Un cap de setmana entretingut

Aquest cap de setmana ha estat una petita continuació de les vacances de Setmana Santa, des del divendres al vespre fins avui diumenge he parat poques hores a casa. Una realitat reconfortant si es té en compte tota una sèrie d’imprevistos d’última hora que han provocat que el retorn de les vacances hagi estat especialment difícil. S’esvaeixen projectes, reduïts fins a la mínima expressió i amb la desaparició dels mateixos es converteixin en paper mullat hores de feina, de reflexió i treball incessant.

De res serveixen les lamentacions, així que novament cal prendre cartes en l’assumpte i continuar treballant per fer possible el renaixement d’algunes idees i evitar que caiguin en el no res definitivament. Així que un petit parèntesis resulta necessari i en diverses ocasions he reiterat que els àpats són l’excusa perfecte per compartir una bona estona plegats entre tots els comensals.

El divendres al vespre participava en un sopar organitzat pels companys d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, concretament el II Sopar per a la República al Vendrell. Enguany, l’acte d’homenatge i record a la II República, per primera vegada el vam organitzar conjuntament entre diverses formacions polítiques, PSC+ICV-EUiA. No obstant, el precedent d’aquest sopar ve de l’any passat, diversos companys socialistes hi vam participar i enguany no hi vam voler faltar a la cita.

Trobo molt encertada la idea d’organitzar el Sopar per la República al Vendrell, un espai de trobada on persones amb diferents ideologies polítiques compartim opinions i reflexions des d’un to molt amable i distès. Des d’aquest espai, encoratjo als companys d’ICV-EUiA a seguir organitzant aquest acte, reconec les nombroses dificultats que s’amaguen a l’hora de muntar un esdeveniment d’aquestes característiques però aquesta cita s’ha incorporat a l’agenda de molts vendrellencs. Felicitats pel sopar i l’any que ve, hi tornarem!

Després d’aquest acte amb una vessant més política, arribava el dissabte i novament un sopar. En aquesta ocasió, un sopar que naixia gràcies a les noves xarxes socials i concretament facebook. Una bona colla de companys ens trobàvem per la xarxa, amics d’infantesa que vam compartir moltes hores de classe, de pati i també d’activitats extraescolars quan érem menuts. Després de molts anys, dissabte ens vam retrobar per conèixer una miqueta més de les nostres vides, canviar impressions, en definitiva, compartir plegats una bona estona.

Falten mooolts, però alguns dels protagonistes de la gran nit!

La veritat és que em va fer molta il·lusió retrobar-me amb moltes persones que feia força anys que no veia, així com també saludar i parlar tranquil·lament amb altres que ens veiem amb més freqüència però no gaudim de temps per aturar-nos. La vida ens ha deparat destins molt diferents, hi ha qui no s’ha mogut de la nostra comarca, altres han canviat el seu lloc de residència per motius de treball o estudis. A més, resulta molt curiós constatar com en un grup s’hi combinen tota mena de professions, ideologies, opinions i percepcions sobre elements cabdals i banals, una barreja tremendament enriquidora!

Les anècdotes i els records d’infantesa estan ben presents en la ment de molts de nosaltres, ja han passat força anys i aquests elements es converteixen en un bon recurs per riure’ns de nosaltres mateixos, ningú se n’escapa perquè tants anys plegats comporta que tinguem historietes on d’una manera o d’una altra tots hi acabem sortint.

El cap de setmana s’acabava però calia aprofitar les darrers hores del diumenge, una trobada especial i un xic diferent, el comiat d’uns amics que marxen de vacances, quina enveja!!! La veritat és que no m’ho pensaria dues vegades i me n’aniria amb ells, la maleta sempre la tinc apunt però les obligacions m’ho impedeixen si no fos per aquestes us asseguro que desapareixia uns dies perquè de ganes no me’n falten!