dijous, d’abril 09, 2009

Contradiccions


La quaresma és un temps litúrgic de conversió, durant quaranta dies totes les persones creients i practicants del catolicisme haurien de tenir ben present aquesta màxima pròpia d’una època dedicada a la penitència i a la reflexió.

La teoria plasmada en un paper esdevé inqüestionable fins que les actuacions humanes tot i que estiguin impregnades de certes essències divines evidencien clares contradiccions. La jerarquia eclesiàstica durant tota la quaresma ha demostrat una actitud que camina en la direcció contrària de la penitència i la reflexió.

Les rodes de premsa, els anuncis d’una dura campanya mediàtica sustentada en mentides, no està de més recordar que no mentir és un dels deu manaments de l’església catòlica, així com també l’organització i la posterior assistència a manifestacions en defensa de la vida són només algunes de les diverses actuacions que l’església catòlica ha deleitat a tots els ciutadans d’aquest país durant el temps d’assossec que defineix la quaresma .

Vivim en un estat aconfessional, previsió que contempla la nostra carta magna, però la influència de la religió catòlica s’escola en el dia a dia. Una mostra evident és la translació dels termes religiosos en el nostre vocabulari i llenguatge. L’exemple palpable el tenim en una setmana del calendari que és batejada com la Setmana Santa.

Les processons, els passos, les imatges i les confraries ocuparan els carrers de molts pobles, viles i ciutats. Nombroses persones participen activament de la Setmana Santa, hi ha qui canalitza durant aquests dies l’esperit religiós, altres aposten pel folclorisme en el seu estat pur fins arribar aquells que contemplen veritables obres d’art sense considerar l’ambient religiós que impregna aquests dies.

Cada any es repeteixen les processons però enguany més enllà del fet religiós en determinats municipis, les processons es convertiran en una bona oportunitat per atacar i criticar al govern per un projecte legislatiu, concretament, per la reforma de la llei de l’avortament. Hi ha qui s’entossudeix en plantejar un debat en la nostra societat que en aquests moments està més que superat. Durant vuit anys en el nostre país va governar la dreta i el Partit Popular tenia l’oportunitat de derogar aquesta llei i no ho va fer.

Alguns passos i participants actius de les processions durant aquests dies han lluït un llaç blanc, un símbol que vol representar la defensa a la vida i l’oposició a la reforma de llei de l’avortament. Hi ha qui pot pensar que es tracta d’un cas aïllat que ha tingut lloc al bressol de les processons, a les terres andaluses. No obstant, a la nostra vila el passat diumenge algun que altre llaç blanc es podia constatar a les solapes d’algunes persones que acompanyaven el pas del Sant Crist. Aquesta opció és una decisió lícita i legítima però en el fons em planteja diversos dubtes. .

En aquests moments hi ha qui creu que toca defensar a ultrança el dret a la vida però quan el nostre país va participar a la guerra d’Iraq, no oblidem que una guerra és la manifestació per excel·lència d’atac a la vida. Aleshores cap membre de la jerarquia eclesiàstica ni tampoc cap germandat ni confraria va tenir la brillant idea d’organitzar una campanya de defensa a la vida i lluir signes distintius de condemna frontal i repulsa per aquest sagnant decisió. Potser allò que menys importa a la jerarquia eclesiàstica és el dret a la vida sinó que es regeixen per criteris oportunistes i aprofitant l’avinentesa cerquen desgastar un govern progressista que ha estat escollit democràticament pels ciutadans.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 09/04/09
Laia Gomis

4 Comments:

At 7:30 p. m., Blogger Miquel Casellas said...

Hi ha gent que va a processó i no crec que pensi pas amb la llei de l'avortament. Són coses ben diferents. Almenys per la majoria.

 
At 7:43 p. m., Blogger Laia Gomis said...

En principi haurien de ser coses diferents però des de determinades posicions, especialment la cúpula de la jerarquia ecelsiàstica, desitgen que es barregin i és precisament aquest fet el que critico.

Una processó té un sentit religiós que no hauria d'ésser contaminat per cap altra qüestió que no té res a veure amb el fet purament litúrgic. Així, que aquells que vulguin organitzar manifestacions, endavant però que no aprofitin l'avinentesa de les processons per reivindicar qüestions ni tampoc atacar a un govern que treballa pensant en la majoria dels ciutadans.

Cordialment,

Laia

 
At 10:35 p. m., Anonymous Anònim said...

Hola!

M'ha semblat que, en aquest blog, quan escrius expressions del tipus 'aquest país' o 'el nostre país', et refereixes a Espanya. Em podries confirmar aquest extrem? Més que res per saber a què atenir-me.

Moltes gràcies.

 
At 12:03 a. m., Blogger Jordi Voltà said...

Dins la voluminosa quantitat d’articles que publiques no n’he sabut trobar cap on parlis de finançament (no de passada, sinó com argument central).

Potser que no et preocupi gaire o que no en tinguis una opinió formada. Si més no, seria bo saber-ho. Només comentar-te que, si les coses continuen amb el caire que ha agafat l’assumpte, tots aquests projectes que els joves socialistes prepareu amb tant de detall i tan d’esforç –i que ens fas saber sovint als teus articles– podeu anar triant un armari, ben gran, on anar-los apilant per dormir el son dels justos.

Perdona l’atreviment doncs el comentari no s’adiu amb el contingut del que exposes aquí, però el títol “Contradiccions” i el primer paràgraf on esmentes “la quaresma” com “un temps litúrgic de conversió” i “època dedicada a la penitència i a la reflexió” m’han generat la pregunta.

Salutacions.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home