Va de poetes

Fa uns dies, en aquest espai em feia ressò de la malaltia d’un poeta, Benedetti m’ha fet descobrir nous món, noves realitats sense moure’m de casa, passant els fulls la meva mirada concentrada en els seus versos curts però carregats d’idees, emocions i sentiments.

Quan vaig conèixer la notícia, la tràgica notícia que anunciava la mort de Mario Benedetti, vaig recorre de nou als prestatges cercant algun llibre seu. A l’atzar, vaig agafar una antologia poètica. Una relectura d’alguns poemes cercant aquells versos que a cop de llegir-los una i una altra vegada un bon dia descobreixes que has interioritzat...

“...al fin el mundo es esto
en su mejor momento una nostalgia
en su peor momento un desamparo
y siempre siempre
un lío...”

Dissortadament, avui ens acomiadem de Benedetti, ara sempre ens quedaran els seus versos. Aquests romandran entre nosaltres, ens acompanyaran sempre igual que ho han fet els de molts altres poetes.

Desitjaria acabar aquest escrit amb una cançó dedicada a un altre gran poeta que fa escassament fa un any que ens va deixar, Ángel González.Una cançó que només podria ser obra del gran mestre Sabina, un poeta que sense denominar-se com a tal, s’encarrega de musicalitzar els seus propis versos. Avui, en primícia a la Cadena Ser ha tingut lloc l'emisió d'aquesta canço, així que tots aquells que desitgeu conèixer el petit homenatge que Sabina ha realitzat a Ángel González, podeu clicar al present enllaç: Joaquín Sabina en primicía, canción dedicada al poeta asturiano, Ángel González