Realitat propera

Tot just fa un mes que institucions i ciutadans celebràvem plegats el dia internacional de la dona treballadora. Miràvem endarrere i ens adonàvem que en el conjunt de la nostra societat s’han experimentat canvis significatius. Lluny queden aquells anys en els quals les dones per disposar d’un compte bancari, necessitaven la signatura i el consentiment del seu pare o marit, per citar només un exemple. Aquest progrés experimentat en un breu període de temps ens encoratja per seguir endavant perquè no està tot fet, dissortadament, convé afegir un apunt que no podem oblidar, a hores d’ara, encara queda un llarg camí per recorre.

Quan tenen lloc estudis que analitzen l’educació del nostre país, ràpidament sorgeixen veus que responsabilitzen a les dones de certes mancances i deficiències al·legant que abans moltes mares com es trobaven a casa cuidaven dels infants i ara com s’han incorporat al mercat del treball, no poden atendre amb la mateixa atenció les necessitats dels seus fills.

El primer element que hauríem de considerar és el contingut científic d’una conclusió extreta a la lleugera. Així doncs, partint d’aquesta premissa bàsica, només em queda qualificar aquest discurs com a masclista perquè fins al dia d’avui no he llegit en cap estudi seriós, realitzat amb criteris i valors estricaments científics que arribi a similar conclusió.

Sembla increïble que en ple segle XXI encara haguem d’insistir de manera tan constant amb aquesta qüestió. Hi ha qui treu importància aquest assumpte afirmant que ningú es creurà una bajanada d’aquesta magnitud i opta per la ignorància, un camí que pot resultar perillós perquè condueix a importants equívocs.

Ara bé, quan contemplem el dia a dia, parem l’orella i escoltem converses detectem com a vegades s’escolen certes actituds i plantejaments discriminatoris. Un fet que a molts ens molesta però quan constatem els elevats percentatges que es registren en determinats sectors professionals en relació a les discriminacions per raó de gènere aleshores tots plegats ens sorprenem.

Tanmateix, us puc assegurar que no som conscients de la magnitud d’aquesta xifra, del valor i del dramatisme que suposa la mateixa fins que una persona t’explica en viu i en directe, sense intermediaris, que ha patit en la seva pròpia pell aquesta situació detestable. D’una decisió personal com és el fet de quedar-se embarassada se’n poden derivar moltes conseqüències en el terreny laboral. Canvis sobtats i decisions estranyes en l’organització del treball que ningú entén i en molts casos es mouen dins el límit de la legalitat. El cinisme i la finor s’apoderen de les conductes per evitar transgredir el marc normatiu tot i que a vegades, les menys freqüesnts però també presents, s’arriba a situacions extremes on contemplem una connexió directa entre l’estat de gestació de la dona i l’extinció de la relació laboral.

Automàticament, associem aquests comportaments amb les multinacionals i les empreses de grans dimensions que es troben implantades en el nostre país. No obstant, a la nostra vila, aquestes situacions passen. Una realitat que no es comentada ni tampoc surt a la llum pública senzillament perquè no interessa que empreses amb un cert renom que gaudeixen d’un consolidat prestigi social apareguin esquitxades per aquestes pràctiques pròpies d’un temps que afortunadament avui ja és història.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 17/04/09
Laia Gomis