Una bona gesta

En la meva ment no tinc el record del dia en el qual aquest Diari va veure la llum per primera vegada, encara no havia complert quatre anys i en aquella època tot just començava agafar el bolígraf per fer quelcom semblant a uns gargots.

Si bé és cert que des de petita sempre he sentit una passió especial per la lectura i l’escriptura, és quan mires endarrere quan realment te n’adones de les sorpreses que t’amaga la vida. Sincerament, mai hagués imaginat que aquell diari que els divendres rondava per casa amb el pas dels anys es convertiria en l’espai en el qual tinc l’oportunitat d’expressar les meves reflexions i opinions.

Tinc la mania de plasmar per escrit les coses que em passen pel cap, sempre quedaven desades en el fons d’un calaix fins que un dia, un bon amic em va animar a enviar un dels meus escrits al diari. La veritat és que va haver d’insistir força perquè em resistia i tenia molt clar que les opinions d’una jove de divuit anys no interessarien a ningú. Finalment vaig enviar l’escrit convençuda que no el publicarien però la meva sorpresa va arribar quan el divendres al fullejar el diari em vaig trobar amb la meva reflexió.

Durant els últims quatre anys, de manera ininterrompuda, setmana rere setmana he procurat aportar la meva visió així com també relatar les percepcions que em generen tota una sèrie d’esdeveniments que succeeixen al nostre voltant sense oblidar algun que altre esment sobre qüestions que potser ens queden una mica més llunyanes però provoquen reflexions que no poden passen inadvertides.

La meva col·laboració al Diari del Baix Penedès s’ha convertit en un sa costum amb nombroses potencialitats. Més enllà de la necessària reflexió implícita que acompanya el fet d’escriure, haver de pensar els temes que abordaràs cada setmana és un exercici tremendament interessant que et condueix a documentar-te i a pensar detingudament els continguts que empraràs en els escrits. No ets conscient i s’inicia una dinàmica molt entretinguda, en el fons em sento una privilegiada de gaudir d’un espai d’aquest Diari on expressar les meves opinions.

La veritat és que no va ser fins la setmana passada quan llegint el Diari vaig descobrir que aquest mitjà de comunicació estava d’aniversari, concretament l’edició que tenia entre les mans era la número 1.000. Arribo una mica tard, una setmana després de la gran celebració però no volia mirar cap un altre costat perquè crec que aquesta gesta mereix un esment especial.

La setmana passada celebràvem el número 1.000 del Diari del Baix Penedès i ben aviat tindrà lloc el vintè aniversari que per primera vegada aquest rotatiu comarcal sortia a la llum. Un èxit que ha estat possible gràcies a totes les persones que van apostar des del primer moment per aquest projecte, als periodistes que han cercat les notícies i s’han traslladat in situ per captar de primera mà allò que es respira al carrer. Així com també totes aquelles persones que desinteressadament participen en aquest projecte col·lectiu.

Tanmateix, enmig del reguitzell de peces claus no em puc oblidar dels veritables protagonistes, els lectors. Sense la receptivitat de totes les persones que cada setmana fullejen, llegeixen, analitzen i critiquen el Diari aquesta fita que suposen els primers mil números no s’hauria assolit.
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 31/07/09
Laia Gomis