diumenge, d’abril 05, 2009

Reflexions des del Injuve


Gabriel Alconchel és un nom que resulta indiferent per a molts ciutadans però especialment els joves hauríem de saber que aquesta és la persona que dirigeix l’Institut de la Joventut, conegut en el llenguatge col·loquial amb el seu acrònim, Injuve .

Quan va tenir lloc el seu nomenament, personalment no en tenia cap referència però el primer que em va sobtar va ser el to de les primeres entrevistes que va concedir. Des d’una posició seriosa, parlava dels problemes en els quals es troben els joves, a més no es deixava emportar pels aires triomfalistes sinó que anunciava des d’un rigor envejable la realitat actual.

Un any després, avui mateix, el diari EL PAÍS, entrevista de nou aquest jove periodista de trenta anys i entre les seves respostes trobem reflexions acompanyades de crítiques tremendament interessants que molts joves hauríem de tenir presents perquè a vegades convé trepitjar de peus a terra i no fer volar coloms, el titular que enceta l’entrevista és prou revelador d’aquest fet: “Tots els joves no poden pretendre cobrar 3.000€ i tenir un Audi” Així doncs, aquells que tingueu curiositat per conèixer les opinions i les reflexions de la persona que dirigeix les polítiques de joventut del govern, en el següent enllaç trobareu l’entrevista complerta: Entrevista a GABRIEL ALCONCHEL Director general del Injuve .

4 Comments:

At 9:08 p. m., Blogger Miquel Casellas said...

Aquesta frase em sembla molt bona. ara falta seguir. Però la cosa potser positiva.

 
At 6:45 p. m., Blogger Banach said...

Bones, m'he llegit la entrevista i no li trobo res positiu. Realment, jo no sabia que exisitia ni aquest home ni Injuve i pel que es veu no sóc l'únic. Després discrepo amb el que diu sobre l'emancipació i el treball i la formació.

No crec que la tendència sigui a emancipar-se, per sort fa ja un parell d'anys que visc emancipat gràcies en bona part de beques, però la immensa majoria de joves no s'ho pot permetre, només que els teus pares tinguin terres ja no optes a aquestes ajudes. Un altre tema també és le condicions que has de complir per demanar l'ajuda de 210€ per pagar el lloguer...

Pel que fa a la formació, després de 4 anys i mig he pogut acabar dues llicenciatures, però he de treballar en una altra especialitat per falta de llocs de treball en la meva, la qual cosa em porta a treballar en sectors que no són els meus, sense Audi i sense cobrar 3.000€, ni molt menys. Però sembla clar que si he estudiat una cosa no vull treballar d'una altra. Solució seguir-me formant, ja veure'm de què serveix. D'acord que la formació és important, però no podem pretendre que la gent es posi a estudiar quan fa 5 i 6 anys se'ls treia de l'aula amb un feix de bitllets per portat-los a la construcció.

Bé, són temes massa complicats com per parlar-ne breument. M'agradaria saber quant cobra aquest xicot i quin cotxe té.

 
At 11:32 p. m., Blogger Laia Gomis said...

A través de l'entrevista es pot constatar el tarannà d'una persona sensibilitzada amb els problemes de la gent jove. Hi ha altres maneres d'enfocar aquesta realitat i ell aposta per un realisme sincer amb els perills que tot això pot comporta.

La tendència és a emancipar-se, les coses no són senzilles, un fet que ningú amaga. Ara bé, comentes un apunt interessant en relació amb les beques, si els pares d'una persona tenen terres és més lògic que les beques prioritzin aquelles persones que no disposen de propietats. Tot i que sóc la primera en reconèixer que cal fer una aposta valenta i decidida en ajudar als joves en matèria d'emancipació i el govern socialista ha fet els primers passos, potser pensaràs que és poc, però és un primer pas i després de l'u sempre ve el dos.

La formació, un puntal en la nostra societat. Comentes un problema que t'afecta personalment a tu i a molts joves. El dia de demà no sé com em trobaré jo, també sóc jove i de moment porto invertits cinc anys en cursar una doble llicenciatura.

La situació ideal seria que els joves que ens hem format poguessim treballar en la nostra especialitat, no obstant, això no sempre és possible. Ara estic convençuda que és una situació circumstancial perquè tard o d'hora acabaran treballant en la seva especialitat.

El que no es pot prentendre, idea fixada en les ments de molts universitaris, sortir de la facultat i pensar-se que l'endemà mateix d'obtenir la llicenciatura trobaràs una feina on cobraràs 3.000€

Cal ser realista, els principis sempre són complexos per a totes les persones i els estudiants no som una excepció quan entrem a formar part del mercat laboral. Ara està clar que en principi quan millor preparada i qualificada està una persona més facilitats tindrà. Ara bé, aquesta és una realitat que no sempre es compleix i en els temps que corren et podria posar nombrosos exemples de persones que es troben en aquesta situació.

El sou d'aquest Director General és públic, així que si consultes el BOE amb tota seguretat trobaràs la seva retribució. Ara bé, respecte el seu vehicle, em sembla que aquesta informació no te la puc facilitar ni tampoc on podràs trobar-la perquè és com si em demanessis que et digués on viu. El seu vehicle és un element que s'insereix plenament dins el desenvolupament de la seva vida privada.

Gràcies pel teu comentari, com molt bé, hi ha molt a dir i el més important, molt a fer en aquest terreny!

Una abraçada!!!

Laia

 
At 5:53 p. m., Blogger Banach said...

Bones Laia, de bon rollo et diré que ets massa semàntica i massa poc pragmàtica. Creus que m'importa quan cobra i quin cotxe té? Només és per posar un símil, tampoc pretenc cobrar 3.000€ sé que les llicenciatures que he cursat no tenen un futur econòmicament pròsper, però les he fetes per vocació. Ja estic bé amb el que tinc i ja m'espavilaré per trobar una feina que m'agradi i em realitzi com a persona, no em serveix de res que realitzi la butxaca.

Pel que fa a l'emancipació, òbviament que no és fàcil, qui vulgui dependre d'ell mateix s'ho ha de currar, però venia a dir que les ajudes pel lloguer, per exemple, no són fàcils d'aconseguir. Igual que no és fàcil aconseguir un pis de portecció oficial. Igual que no és fàcil aconseguir un contracte indefinit. Obviament que crec que el govern fa poc en comparació del que se'n vanagloria... això qui tingui algun d'aquests problemes t'ho confirmarà.

I per si vols entendre el que vull dir-te m'agradaria que no et quedessis amb les paraules com a unitats sinó amb el text com a conjunt, segur que s'aproximarà més al que et vull dir.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home