Un oasi enmig del desert

Les probabilitats de convertir-nos tots plegats en economistes en potència és un element a considerar i a tenir en compte. Els ciutadans demostren un interès creixent en conèixer un llenguatge que només fa alguns mesos descartaven al·legant l’obscurantisme i la sobrietat que envolten totes les qüestions relacionades amb l’economia.

En època de bonança econòmica, les preocupacions giren entorn l’element que serà objecte de les nostres inversions, especialment els béns immobles o en el seu defecte altres béns consumibles duradors o fungibles. De sobte, la ment es paralitza i només pensa en termes de despesa, l’estalvi i l’ingrès han desaparegut i en els millor dels casos la seva presència és tan ínfima que pràcticament passen desapercebuts.

En els darrers anys, aquesta actitud semblava realment malaltissa perquè s’encomanava amb una facilitat increïble. Mentre la roda ha tingut suficient embranzida per continuar girant, cap problema però quan l’acceleració s’ha anat reduint progressivament els efectes han començat a planar sobre la vida de moltes famílies.

La inflació és un mal endèmic de la nostra economia i per extensió també de la resta de països de la Unió Europea. L’escalada de l’increment dels preus ha repercutit en les economies familiars d’una manera molt important durant tot l’any 2008. D’aquesta manera, amb els diners dels salaris, les famílies podien accedir a l’adquisició de menys productes i serveis, fonamentalment perquè el preu del petroli es va disparar i en el mateix sentit els preus dels productes bàsics també van augmentar de manera considerable. En aquest context cal sumar l’increment de les quotes de les hipoteques, actiu financer present a la gran majoria de llars del nostre país.

Aquest escenari sembla molt llunyà però no fa massa dies que vam deixar l’any 2008. La difícil situació econòmica persisteix en el nostre país, la incertesa s’ha apoderat de l’estat d’ànim de molts ciutadans que en poc menys d’un any han passat de l’eufòria desenfrenada a un realisme que ratlla tocs de pessimisme.

No obstant, ens els darrers mesos els preus dels productes han anat baixant, un fet que és rebut de manera molt positiva perquè automàticament la inflació s’ha anat reduint i en el mateix sentit, el Banc Central Europeu ha rebaixat els tipus d’interès, arribant a l’1,5%, la xifra més baixa en tota la història.

Qualsevol ciutadà que contempli aquest nou escenari segurament destacaria que enmig d’una complexa situació econòmica apareixen un parell d’efectes positius que permeten respirar una mica als ciutadans. Ara bé, aquesta lectura oblida l’anvers que sempre acostuma acompanyar al món econòmic, el llarg termini. El demà sembla molt llunyà però el tenim aquí mateix i si aquesta situació es manté en el temps podem entrar en una situació de deflació.

Aquest terme no ens resulta massa familiar però si la inflació té efectes perjudicials que tots hem conegut, la deflació tampoc es queda curta. Precisament, la caiguda dels preus porta als consumidors a no adquirir els productes creats per les empreses i si aquestes no venen apareix la terrible idea de la destrucció de llocs de treball. Així que no ens deixem endur pels oasis que alguns anuncien que es troben enmig del desert.
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 03/04/09
Laia Gomis