divendres, d’abril 03, 2009

Un oasi enmig del desert

Les probabilitats de convertir-nos tots plegats en economistes en potència és un element a considerar i a tenir en compte. Els ciutadans demostren un interès creixent en conèixer un llenguatge que només fa alguns mesos descartaven al·legant l’obscurantisme i la sobrietat que envolten totes les qüestions relacionades amb l’economia.

En època de bonança econòmica, les preocupacions giren entorn l’element que serà objecte de les nostres inversions, especialment els béns immobles o en el seu defecte altres béns consumibles duradors o fungibles. De sobte, la ment es paralitza i només pensa en termes de despesa, l’estalvi i l’ingrès han desaparegut i en els millor dels casos la seva presència és tan ínfima que pràcticament passen desapercebuts.

En els darrers anys, aquesta actitud semblava realment malaltissa perquè s’encomanava amb una facilitat increïble. Mentre la roda ha tingut suficient embranzida per continuar girant, cap problema però quan l’acceleració s’ha anat reduint progressivament els efectes han començat a planar sobre la vida de moltes famílies.

La inflació és un mal endèmic de la nostra economia i per extensió també de la resta de països de la Unió Europea. L’escalada de l’increment dels preus ha repercutit en les economies familiars d’una manera molt important durant tot l’any 2008. D’aquesta manera, amb els diners dels salaris, les famílies podien accedir a l’adquisició de menys productes i serveis, fonamentalment perquè el preu del petroli es va disparar i en el mateix sentit els preus dels productes bàsics també van augmentar de manera considerable. En aquest context cal sumar l’increment de les quotes de les hipoteques, actiu financer present a la gran majoria de llars del nostre país.

Aquest escenari sembla molt llunyà però no fa massa dies que vam deixar l’any 2008. La difícil situació econòmica persisteix en el nostre país, la incertesa s’ha apoderat de l’estat d’ànim de molts ciutadans que en poc menys d’un any han passat de l’eufòria desenfrenada a un realisme que ratlla tocs de pessimisme.

No obstant, ens els darrers mesos els preus dels productes han anat baixant, un fet que és rebut de manera molt positiva perquè automàticament la inflació s’ha anat reduint i en el mateix sentit, el Banc Central Europeu ha rebaixat els tipus d’interès, arribant a l’1,5%, la xifra més baixa en tota la història.

Qualsevol ciutadà que contempli aquest nou escenari segurament destacaria que enmig d’una complexa situació econòmica apareixen un parell d’efectes positius que permeten respirar una mica als ciutadans. Ara bé, aquesta lectura oblida l’anvers que sempre acostuma acompanyar al món econòmic, el llarg termini. El demà sembla molt llunyà però el tenim aquí mateix i si aquesta situació es manté en el temps podem entrar en una situació de deflació.

Aquest terme no ens resulta massa familiar però si la inflació té efectes perjudicials que tots hem conegut, la deflació tampoc es queda curta. Precisament, la caiguda dels preus porta als consumidors a no adquirir els productes creats per les empreses i si aquestes no venen apareix la terrible idea de la destrucció de llocs de treball. Així que no ens deixem endur pels oasis que alguns anuncien que es troben enmig del desert.
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 03/04/09
Laia Gomis

8 Comments:

At 3:52 p. m., Blogger Miquel Casellas said...

Jo crec que tot baixarà una mica. Es que la pujada que suportàvem no era normal.

 
At 5:31 p. m., Blogger garmir said...

Hola Laia:
Excelent article.
Edmón.

 
At 3:54 p. m., Anonymous Anònim said...

Article previsible, sense res de collita pròpia i que segurament és l'únic que has entés del teu professor de macroeconomia. Una persona que presumeix de fer doble titulació hauria de anar més enllà de simples afirmacions.

Potser hauria estat interessant una reflexió sobre el sistema econòmic actual i el paper que jugen les persones. PArles igual que un economista on les persones son simples fitxes d'una partida de monopoli, ara consum, ara no consumeixis i no pujeu els sous, etc...

Ho dic i ho mantinc, que tens tu de socialiste?

Catalunya lliure
Salut i CUP

 
At 4:54 p. m., Blogger Laia Gomis said...

És cert que el ritme ascendent que havíem experimentat en els darrers anys era realment vertiginós. Aquest fet explica que el fre en sec i la conseqüent aturada també ho sigui.

Edmón, gràcies pel teu comentari, celebro que t'hagi agradat. Precisament volia reflexionar sobre aquesta realitat perquè he sentit diverses opinions i notícies que alegrement parlen de les meravelles de la deflació i des d'un to rigorós volia aclarir alguns elements.

Respecte el darrer anònim, comentar-te que macroeconomia és una assignatura que vaig cursar en plena expansió econòmica ara fa tres anys. Així que la teva tesis, novament se'n va a l'aigua.

No obstant, no m'importaria citar i parlar sobre les interessants reflexions que els professors tant de dret com d'ade fan a les seves classes. Tinc la gran oportunitat i la immensa sort de comptar amb docents que coneixen de molt a prop i a fons les matèries que expliquen.

Les opinions d'una estudiant poden ésser interessants per alguns però personalment quan parlo de temes complexs com és aquest prefereixo llegir els entesos en la matèria, persona que fa anys que estudien aquestes situacions i després podre emetre els meus judicis però sempre sense perdre el nord i éssent conscient que opinar és el més fàcil, ara l'estudi detingut i curós, tasca digna i complexa.

