El nou any xinès

El comiat del 2010 és una referència temporal que ens resulta llunyana malgrat que encara no han passat dos mesos. No obstant, l’agilitat i el frenètic ritme de vida en el qual tots plegats ens trobem immersos provoca que un esdeveniment trascendental que celebrem col·lectivament s’esvaeixi fugaçment perquè el dia a dia s’imposa. Les esperances dipositades en l’inici d’un nou any és una constant que en major o menor mesura tots projectem. Ara bé, l’energia i la vitalitat dels primers dies de l’any va decaient a mesura que avança el calendari.

La festivitat, l’alegria i la joia es recuperava aquesta mateixa setmana per un sector de la nostra població. Aquesta setmana els xinesos instal·lats en el nostre país han volgut seguir amb la tradició i celebrar l’arribada del nou any xinès que establint un paral·lelisme ha tingut lloc als volts del 8 de febrer.En una societat plural i diversa com és la nostra. La cultura, els costums i les tradicions no conformen una unitat unívoca i homogènia. Més aviat ens trobem davant un ampli ventall de celebracions que tenen com a punt de partida fets definidors i característics de cada cultura.

El nostre llegat romà ens va deixar una herència que s’ha perllongat fins els nostres dies i entre tots els elements que han estat enormement rellevants voldria centrar-me vers a la preocupació constant i transversal que ha estat la medició del temps. El calendari romà va assentar les bases amb 304 dies distribuïts en 10 mesos però existia un desfàs insalvable que s’ajustava en el darrer mes de l’any. Les bases d’aquest calendari van permetre l’elaboració del calendari julià que en honor a Juli Cèsar va adoptar aquesta denominació. No obstant, encara quedaria una modificació més per acabar de polir les imperfeccions que arrossegava aquest calendari i instaurar el gregorià que és el que avui emprem tots nosaltres.

Nogensmenys, des d’èpoques immemorials comptabilitzar el temps ha estat un element present en nombroses societats. Sense anar més lluny, tots tenim referències de la pluralitat de calendaris que en un moment o altre han existit i alguns d’ells continuen existint en diversos indrets del nostre planeta. El calendari maia, l’egipci, el xinès serien tres exemples que podríem posar de relleu però no els únics. Ens els darrers dies hem tingut coneixement de la celebració del nou any xinès a través d’una doble via d’informació. D’una banda pel caràcter festiu que suposa donar la benvinguda al nou any xinès. Una festivitat que es perllonga quinze dies i que s’anomena Festa de la Primavera. Concretament, va donar el tret de sortida el 3 febrer i es conclourà amb la Festa dels Fanalets el 18 de febrer.

No obstant, resulta enormement interessant descobrir una qüestió que uns anys endarrera no hagués tingut cap trasncendència. Concretament, faig referència a l’impacte econòmico empresarial que ha suposat la celebració del nou any xinès. En un món globalitzat com és el nostre l’impas festiu que suposen aquests dies a milions de quilòmetres de distància tenen una repercussió directa en l’activitat econòmica del nostre país. Proveïdors, distribuïdors i totes les empreses que es nodreixen de productes provinents de la gran potència xinesa es troben sense subministraments derivats d’una festivitat que malgrat ser aliena a molts de nosaltres els efectes de la mateixa també arriben al nostre continent.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 11/02/11

Laia Gomis