Perdre els papers

El nostre llenguatge es troba replet de refranys i proverbis que perviuen durant diverses dècades fruït de la transmissió de generació rere generació. Hi ha frases que emprem amb més freqüència que d’altres però totes elles es caracteritzen per tenir un especial enginy que les caracteritzen, precisament aquesta setmana m’he decidit per titular aquest escrit amb una frase que segur que tots en un moment o altre haurem emprat.

Quan en el llenguatge tradicional afirmem que una persona ha perdut els papers no implica que la desorganització i el desordre sigui el responsable de la situació caòtica en la qual es troba instal·lada sinó més aviat a través d’una fina ironia volem donar a entendre que una persona ha perdut el control de la situació.

Precisament, aquest és l’estat en el qual es troba el regidor d’Hisenda de l’Ajuntament del Vendrell, Joan Maria Diu ha perdut els papers. Totes les seves intervencions públiques pretenen ser una master class d’economia, vol fer creure a l’opinió pública que és un gran expert sobre temes econòmics i s’entossudeix en cercar complicades i rebuscades argumentacions per sustentar els seus posicionaments. L’objectiu és ben clar, confondre a la ciutadania però si escoltem detingudament les seves argumentacions i perdem uns minuts per intentar desxifrar-les, constatem que el seu fort, precisament, no és l’economia.

Entenc l’estat de tremenda preocupació i el nerviosisme que em consta que es respira a l’àrea econòmica de l’Ajuntament del Vendrell. Si totes les actuacions fossin ajustades a dret, podrien estar tranquils però quan es cometen irregularitats, doncs aquestes provoquen situacions incòmodes. La darrera prova que evidencia aquesta situació és la sentència que el jutjat contenciós administratiu numero 1 de Tarragona va dictar a principis d’abril declarant nul·la la modificació de crèdit.

Fa només uns dies coneixíem la voluntat de l’equip de govern de recorre aquesta sentència i formular apel·lació. Una decisió lícita que s’ajusta a dret però el més curiós és analitzar l’argumentació jurídica, digne per emprar-la com exemple a les facultats de dret per evidenciar allò que no s’ha de fer quan es recorre una sentència.

Com podem constatar, els despropòsits no es limiten a la vessant econòmica sinó que s’amplien fins arribar a l’àmbit jurídic, realment preocupant. El motiu central que el regidor d’Hisenda empra per explicar perquè el jutge dóna la raó al PSC i declara nul·la la modificació de crèdit és perquè el jutge titular estava malalt i la sentència la va dictar un jutge substitut.

No cal ésser llicenciat en dret ni tampoc tenir un postgrau d’una prestigiosa universitat per constatar que aquesta frase és una veritable barbaritat, un atac camuflat al nostre estat de dret. En comptes d’apostar per la humilitat, reconèixer l’error i procurar reconduir la situació, el regidor d’Hisenda s’entossudeix en criminalitzar a totes aquelles persones que s’atreveixen a qüestionar la seva gestió. Ara, sincerament, mai hagués imaginat que la desídia i la irresponsabilitat arribés fins a l’extrem de desautoritzar un veritable professional, un jutge substitut.

En aquests moments s’ha apel·lat la sentència, desconeixem la resolució que les instancies judicials emetran. Ara bé, Joan Maria Diu menysprearia una sentència dictada per un jutge substitut si aquesta li donés la raó?

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 30/04/09
Laia Gomis

ENLLAÇ INTERESSANT: La premsa econòmica, concretament el diari Expansión, es fa ressò de la pèssima gestió econòmica que en aquests moments té lloc a l’Ajuntament del Vendrell, en aquest enllaç trobareu una notícia sobre aquesta realitat: El juez da un varapalo al Ayuntamiento del Vendrell por una modificación de crédito