divendres, de març 13, 2009

Cinquanta anys, ningú ho diria

Les joguines estan presents a totes les llars on hi ha quitxalla, darrera de la innocència que acompanya els més petits de la casa trobem un complex món: l’oci infantil. Tots hem passat per l’etapa infantil, recordem amb melangia una època en la qual les responsabilitats i els problemes quedaven molt llunyans, el llenguatge dels més grans era incomprensible per nosaltres i les preocupacions giraven entorn de les nostres distraccions.

El pas del temps ha provocat que existeixin certes oscil·lacions i és evident que el gran ventall d’oci infantil que avui tenen la nostra quitxalla fa unes dècades no existia. De tota manera, resulta curiós constatar com hi ha una sèrie de joguines que el temps juga al seu favor, persisteixen generació rere generació, l’exemple més paradigmàtic d’aquest fet el trobem amb una nina famosa arreu del món, la Barbie.

Quan pronunciem aquest terme, automàticament a la nostra ment apareix la figura d’una dona esvelta amb una melena llarga, rossa, amb un rostre on destaquen uns profunds ulls blaus i uns llavis carnosos. Els cànons de bellesa que es desprenen d’aquesta joguina que tots en un moment o altre hem tingut a les mans ens fan replantejar-nos tota una sèrie de qüestions.

No és casual que els trets definidors d’aquesta nina es centrin entorn l’espectacularitat de la seva figura, a punt d’entrar a la dècada dels seixanta la Barbie trencava amb els models clàssics de nines de la seva època. Tanmateix, aquesta realitat no m’impedeix realitzar una reflexió perquè el passat dilluns 9 de març la Barbie celebrava cinquanta anys. Fent una ullada aquesta innocent nina, ningú diria que cinc dècades l’acompanyen i com no potser d’una altra manera, les arrugues són imperceptibles en el seu cos.

La popularitat d’aquesta joguina ha conduït a realitzar tota una sèrie d’estudis entorn la seva figura, si la Barbie existís a la vida real seria una dona amb una alçada de 1,75 metres, pesaria poc més de 45kg i les seves mesures serien 91-46-84. Els experts han afirmat que aquestes proporcions l’impedirien aguantar-se dempeus i així li resultaria impossible caminar perquè té unes cames massa llargues i uns malucs massa estrets.

Més enllà de les qüestions relacionades amb la imatge d’aquesta nina cal valorar el context que amb el pas dels anys s’ha anat creant al seu volant. Dos anys després de la creació de la Barbie, apareixeria la figura d’un noi que sempre l’acompanyaria, el Ken, un jove esportista amb un cos esvelt i corpulent. La combinació de dues persones que compten amb figures impecables dóna lloc a una bonica història d’amor que neix des de la superficialitat on tan sols té importància l’aspecte sense que els sentiments i les emocions flueixin.

Aquest simplisme sembla que cinquanta anys després es continua mantenint, el mite de la parella perfecta resulta molt més atractiu que explorar camins incerts. No obstant, si quelcom ha caracteritzat a la Barbie és precisament el fet d’ésser la nina més cotitzada del mercat mundial que l’ha portat a desenvolupar més de cent vuit professions, entre les quals destaquem la seva aventura com a cantant, professora, advocada, atleta, roqueta i així fins arribar a candidata presidencial. Més de 800 milions de nines s’han venut d’ençà de l’aparició de la primera Barbie i malgrat la ferotge competència existent en aquest mercat, el manteniment d’aquesta insòlita i singular nina està assegurat especialment si tenim en compte el gran imperi que gira al seu voltant, tot destacant que amb el pas del temps, aquesta nina s’ha fet un petit espai més enllà de l’àmbit estrictament infantil.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 13/03/09
Laia Gomis

1 Comments:

At 5:53 p. m., Blogger Miquel Casellas said...

aQUI LA QUE ES mereix un reconeixement és la xoxona de la fira que tothom passa d'ella. Vsica la xoxona que és popular i d'esquerres. La barbi segur que és del PP com a mínim.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home