dimarts, d’agost 11, 2009

Sopar de Can Corbella 2009

A l’agost els rellotges s’aturen, les vacances presideixen totes les converses, i precisament en aquest context, els socialistes vendrellencs organitzem un sopar que s’ha convertit en un clàssic estiuenc. La masia de la família Corbella acull des de fa prop de trenta anys un sopar que es converteix en l’excusa perfecte per veure aquells companys i companyes que fa temps que no veus i compartir una vetllada molt agradable.

La calma i la tranquil·litat estiuenca es converteixen en unes aliades perfectes prop de dues-centes trenta persones es desplacen fins a la masia de Can Corbella per gaudir d’un sopar que té un menú curiós, peus de porc i sipia amb patates, l’empremta que els impulsors d’aquest sopar van dissenyar i que com és tradició el menú es manté invariable amb el pas dels anys.

La veritat és que un acte d’aquesta envergadura comporta força feina, especialment totes aquelles activitats que no es veuen però que són necessàries perquè quan arribi el dia tot surti com estava previst. Ara bé, hi ha una fórmula màgica, moltes hores, bona voluntat i la col·laboració de molts companys i companyes fan possible que aquests actes siguin una realitat.


Mica en mica, en un degoteig imparable van arribant totes les persones que assistiran al sopar. Només tinc l’oportunitat de saludar aquelles persones que amablement s’acosten a la taula on intentem coordinar el sopar i s’interessen per saber com està tot i alguns s’ofereixen a donar un cop de mà, un detall que s’agreix infinitament.


De sobte flaixos i càmeres i tota una sèrie de moviments estratègics i ràpids ens permeten detectar que el President la Generalitat, José Montilla, ha arribat. Després de saludar alguns companys i companyes, no s’ho pensa dues vegades i s’acosta fins a la caixa i ens pregunta el preu del sopar i paga el sopar com un més.

El fotògraf Ramon Costa va captar aquesta imatge que posa de relleu el moment en el qual Montilla paga el sopar.

Aquest gest sempre m’ha cridat l’atenció perquè recordo perfectament que des de la primera vegada que José Montilla va acudir al sopar, aleshores com a Ministre d’Indústria, una de les primeres coses que fa és pagar el sopar.

Acte seguit, totes les persones que encara no estan assegudes, cerquen un lloc i es dóna inici al sopar. Enguany, la Presidenta del Grup Municipal Socialista, Helena Arribas és l’encarregada de donar la benvinguda a tots els assistents al sopar i acte seguit José Montilla, pren la paraula. Una intervenció optimista mirant amb il·lusó i esperança el futur però carregada de compromís i voluntat de treball. Aquests són els trets que més em criden l’atenció de les paraules que José Montilla pronuncia a la Masia de Can Corbella. No oblida d’esmentar una fita que pocs es creien com el gran i bon acord en matèria de finançament obtingut tot just fa unes setmanes i entre nosaltres es troba un dels artífexs, l’amic i company Martí Carnicer.

No serà fins després de sopar que altres autoritats prendran la paraula com va ser el cas del President del Consell Comarcal, Jordi Sánchez, la Primera Secretària del PSC del Baix Penedès, Dolors Carreras, el delegat del govern i Primer Secretari del PSC del Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, el Secretari General d’Economia i Finances, Martí Carnicer i finalment va cloure la ronda de parlaments el Ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho.

Tots ells ens van aportar reflexions interessants i després de les seves intervencions molts vam tenir l’oportunitat de comentar idees que havien anat sorgint en els diferents parlaments.

Per a molts, aquest sopar suposa el tret de sortida a les vacances, el darrer esdeveniment polític amb una certa envergadura que s’efectua abans del retorn a la quotidianitat que sempre porta el setembre. No obstant, després de totes les reflexions sempre penses que encarem el proper curs polític amb moltes idees i reptes, hi ha molta feina a fer i moltes coses a explicar!


José Montilla i Celestino Corbacho

Com ja és tradició, després del sopar, quan els nervis havien desaparegut i tot l’acte s’havia desenvolupat amb normalitat vaig tenir l’oportunitat d’intercanviar unes paraules amb diverses persones i aquells que em coneixen saben que o vaig desaprofitar l'oportunitat d'immortalitzar alguns moments càmera en mà. Un any més, no em vaig estar de fer-me la foto amb el President la Generalitat, José Montilla i amb el Ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho.


Francesc Vallès i Xavi Sabaté

Tanmateix, no em vaig oblidar de dos polítics de casa com són el Xavi Sabaté, delegat del govern i el Francesc Vallès, una persona que sempre passa molt desapercebuda però un treballador infatigable com pocs n’hi ha i que desenvolupa una gran tasca des de la coordinació dels diputats del PSC en el Congrés dels Diputats.

Aquestes són només algunes reflexions sobre el sopar del passat divendres, el meu objectiu no és reproduir tot allò que va tenir lloc durant el sopar perquè precisament si quelcom caracteritza aquests actes és l'ambient especial que s'hi respira i tot allò que es desprèn durant la nit. Aquests elements tan sols els vam poder gaudir tot els que vam asistir in situ aquest clàssic estiuenc!

13 Comments:

At 8:56 p. m., Anonymous Anònim said...

aixo sembla ali baba i la cova dels 40 lladres!!!

 
At 10:20 p. m., Anonymous lletcondensada said...

com si qualsevol sopar de qualsevol partit polític no fos això, anònim...
Em sembla que tenim massa fe en la coherència política i en realitat, tots, sense excepció, al final actuen per a conservar la seva cadira...

