Gestos reveladors d'un canvi
Hi ha moments que s’inclouran en els llibres d’història i davant la seva importància i transcendència aposto per no deixar-los escapar i sempre que puc viure’ls en directe. D’aquesta manera, avui no m’he volgut perdre un esdeveniment que com a ciutadana i especialment com a socialista m’emociona profundament, la promesa del càrrec de lehendakari que Patxi López ha realitzat aquest matí sota l’arbre de Gernika.
Les especulacions durant aquests dies sobre el caire que el nou lehendakari donaria aquest acte han estat molt nombroses, finalment avui s’han desvetllat totes les incògnites. Patxi López no ha jurat el seu càrrec sinó que ha optat per la fórmula de la promesa. A més ho ha fet sobre un exemplar de l’Estatut de Gernika, a diferència dels seus predecessors que ho havien fet sobre una Bíblia en esukera.
Una vegada ha tingut lloc la promesa, tots esperàvem que Patxi López dirigís unes paraules. Aquestes paraules han estat molt especials, articulades en forma de dos profunds poemes. Personalment, m’ha sorprès molt gratament que el nou lehendakari hagi decidit substiuir el discurs i procedir a la lectura de dos poemes, un en euskera, 'Maiatzan', del jove escriptor Kirmen Uribe i l’altre en castellà, concretament, 'Nada es dos veces' de Wislawa Szymboreka:
Ningún día se repite,
ni dos noches son iguales,
ni dos besos parecidos,
ni dos citas similares.
Entre sonrisas y abrazos
verás que la paz se fragua
aunque seamos distintos
como dos gotas de agua
Estic convençuda que l’elecció d’aquests poemes no és fortuïta ni tampoc casual perquè el contingut i molt especialment el significat dels versos que integren ambdos poemes van més enllà de l’àmbit literari amb una traslació pràctica amb el context polític i també amb els reptes que pilotarà el nou lehendakari .
Aquests són petits gestos que demostren el nou tarannà que ha arribat a Euskadi, sé que alguns pensareu que no es tracten de qüestions de gran trascendència política però aquestes primeres passes crec que són reveladores del rumb i el camí que comença a dibuixar el lehendakari Patxi López.
Aquests són petits gestos que demostren el nou tarannà que ha arribat a Euskadi, sé que alguns pensareu que no es tracten de qüestions de gran trascendència política però aquestes primeres passes crec que són reveladores del rumb i el camí que comença a dibuixar el lehendakari Patxi López.
A continuació us reprodueixo el poema que el lehendakari ha llegit avui en euskera i a més us adjunto una traducció aproximada al mateix. A més us recomano un ellaç en el qual podreu veure i sentir al propi lehendakari el moment en el qual ha procedit a la lectura dels poemes: fragment de la promesa del càrrec de lehendakari de Patxi López. fragment de la promesa del càrrec de lehendakari de Patxi López
Maiatzan
Begira, sartu da maiatza,
Zabaldu du bere betazal urdina portuan.
Erdu, aspaldian ez dut zure berri izan,
Ikarati zabiltza, ito ditugun katakumeak
bezala.
Erdu eta egingo dugu berba betiko
kontuez, atsegin izatearen balioaz,
Zalantzekin moldatu beharraz,
barruan ditugun zuloak nola bete.
Erdu, sentitu goiza aurpegian,
goibel gaudenean dena irizten zaigu
ospel, adoretsu gaudenean, atzera, papurtu
egiten da mundua.
Denok gordetzen dugu betiko besteren
alde ezkutu bat.
Maitzan, traducción aproximada del poema
Zabaldu du bere betazal urdina portuan.
Erdu, aspaldian ez dut zure berri izan,
Ikarati zabiltza, ito ditugun katakumeak
bezala.
Erdu eta egingo dugu berba betiko
kontuez, atsegin izatearen balioaz,
Zalantzekin moldatu beharraz,
barruan ditugun zuloak nola bete.
Erdu, sentitu goiza aurpegian,
goibel gaudenean dena irizten zaigu
ospel, adoretsu gaudenean, atzera, papurtu
egiten da mundua.
Denok gordetzen dugu betiko besteren
alde ezkutu bat.
Maitzan, traducción aproximada del poema
Mira,ha entrado mayo.
Ha abierto su párpado azul sobre el puerto.
Ven y hablaremos de las cosas de siempre
del valor que suele ser amable
de la necesidad de arreglárnosla con las dudas
de cómo llenar los huecos que llevamos dentro
Ven, siente la mañana en tu rostro.
Cuando estamos tristes todo parece sobrevenirnos
Cuando estamos fuertes, el mundo se rompre, se desmorona
Cada uno de nosotros, guarda algo desconocido en vidas ajenas
Ha abierto su párpado azul sobre el puerto.
