Fòbia socialista

Hi ha tota una sèrie d’actituds i comportaments que analitzats detingudament permeten copsar l’estat d’ànim existent en un petit però concentrat nucli de persones. La manifestació de les seves opinions són un bon exemple per constatar el seu egocentrisme, desitjarien que el món comencés i acabés en els seus posicionaments ideològics, sense que més enllà existís quelcom.

Tanmateix, els molesta profundament que persones amb criteri realitzin reflexions en les quals apareix de manera directe o indirecta Plataforma per Catalunya. Automàticament aquell que s’allunya dels postul·lats ideològics d’aquesta formació política i té la gosadia de criticar-la, ipso facto, és declarat socialista. Una denominació emprada amb un cert menyspreu i rebuig com si d’una conducta delictiva es tractés.

El socialisme és una ideologia política que compta amb una llarga tradició històrica Precisament, va ser el moviment socialista el que va generar un poderós corrent de pensament polític en la lluita per l’emancipació de la classe treballadora. L’humanisme així com també la filosofia de la Il·lustració i els principis que van inspirar la Revolució Francesa es van convertir en la pedra angular de la defensa d’aquelles persones més desafavorides.

D’aquesta manera podem constatar el llarg recorregut que durant els anys ha realitzat aquesta ideologia política. Del punt de partida indicat a les línies precedents fins arribar als nostres dies, han passat molts anys i el camí no ha estat planer sinó més aviat atapeït de revolts i trams complexos. Especialment, en les èpoques en les quals la llibertat desapareixia de la vida pública i totes aquelles persones que s’allunyaven del règim instaurat eren condemnades amb el risc d’arribar a ésser executades per qüestions estrictament ideològiques.

Els socialisme ha tingut un paper clau en la recent història del nostre país i aquesta afirmació també es podria aplicar en relació a la nostra vila. Els socialistes vendrellencs han tingut un paper actiu tant quan han gestionat el govern municipal com quan han treballat activament des de l’oposició pensant sempre en benefici de la nostra vila i dels seus habitants. La responsabilitat i la coherència han conduït sempre les actuacions dels socialistes vendrellencs i precisament aquesta conducta resulta incòmoda per alguns.

Explorar nous camps allunyats del món polític és una activitat recomanable, precisament un bon amic psicòleg em comentava que l’actitud de Plataforma per Catalunya té una clara diagnosi. D’una banda, una marcada doble personalitat es fa palesa durant les seves actuacions, es propugnen com a oposició però en el fons són una peça més de l’engranatge de l’equip de govern de CiU. Gràcies als vots de PxC s’apugen els impostos a la nostra vila i de retruc impulsen l’acció de govern. De totes maneres no s’estalvien les crítiques i l’exigència de responsabilitat vers el PSC, actualment a l’oposició. Si PxC realment estigués a l’oposició, quin sentit tindria que l’oposició critiqués a l’oposició?

No obstant, un fort complex d’inferioritat és aquell que persegueix a una formació política sense tradició política i que es troba mancada d’un discurs creatiu, d’aquí neix la seva fòbia socialista. En el fons, PxC no és res més que partit de laboratori creat a través de barreges explosives com són el racisme, la xenofòbia, el populisme i per si no n’hi hagués prou tot això condimentat amb els principis feixistes que recullen de Fuerza Nueva.

El veritable rostre de PxC, interessants reflexions del seu president, Josep Anglada.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 27/03/09
Laia Gomis