva intenció.

I repeteixo, a veure si intentem separar les coses. El meu pare és una persona i jo, en sóc una altra. Si ell es tira del pont, jo no he de fer-ho perquè sí...així que si us plau, jutgeu a les persones individualment, i no col·lectivament.

I si és veritat que el meu pare ha donat taaaant de suport a PxC...demostra-m'ho i et donaré la raó. Fins llavors, tot són acusacions sense fonament, i són molt fàcils de fer darrera de l'anonimat.


F

 
At 3:06 p. m., Anonymous Laia Gomis said...

En primer lloc voldria demanar disculpes per trigar tant en contestar ,el temps és un factor escas a les nostres vides i les obligacions acostumen a ser més nombroses que el temps q gaudim d'oci. En moments dififícils s'han de prendre decisions pero el taranna de les mateixes canvia molt en funció de la sensibilitat ideologica del partit que ostenta el govern. Així doncs, l'actual govern de ciu prefereix suprimir un impost que només paga el 8% de la poblacio de Catalunya, faig referencia a l'impost de successió i donacions que suposa de mitjana uns 400 milions d'euros. En canvi, aturen la inversió en sanitat i educació, ampliant les llistes d´espera i beneficiant l'escola concertada en comptes de potenciar la pública.
La llista d'alternatives abans de tocar els pilars basics de l'estat del benestar és enorme, sense anar més lluny, el cost de l'adquisició dels drets d'emissió de tv3 de la champions o la formula 1 és una despesa q en temps de crisis podria ser prescindible.
Cordialment,
Laia

 
At 1:42 a. m., Anonymous Frederic Porta Serramià said...

Més que l'import de successions, crec que hi ha un problema de fons...i és el paternalisme que té el govern moltes vegades...i ve una mica relacionat amb les retallades...

Em resulta difícil d'entendre com és que donem diners públics a un poble indígena de l'Amazones o fins i tot a l'escola francesa en català sense anar tant lluny... Quan això podrien ser iniciatives del Fons Europeu.

No entenc el paper de les embaixades que té la Generalitat si no exerceixen de dinamitzadores i cercadores d'oportunitats per als empresaris i emprenedors...amb el mínim de personal optimitzat al màxim.

I no entenc com per exemple es fitxa un periodista de fora de la CCMA on hi treballen excel·lents periodistes fent informatius a les 3 de la matinada al 3/24 o fent de corresponsals del TN cap de setmana només perquè "fulanet" és pròxim a un partit que governa. O com es pot aguantar a la graella un programa com Banda Ampla, que costa gairebé 1M d'€ cada programa...

El problema crec que és més profund que no comprar els drets de la Champions o la F1 que es fa conjuntament amb altres cadenes de televisió...té més profunditat i més problemàtiques que s'han d'abordar més a fons.

Tot i així he de dir que no estic d'acord amb les retallades del Govern, sobretot en el tema sanitari i educatiu, que hauríen de ser els pilars i eixos fonamentals si volem que la nostra societat avanci i el nostre estat del benestar pugui ser de veritat, no una broma com el d'ara.

Gràcies Laia per la teva resposta, s'agraeix!


F

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home