 
At 3:13 a. m., Anonymous Anònim said...

lletcondensada si estic plenament d' acord amb tu, el problema es que molta gent (sobretot en aquest blog) pensa que "el seu partit" (y hem refereixo a varios partits) mai fan coses dolentes....

jo sempre he dit que el que esta adalt.... tingues compte, perue per estar alla, ha tingut que trepitjar tots els caps possibles

 
At 8:57 a. m., Blogger Miquel Casellas said...

EL més suculent de tot són els peus de porc que són boníssims. Cada any la cosa millora en gent i en muntatge. Ja s'ha perdut l'esperti cutre dels primers anys.

 
At 9:44 p. m., Anonymous lletcondensada said...

anònim, no crec que sigui cosa exclusivament d'aquest blog, tirar-se pedres sobre la pròpia teulada no és una cosa massa comuna, si bé que en un moment donat pot estar gratament valorada.

 
At 4:55 a. m., Anonymous Anònim said...

lletcondensada, tens totissima raó (jo no tinc cap problema en tirar pedres contra tot alló que veig injust dintre del camp de la política), però.... es que.... aquí sembla que PSC & PSOE siguin uns sants, encara totes les enganyufles que ens han fet (casos filesa....montilla i el seu català....)

 
At 3:56 p. m., Anonymous Anònim said...

Hola, he escoltat que el sopar va anar força bé, i que es van extreure conclusions molt bones, a part de menjar peus de porc.
El PSC ha de continuar treballant en la mateixa linia i portar a aquest país a ser més fort i predominant sobre la resta de la península.

 
At 3:51 p. m., Anonymous Anònim said...

si, ha de treballar per creixer ell com ha partir, perquè lo que es treballar per sortir de la crisis.... no fan res!!

 
At 4:55 p. m., Anonymous Anònim said...

Quina mania amb els partits el "lletcondensada", és que a la teva organització ho féu tot bé? O és que no estàs a cap organització política i et dediques a rajar de tot lo polític? Aquesta posició és maaassa fàcil.
Falta gent que es mulli més, com ho fan la Laia, el PSC, CiU i tants altres, que almenys tenen el que s'ha de tenir per dir el que diuen públicament. I ja n'hi ha de gent vàlida, i que diu les coses pel seu nom!

 
At 11:20 a. m., Anonymous Frederic Porta Serramià said...

Llavors anònim, crec que penses que et deus veure capacitat per poder retreure un comentari del comentarista "lletcondensada". Deu voler dir que ets partidari o afiliat a alguna de les formacions que has nombrat (o que no han sortit nombrades)?

Doncs crec sincerament que hauries de pensar i entendre que a vegades, les persones afiliades a un partit polític no tenen la veritat absoluta i les seves opinions poden ser escoltades, però...sempre vols dir que per estar en un partit pots dir tot el que penses perque la gent que hi està afiliada "té tot el que ha de tenir"? Em sembla que no.

És més, certes opinions en certs temes cabdals haurien de ser opinions i criteris contrastats per persones que es dediquen amb temes com poden ser la sanitat, l'educació, l'urbanisme...no val que algú comenti sense cap mena de criteri perquè sí. Per fer això, que truquin al DEC o a la Noria.

Gràcies

Frederic

 
At 1:53 a. m., Anonymous Anònim said...

los del psoe dan asco, encima yo a laia la he visto mentir muchas veces en la autonoma

 
At 1:13 p. m., Blogger Laia Gomis said...

El sopar de Can Corbella en els seus orígens era un sopar molt reduït pràcticament en família i amb el pas dels anys des del PSC del Vendrell s'ha volgut impulsar aquest sopar, mantenint la tradició que els nostres companys van impulsar fa prop de 30 anys.

Fet aquest apunt que respon algun comentari que parla sobre el sopar, arriba el moment d'entrar en el fons del debat que diverses persones han generat.

En primer lloc, destacar la covardia d'aquelles persones que realitzen afirmacions sense fonaments i que s'amaguen sota l'anonimat, una reflexió dirigida al darrer comentari que m'acusa de dir mentides a l'autònoma, ja m'explicarà si ho desitja i ho creu oportú què vol dir i en quin context s'ha d'englobar aquesta frase.

Respecte les qüestions polítiques que es comenten aquí, aquells que em coneixen saben que sóc la primera en reconèixer que els partits polítics no disposem de la veritat absoluta perquè aquesta no es troba en mans de ningú. Des de la ideologia que caracteritza a cada formació política, aquesta intenta tirar endavant un projecte si compta amb el recolzament dels ciutadans.

A vegades, es prenen decisions erronies, les institucions estan integrades per persones i tots som humans i ens podem equivocar. La diferència entre uns i altres és precisament la capacitat d'assumir els propis errors i reconduir la situació.

L'actitud més còmode és caure en el descrèdit de les formacions polítiques i de retruc criticar aferrissadament a les institucions. Ara bé, així us puc assegurar que no es canvien les coses, calen propstes i alternatives més enllà dels crits i les crítiques foribundes.

Cordialment,


Laia

 
At 4:50 p. m., Anonymous Ramon Costa Nikosta Fotografia said...

Gracias Laia por publicar la foto y asi se demuestra que Montilla es uno mas y que paga lo suyo ...para que algunos no crean que solo cobra impuestos ...en fin

Un saludo

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home