Sopar de Can Corbella 2009

A l’agost els rellotges s’aturen, les vacances presideixen totes les converses, i precisament en aquest context, els socialistes vendrellencs organitzem un sopar que s’ha convertit en un clàssic estiuenc. La masia de la família Corbella acull des de fa prop de trenta anys un sopar que es converteix en l’excusa perfecte per veure aquells companys i companyes que fa temps que no veus i compartir una vetllada molt agradable.

La calma i la tranquil·litat estiuenca es converteixen en unes aliades perfectes prop de dues-centes trenta persones es desplacen fins a la masia de Can Corbella per gaudir d’un sopar que té un menú curiós, peus de porc i sipia amb patates, l’empremta que els impulsors d’aquest sopar van dissenyar i que com és tradició el menú es manté invariable amb el pas dels anys.

La veritat és que un acte d’aquesta envergadura comporta força feina, especialment totes aquelles activitats que no es veuen però que són necessàries perquè quan arribi el dia tot surti com estava previst. Ara bé, hi ha una fórmula màgica, moltes hores, bona voluntat i la col·laboració de molts companys i companyes fan possible que aquests actes siguin una realitat.

Mica en mica, en un degoteig imparable van arribant totes les persones que assistiran al sopar. Només tinc l’oportunitat de saludar aquelles persones que amablement s’acosten a la taula on intentem coordinar el sopar i s’interessen per saber com està tot i alguns s’ofereixen a donar un cop de mà, un detall que s’agreix infinitament.


De sobte flaixos i càmeres i tota una sèrie de moviments estratègics i ràpids ens permeten detectar que el President la Generalitat, José Montilla, ha arribat. Després de saludar alguns companys i companyes, no s’ho pensa dues vegades i s’acosta fins a la caixa i ens pregunta el preu del sopar i paga el sopar com un més.

El fotògraf Ramon Costa va captar aquesta imatge que posa de relleu el moment en el qual Montilla paga el sopar.

Aquest gest sempre m’ha cridat l’atenció perquè recordo perfectament que des de la primera vegada que José Montilla va acudir al sopar, aleshores com a Ministre d’Indústria, una de les primeres coses que fa és pagar el sopar.

Acte seguit, totes les persones que encara no estan assegudes, cerquen un lloc i es dóna inici al sopar. Enguany, la Presidenta del Grup Municipal Socialista, Helena Arribas és l’encarregada de donar la benvinguda a tots els assistents al sopar i acte seguit José Montilla, pren la paraula. Una intervenció optimista mirant amb il·lusó i esperança el futur però carregada de compromís i voluntat de treball. Aquests són els trets que més em criden l’atenció de les paraules que José Montilla pronuncia a la Masia de Can Corbella. No oblida d’esmentar una fita que pocs es creien com el gran i bon acord en matèria de finançament obtingut tot just fa unes setmanes i entre nosaltres es troba un dels artífexs, l’amic i company Martí Carnicer.

No serà fins després de sopar que altres autoritats prendran la paraula com va ser el cas del President del Consell Comarcal, Jordi Sánchez, la Primera Secretària del PSC del Baix Penedès, Dolors Carreras, el delegat del govern i Primer Secretari del PSC del Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, el Secretari General d’Economia i Finances, Martí Carnicer i finalment va cloure la ronda de parlaments el Ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho.

Tots ells ens van aportar reflexions interessants i després de les seves intervencions molts vam tenir l’oportunitat de comentar idees que havien anat sorgint en els diferents parlaments.

Per a molts, aquest sopar suposa el tret de sortida a les vacances, el darrer esdeveniment polític amb una certa envergadura que s’efectua abans del retorn a la quotidianitat que sempre porta el setembre. No obstant, després de totes les reflexions sempre penses que encarem el proper curs polític amb moltes idees i reptes, hi ha molta feina a fer i moltes coses a explicar!

José Montilla i Celestino Corbacho

Com ja és tradició, després del sopar, quan els nervis havien desaparegut i tot l’acte s’havia desenvolupat amb normalitat vaig tenir l’oportunitat d’intercanviar unes paraules amb diverses persones i aquells que em coneixen saben que o vaig desaprofitar l'oportunitat d'immortalitzar alguns moments càmera en mà. Un any més, no em vaig estar de fer-me la foto amb el President la Generalitat, José Montilla i amb el Ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho.

Francesc Vallès i Xavi Sabaté

Tanmateix, no em vaig oblidar de dos polítics de casa com són el Xavi Sabaté, delegat del govern i el Francesc Vallès, una persona que sempre passa molt desapercebuda però un treballador infatigable com pocs n’hi ha i que desenvolupa una gran tasca des de la coordinació dels diputats del PSC en el Congrés dels Diputats.

Aquestes són només algunes reflexions sobre el sopar del passat divendres, el meu objectiu no és reproduir tot allò que va tenir lloc durant el sopar perquè precisament si quelcom caracteritza aquests actes és l'ambient especial que s'hi respira i tot allò que es desprèn durant la nit. Aquests elements tan sols els vam poder gaudir tot els que vam asistir in situ aquest clàssic estiuenc!