dimarts, d’abril 28, 2009

Mala notícia


Repassant les actualitzacions que els diaris realitzen virtualment descobreixo una notícia que no m’esperava, el poeta uruguaià Mario Benedetti es troba hospitalitzat. La veritat és que sóc una apassionada d’aquest poeta, a casa acumulo llibres de Benedetti, tot i haver llegit una infinitat de vegades els seus poemes quan els rellegeixo sempre descobreixo quelcom que en la lectura anterior m’havia passat desapercebut. Benedetti defuig de l’estil farragós i complex, ell aposta per la senzillesa i el retrat de la quotidianitat, un fet que aporta una gran frescor a les seves obres.

Espero que aquesta hospitalització sigui un ensurt sense major transcendència i ben aviat aquest geni literari es recuperi i ens sorprengui amb nous poemes, contes o assajos. Mentre això no arriba, gaudim repassant les seves obres, aquí us exposo un poema revelador d’una gran veritat.

Entre siempre y jamás

Entre siempre y jamás
el rumbo el mundo oscilan
y ya que amor y odio
nos vuelven categóricos
pongamos etiquetas
de rutina y tanteo

-jamás volveré a verte
-unidos para siempre
-no morirán jamás
-siempre y cuando me admitan
-jamás de los jamases
-(y hasta la fe dialéctica
de) por siempre jamás
-etcétera etcétera

de acuerdo
pero en tanto
que un siempre abre un futuro
y un jamás se hace un abismo
mi siempre puede ser
jamás de otros tantos

siempre es una meseta
con borde con final
jamás es una oscura
caverna de imposibles
y sin embargo a veces
nos ayuda un indicio

que cada siempre lleva
su hueso de jamás
que los jamases tienen
arrebatos de siempres

así
incansablemente
insobornablemente
entre siempre y jamás
fluye la vida insomne
pasan los grandes ojos
abiertos de la vida.

Mario Benedetti