Respecte la teva pregunta final, com ens comencem a conèixer, crec que no val la pena que t'exposi la sòlida argumentació que evidencia el meu sòlid posicionament ideològic entorn les files socialistes.

Aquelles persones que em coneixen saben que sóc una militant que dedica totes les hores que té disponibles en tirar endavant un ambiciós projecte que té com a nucli i eix central les persones. Una tasca que per si et planteja dubtes la faig desinteresadament i sense cap contraprestació econòmica a canvi, apunt que desitjo resaltar perquè enmig de tanta desconfiança, prefereixo que no hi hagi lloc a les inceteses que ràpidament són completades per les invencions d'alguns.

Cordialment,

Laia

 
At 7:52 p. m., Anonymous Anònim said...

Només dues observacions al teu escrit: Laia de debò, excel•lent article i pel que fa al noiet de la CUP: perquè li tens tanta por a la Laia, creus que si va en una llista electoral et deixarà a les antípodes del lloc que ella pugui ocupar. Perquè els teus comentaris han passat de ser masclistes a ofensius. Noiet: on és la teva opinió sobre aquests temes econòmics, m’agradaria llegir-la suposant que la teva formació acadèmica o vital et permeti de tenir alguna opinió. Si us plau diguem on has escrit quelcom sobre el sistema econòmic actual i el paper que juguen les persones, m’agradarà molt de llegir-te.
I si us plau no empris més el Catalunya lliure: som molts els que fa molts anys que ho estem defensant, som tots els que defensàvem les escoles públiques, laiques i catalanes ...les innovacions que heu fet? Ja les explicaràs algun dia... i ens ofèn que personatges com tu empreu eslògans pels quals hem batallat només per insultar persones que intenten fer coses, i sense cap mena d’argument només contra allò que escriuen i simplement per donar la nota. T’ho proposo com a companya de bloc: analitza quin és el teu problema intern, potser li tens por a un persona que sap escriure sobre els temes que li preocupen i opinar, potser li tens por perquè saps que tu ets façana i ella contingut... no sé...analitza.

Muntsa

 
At 7:19 p. m., Anonymous Anònim said...

Què vol dir, avui, ser d'esquerres?
És una cosa purament declarativa. Una persona és d'esquerres dient-ho, i punt. I ho declara molta gent que no té la més remota idea del que vol dir quant a pensament. El que està dient és que s'identifica emocionalment amb certes coses, o que en rebutja unes altres.

Quines coses?
Per exemple, és molt gratificant per als progres pensar que ells són moralment superiors. Creure que es preocupen dels pobres, o de les desigualtats del món, etcètera. Les manis de la guerra de l'Iraq eren perfectes: era una postura estètica, de superioritat moral i d'antiamericanisme, però sense cap responsabilitat ni cap preu. I després hi ha les petites causes: l'antitabaquisme, els drets dels homosexuals, els drets dels transsexuals, l'ecologisme, el canvi climàtic...

http://www.avui.cat/article/mon_politica/57638/girauta/lesquerra/vol/privilegis/la/dreta/es/revolucionaria.html

 
At 7:20 p. m., Anonymous Anònim said...

http://www.avui.cat/article/mon_politica/57638/girauta/lesquerra/vol/privilegis/la/dreta/es/revolucionaria.html

 
At 8:46 p. m., Anonymous Anònim said...

Informe de Gestión de Caixa Catalunya (2008)
“De acuerdo con lo contemplado en el artículo 21 de los Estatutos, los miembros de los
Órganos de Gobierno, sea cual sea el origen de su representatividad, ejercen las
funciones en todos los casos en beneficio exclusivo de los intereses de Caixa Catalunya,
de sus IMPOSITORES y del cumplimiento de la función social de ésta, con plena
independencia de cualquier otro interés que les pueda afectar.

Asimismo los cargos de miembros de Órganos de Gobierno tienen carácter honorífico y
gratuito y no originan ninguna otra percepción que las dietas por asistencia y
desplazamiento, dentro de los límites establecidos por el protectorado ejercido por el
Departamento de Economía y Finanzas de la Generalitat de Catalunya.

De conformidad con lo que establece la Ley 14/2006, de 27 de julio, de la Generalitat de
Catalunya, que reformó la Ley de Cajas de Ahorros de Cataluña, la Asamblea General
Extraordinaria de Caixa Catalunya modificó sus estatutos el 2 de noviembre de 2006
estableciendo que el cargo de Presidente tendría carácter retribuido. Dados los
parámetros que deben considerarse conforme al apartado 3 del artículo 1 de la Orden
70/2007 del Departamento de Economía y Finanzas, el hecho de que las funciones del
presidente no son ejecutivas y que su dedicación no es exclusiva, el Consejo de
Administración fijó, en la sesión celebrada el 18 de diciembre de 2007, una retribución de
la presidencia de 175.000 euros anuales, la cual es compatible con el cobro de las dietas
que correspondan.”

Esta reforma "ad hoc" se hizo para que el socialista, naturalmente de izquierdas, progresista, ex-vicepresidente del Gobierno, ex-ministro, Sr. Narcis Serra (PSC), pudiera complementar sus ingresos como ex-ministro y los que actualmente percibe como consejero de Telefonica de España en Chile.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home