Moltíssimes gràcies a tots!!!

Escric aquestes paraules en agraïment a totes aquelles persones que han tingut el detall de felicitar-me a través d’una pluralitat de mitjans. Quan el rellotge marcava les dotze de la nit, arribaven els primers missatges i trucades. No puc evitar l’emoció en veure que hi ha persones que estan atentes, esperant que el moviment de les busques del rellotge facin canviar el dia per tenir el bonic gest de felicitar-me. La distància s’esvaeix, tant fa cent quilòmetres com una vintena, la felicitació arriba quan passen pocs minuts que el dia 21 de juliol s’estreni en el calendari.

Me’n vaig a dormir enganxada al mòbil, missatges i trucades ben entrada la mitjanit i em llevo amb el mòbil ple de missatges, una sensació que sincerament m’emociona. Procuro donar resposta a tots els missatges i atendre les trucades, especial il·lusió em fan aquelles trucades i els missatges que no esperava, l’encant de l’efecte de la sorpresa.

Aquí no acaba tot, quan obro l’ordinador, descobreixo que tinc diversos correus electrònics i el mur del facebook ple de felicitacions...sense paraules. Mai hagués imaginat que tantes persones invertirien una part del seu temps en enviar-me una felicitació i desitjar-me un bon dia d’aniversari a través del facebook. Felicitacions que arriben d’arreu de Catalunya, de les quatre províncies catalanes però no es limiten aquí, Madrid, Córdoba, Granada, València, Santander, Albacete...anant més enllà de l’Atlàntic, des de Chile...

La veritat és que escric aquestes paraules i encara resto astorada per la gran quantitat de persones que m’han felicitat. He contestat algunes felicitacions però demà mateix penso donar respostes a totes les que em queden pendents. Així que a tots els que heu tingut el gran detall de pensar en felicitar-me, moltes gràcies de tot cor, aquells que ho heu fet personalment, els que heu passat un ratet del dia amb mi, heu compartit una conversa per telèfon, heu optat pel sms, un correu electrònic o directament el facebook. A tots, MOLTISSIMES GRÀCIES!!!

Encara queden unes hores per gaudir del meu aniversari, així ho faré però més enllà del caràcter especial del dia d’avui, això de fer anys entre setmana no va massa bé per fer una gran celebració. Així doncs, el plat fort arribarà el divendres a la tarda, dia en el qual les distàncies geogràfiques que em separen de molts amics s’esvairan, el bo i el millor del Delta, de Barcelona fins arribar al Vallès, tot plegat quedarà concentrat en un petit punt, un racó inhòspit i perdut entre vinyes i pins...el compte endarrere ha començat!