dissabte, de maig 16, 2009

Doble moral


El paper de les noves tecnologies traspua fins arribar a tots els racons de les nostres vides, sense ésser massa conscients adoptem noves actituds que van acompanyades de comportaments singulars propis del temps que corren.

Un canvi que amb tota seguretat tots haurem experimentat és aquell relacionat amb l’obtenció de la informació. A mitjans del segle XX, la ràdio era un aparell present a la gran majoria de les llars del nostre país, les ones radiofòniques informaven als ciutadans. Uns anys més tard, des d’una timidesa prudent apareixien els primers televisors i mica en mica s’anirien escolant fins arribar a gaudir d’un ampli teixit que provocaria la substitució de l’aparell de ràdio per la televisió Actualment, la revolució tecnològica deixa el seu rastre i es multipliquen exponencialment les vies per rebre informació, menció especial mereix internet, la clau de l’immediatesa.

Tanmateix, els mitjans de comunicació en suport paper, especialment la premsa escrita no ha desaparescut en aquest mar d’alternatives, ans al contrari, es troba ben present en el dia a dia. L’èxit de la bona comunicació es troba en la combinació encertada de tots els mitjans esmentats a les línies precedents, cap mitjà esdevé substituïble i precisament la riquesa comunicativa prové de l’agregat de tots ells.

Els principals rotatius es converteixen en un mirall d’informació, els ciutadans fullegem les seves pàgines per conèixer aquelles qüestions que l’actualitat informativa ens depara. Les estructures de cada diari són ben diferents però en tots ells trobem seccions prou interessants com la internacional, l’economia, l’actualitat política, l’opinió i els esports.

Enmig d’aquest oceà d’informació descobrim una realitat que resulta xocant, m’atreviria anar més enllà i afirmar la insensatesa que suposa la presència dels anuncis de contactes a la premsa escrita. Novament, es tracta d’un fet característic i singular del nostre país perquè als diaris europeus no trobareu aquest tipus d’anuncis.

En canvi, a casa nostra, els anuncis de contactes a la premsa escrita no són un fet aïllat d’un diari en concret sinó que s’estenen pràcticament a la totalitat de rotatius. La Vanguardia, l’ABC, La Razón, El País, El Periódico, El Punt, el Diari de Tarragona i també el diari que en aquests moments teniu entre les mans contenen una secció dedicada als anuncis de contactes.

Les divergències s’aprecien i es posen de relleu en situacions com aquestes. D’una banda, en nombroses ocasions des dels propis editorials dels diaris es condemnen pràctiques relacionades amb la prostitució i el menyspreu vers als comportaments que exalten i propicien aquests comportaments però unes pàgines més enllà trobem una infinitat d’anuncis de contactes degradants que sense cap mena de dubte entren en contradicció amb la línia editorial.

Els diaris no estan mal marge d’aquesta realitat, és més, ho coneixen de prop però opten per mirar cap un altre costat i així desviar l’atenció. No obstant, tots sabem que aquests anuncis de contactes reporten uns suculents ingressos, convertint-se en una de les principals fonts d’ingressos dels rotatius. Cal abandonar la doble moral que en aquests moments existeix al conjunt de la premsa escrita perquè la presència dels anuncis de contactes no encaixen amb els estàndards i els valors propis de l’ètica periodística.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 15/05/09
Laia Gomis

4 Comments:

At 12:17 a. m., Blogger Miquel Casellas said...

Els diaris son una empresa com una altra i posen pel que cobren i per altra banda posen la informació que els altres diuen. No té res a veure.

 
At 1:30 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Sí que té a veure i molt. Reconec la visió empresarial en el món períodistic cada vegada guanya més força, els diaris funcionen sota les màximes pròpies de les empreses però amb certes particularitats.

El que no potser és que màfies s'aprofitin del ressò dels diaris per difondre comportaments que en diverses ocasions arriben a ser declarats delictius. Els diaris simplement veuen els ingressos que obtenen per incloure un grapat d'anuncis però ells saben que no es tracten d'uns anuncis qualsevol. Precisament per aquest fet condemno la doble moralitat de la premsa espanyola.

Sempre anem l'últim tren, comença a ser hora que actituds i comportaments que ens situen a anys llum dels nostres veïns europeus els abandonem d'una vegada per totes.

Cordialment,

Laia

 
At 8:15 p. m., Anonymous Anònim said...

Perdoneu però no crec que els diaris siguin només un a empresa, si ho fossin no els denominariem el quart poder, oi? Crec que haurien de ser quelcom més i si no tinguessin una colla de (???) treballant-hi cercarien la veritat i no emetrien cominicats de premsa al dictat. O no?

 
At 11:13 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Jo sóc del parer que totes les empreses no es poden englobar dins el mateix sac, aquesta és la classificació més senzilla i còmode. Ara cal ser realista i saber diferenciar d'acord a tota una sèrie de criteris i mirar més enllà.

Ara bé, en aquesta matèria no existeixen veritats absolutes i tot és opinable.

Cordialment,

Laia

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home