Entrevista a Antonio Gamoneda

Incompleixo el meu propòsit, durant tres dies m’havia proposat no escriure res en aquest espai i fer veritablement vacances, una mena d’autocensura que com veieu no ha funcionat. Tanmateix, el fet que provoca el incompliment es mereixedor de molt més que un simple esment en aquest espai. Precisament aquestes vacances, entre moltes altres activitats, he aprofitat per llegir i en alguna que altra ocasió rellegir autors que m’apassionen, uns dels llibres que he tingut a la capçalera del llit és precisament Antología poética de Antonio Gamoneda.

Quan avui repassava les informacions que recollia el Diario Público i m’he trobat amb una entrevista aquest gran poeta que va ser premi Cervantes l’any 2006, no m’he pogut estar de fer una breu entradeta en aquest bloc i recomanar-vos a través del següent enllaç lectura complerta de l’entrevista Antonio Gamoneda. Com ja és tradició en aquest espai, quan us parlo d’un poeta us deixo amb una petita mostra de la seva obra poètica:

Verano de 1966

Cuando me extiendo junto al mar,
existe el agua y su palpitación
y un cielo azul cuya profundidad
es demasiado grande para mí.


Sentir el mar, su lentitud viviente,
es la magnificencia y el olvido,
pero sentir la vida de los camaradas
en ser el camarada de uno mismo.


El cielo inmóvil tiene su razón, lo sé,
pero la razón que hay en nosotros
existirá aún cuando este cielo
haya sido borrado por el viento y el frío.

Antonio Gamoneda