“Populisme punitiu”

En un interval molt curt de temps han succeït dos fetes terribles, la violació de dues adolescents a mans d’un grup de nois que tenien unes edats compreses entre els dotze i els quinze anys. Només de pensar-ho m’esborrono, quan els informatius es fan ressò d’aquestes notícies automàticament em plantejo una reflexió.

Davant la bestialitat d’aquests fets, la meva repulsa i condemna més ferma, no vull ni imaginar el calvari pel qual estan passant aquestes criatures que la denominació amb les quals les vulguem descriure, nenes o adolescents, tant fa. No es tracta d’obrir un front entorn els termes que hem d’emparar per referir-nos a dues joves víctimes.

No obstant, a mesura que passen els dies, constato amb certa sorpresa com aquests esdeveniments estan a l’ordre del dia en els programes horripilants que diverses cadenes de televisió emeten a les tardes estiuenques. Sóc incapaç de reconèixer a cap de les persones que participen en aquests programes però la curiositat em porta a escoltar detingudament les argumentacions emprades pels tertulians.

Totes elles són dignes de recollir-les en un llibre i editar-lo com a manual de totes aquelles pràctiques i conductes que no s’han de dur a terme. Davant un tema tan sensible com és aquest, parlen amb una alegria que ratlla l’ofensa. A més, els seus judicis de valors són realment sorprenents per no esmentar el pèssim bagatge jurídic que a través d’algunes paraules que han memoritzat per donar aparença de domini i coneixement del tema empren enmig d’una sèrie de barbaritats que sembla no tenir fre.

El populisme en el seu grau extrem es troba reflexat a la petita pantalla, desvirtuant la realitat i així creant una sensació que no es correspon a la realitat. No ens podem deixar endur i caure en el caos perquè si aquests fets es reptessin dia rere dia, entendria que les alarmes s’engeguessin però no hem d’oblidar que estem parlant de dos casos concrets i puntuals, així que no podem generalitzar i dramatitzar sobre els nostres joves.

És evident que no podem mirar cap un altre costat i fer veure que no passa res, però des d’aquest punt fins a l’altre extrem que retraten una societat que no té res a veure amb la nostra hi ha diversos termes mitjos. No obstant, que diverses cadenes de televisió apostin pel dramatisme em preocupa perquè molts ciutadans empren com a referents els continguts que transmeten. Ara bé, allò que considero una veritable irresponsabilitat és l’actitud que ha adoptat el principal partit de l’oposició, el Partit Popular, una vegada més es suma a la demagògia, al populisme i al catastrofisme.

Després de conèixer les violacions que havien patit aquestes dues noies, automàticament van sortir com els salvapàtries i en una roda de premsa van anunciar que al setembre presentaran una proposició de llei per reduir l’edat penal. Un fet que de cara a l’opinió pública sona molt bé i segurament s’ha endut molts aplaudiments. Ara bé, cal ser realista i conseqüent perquè si quelcom és contraproduent és legislar a cop calent. La catedràtica de Dret Penal, Mercedes García Arán, ha definit molt bé, la sensació i el clima que es crea quan tenen lloc assassinats o violacions ella parla del “populisme punitiu”. Tanmateix, cada vegada que succeeix un fet que ens commou, automàticament no podem donar resposta a través d’un canvi legislatiu o realitzant una nova llei. Això només ens conduiria a un carreró sense sortida atapeït d’una disparitat jurídica realment preocupant.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 24/07/09
Laia Gomis