Ven y hablaremos de las cosas de siempre
del valor que suele ser amable
de la necesidad de arreglárnosla con las dudas
de cómo llenar los huecos que llevamos dentro
Ven, siente la mañana en tu rostro.
Cuando estamos tristes todo parece sobrevenirnos
Cuando estamos fuertes, el mundo se rompre, se desmorona
Cada uno de nosotros, guarda algo desconocido en vidas ajenas
8 Comments:
Ara a veure que passarà uns polítics del psoe amb el permis dell pp en una administració nacionalista. molta emoció.
Teniu el govern frontista que volíeu els socialistes espanyols. Teniu a la Arantza (de l'opus i ultranacionalista) de presidenta de la càmera basca.... Paradoxal que escriguis aquest poema en basc quan la nova administració treballarà per fer-lo residual i folklòric. El vostre pla uniformitzador continua i el nostre pla, de Salses a Guardamar i de Fraga a Mahó, de Nafarroa a Iparralde (passant per la CAV) AVANÇA AMB IL·LUSIÓ!!
Salut
Francesc
D'acord amb el comentari anterior i revelador, el lapsus: "una Bíblia traduïda a l'euskera". Quan alguns ministres espanyols juren sobre una Bíblia, ningú parla d'una "Bíblia traduïda a l'espanyol". En fi, ja tenim govern espanyolista de PSOE, PP amb el suport d'UPD. A veure com s'ho fan en contra del 60% de la població.
Francesc desconec si vas seguir el discurs que Patxi López va efectuar el passat dimarts 5 de maig però et puc assegurar que el to i el caire que el nou lehendakari vol donar no té res a veure amb els afirmacions que realitzes.
Per cert, respecte el darrer comentari anònim, t'he de donar la raó en una qüestió i la veritat és que ara que ho dius, això d'una biblia traduïda al euskera no sona gens bé, gràcies per comentar-m'ho i ara mateix substituiré el terme traduïda i parlaré simplement d'una bíblia en euskera. Són qüestions de matitzos que crec que no està de més que procurem expressar-nos amb la major correcció política. A vegades m'equivoco però no em costa gens reconèixer-ho i si estic a temps poder salvar l'error.
Ara bé, respecte la darrera part del teu comentari, doncs no estem d'acord, no crec que sigui un govern espanyolista, el nou govern treballarà en benefici de tots els bascos i les basques.
cordialment,
Laia
Francesc desconec si vas seguir el discurs que Patxi López va efectuar el passat dimarts 5 de maig però et puc assegurar que el to i el caire que el nou lehendakari vol donar no té res a veure amb els afirmacions que realitzes.
Per cert, respecte el darrer comentari anònim, t'he de donar la raó en una qüestió i la veritat és que ara que ho dius, això d'una biblia traduïda al euskera no sona gens bé, gràcies per comentar-m'ho i ara mateix substituiré el terme traduïda i parlaré simplement d'una bíblia en euskera. Són qüestions de matitzos que crec que no està de més que procurem expressar-nos amb la major correcció política. A vegades m'equivoco però no em costa gens reconèixer-ho i si estic a temps poder salvar l'error.
Ara bé, respecte la darrera part del teu comentari, doncs no estem d'acord, no crec que sigui un govern espanyolista, el nou govern treballarà en benefici de tots els bascos i les basques.
cordialment,
Laia
Perdoneu, he publicat el mateix comentari en dues ocasions. Optaria per eliminar-ne un però descarto l'opció que després algú es pensarà que censuro les opinions en aquest espai.
Ei, només dir que tant la Biblia en espanyol com la Bíblia en euskera són traduccions... Es desconeix exactament la creació de l'euskera, el que és segur és que quan es va escriure la Bíblia l'espanyol no existia.
Conclusió, trobo una tonteria aquesta correcció. Se suposa que tothom sap que la Bíblia no es va escriure ni en espanyol ni en euskera i que, per tant, totes dues són traduccions.
Banach, tots sabem que la bíblia està traduïda al castellà i a l'euskera i tu creus que és una tonteria la concreció i la posterior correcció. De totes maneres, jo crec que a vegades no hem d'analitzar el purisme del llenguatge sinó també anar més enllà i certs usos lingüístics són tendenciosos i si vaig decidir corregir la meva afirmació era precisament per aquest motiu.
Reconec que no és res trascendental però m'agrada fer les coses ben fetes i procurar ser curosa amb els termes i les expressions que empro. Així que aquest motiu va ser el que va provocar el meu canvi.
De totes maneres, gràcies per exposar el teu apunt i la teva visió.
Una abraçada!!!
Laia
Publica un comentari a l'entrada
<< Home