Una entrada diferent
Des d’un punt de vista estrictament jurídic la campanya electoral comença el proper 22 de febrer a les 00.00h. Tanmateix som conscients que vivim immersos en una campanya electoral camuflada des de fa alguns mesos, amparada sota la denominació de precampanya que només representa una diferència vers la campanya electoral en sentit estricte, no es sol·licita ni tampoc s’apel·la directament als ciutadans demanant el vot.
Així que aprofito aquests dies de marge abans de l’inici de campanya electoral pròpiament dita per dur a terme un post un xic diferent a les entrades que habitualment publico en aquest espai.
Així que aprofito aquests dies de marge abans de l’inici de campanya electoral pròpiament dita per dur a terme un post un xic diferent a les entrades que habitualment publico en aquest espai.
En aquesta ocasió us vull parlar d’alguns parlamentaris que no revalidaran el seu escó, anant més enllà de les files socialistes. Aquestes tres imatges suposen un bon punt de partida, de ben segur que ràpidament haureu reconegut a la persona de la primera imatge, el diputat de la Chunta Aragonesista, José Antonio Labordeta.
Una persona polifacètica, poc amiga dels grans discursos buits de contingut i amb un llenguatge clar i entenedor que es capaç de transmetre un missatge que tots els ciutadans podem copsar immediatament sense haver de recorre a les filigranes interpretatives.
Una persona polifacètica, poc amiga dels grans discursos buits de contingut i amb un llenguatge clar i entenedor que es capaç de transmetre un missatge que tots els ciutadans podem copsar immediatament sense haver de recorre a les filigranes interpretatives.
Ja va anunciar que després d’estar vuit anys molt actiu com a diputat al Congrés, deixava l’agitada vida política per dedicar-se a gaudir de la seva merescuda jubilació. Serem molts els que trobarem a faltar aquesta veu lúcida que sorgia des de la bancada del Grup Mixt ja que totes les seves intervencions tenien quelcom de memorable.
Sense moure’m del Grup Mixt, voldria fer un esment especial a Begoña Lasagabaster, la única diputada que la formació Eusko Alkartasuna obtenia a les passades eleccions generals. Un pes pesant que també integrava el Grup Mixt, grup parlamentari que aglutina aquells partits polítics que no reuneixen els requisits per poder gaudir de grup parlamentari propi. Aquesta dona basca, amb uns ferms ideals després de tres legislatures consecutives també anunciava que no concorreria a les properes eleccions generals.
I en darrer lloc, us voldria parlar del Jordi Ramón. Un diputat que molt probablement no coneixereu, sincerament no em sorprèn perquè he fet l’experiment ensenyant la imatge d’aquest jove diputat a persones properes a Esquerra Republicana i no coneixien al diputat d’ERC per la circumscripció de Lleida.
Tothom, coneix aquells diputats d’ERC que setmana rere setmana es converteixen en els artífexs del soroll parlamentari amb les seves gracietes però pel que he anat seguint al llarg d’aquesta legislatura, aquest diputat lleidetà s’allunya una mica de l’espectacle mediàtic que tant agrada a alguns companys seus d’escó.
Una vegada fet aquests apunts, m’agradaria fer un petit esment a Josu Erkoreka. Un diputat amb una gran capacitat d’oratòria que m’ha fet perdre més d’una tarda escoltant atentament algunes de les seves intervencions parlamentaries, especialment aquelles que tenien alguna relació amb el món de la justícia, ja que el domina amb gran solidesa.
El reconeixement dels bons parlamentaris en el si d’altres formacions polítiques diferents a la meva no suposa una renuncia als meus ideals sinó que simplement es tracta de demostrar una evidència que molts comenten en petit comitè però pocs s’atreveixen a plasmar per escrit. Sóc plenament conscient que si parlés dels meus diputats i diputades, el del grup socialista, perdria tota la credibilitat, així que m’he decidit a fer aquest escrit que des d’un inici ja anunciava que es tracta d’un xic peculiar vers la resta.
Per cert, abans d’acabar, esmentar que en aquestes eleccions, Josu Erkoreka és el cap de llista del PNV per Vizcaya ara no tindrà el camí planer ja que els socialistes presentem com a cap de llista per la mateixa circumscripció una persona d’una gran vàlua política, l'Eduardo Madina... Si en comptes de viure al Vendrell visqués a Bilbao... el meu vot aniria per la candidatura que encapçala l’Eduardo Madina, ara com la meva circumscripció és la de Tarragona, la papereta que dipositaré a la urna serà l'encapçalada pel Francesc Vallès!!!
Sense moure’m del Grup Mixt, voldria fer un esment especial a Begoña Lasagabaster, la única diputada que la formació Eusko Alkartasuna obtenia a les passades eleccions generals. Un pes pesant que també integrava el Grup Mixt, grup parlamentari que aglutina aquells partits polítics que no reuneixen els requisits per poder gaudir de grup parlamentari propi. Aquesta dona basca, amb uns ferms ideals després de tres legislatures consecutives també anunciava que no concorreria a les properes eleccions generals.
I en darrer lloc, us voldria parlar del Jordi Ramón. Un diputat que molt probablement no coneixereu, sincerament no em sorprèn perquè he fet l’experiment ensenyant la imatge d’aquest jove diputat a persones properes a Esquerra Republicana i no coneixien al diputat d’ERC per la circumscripció de Lleida.
Tothom, coneix aquells diputats d’ERC que setmana rere setmana es converteixen en els artífexs del soroll parlamentari amb les seves gracietes però pel que he anat seguint al llarg d’aquesta legislatura, aquest diputat lleidetà s’allunya una mica de l’espectacle mediàtic que tant agrada a alguns companys seus d’escó.
Una vegada fet aquests apunts, m’agradaria fer un petit esment a Josu Erkoreka. Un diputat amb una gran capacitat d’oratòria que m’ha fet perdre més d’una tarda escoltant atentament algunes de les seves intervencions parlamentaries, especialment aquelles que tenien alguna relació amb el món de la justícia, ja que el domina amb gran solidesa.
El reconeixement dels bons parlamentaris en el si d’altres formacions polítiques diferents a la meva no suposa una renuncia als meus ideals sinó que simplement es tracta de demostrar una evidència que molts comenten en petit comitè però pocs s’atreveixen a plasmar per escrit. Sóc plenament conscient que si parlés dels meus diputats i diputades, el del grup socialista, perdria tota la credibilitat, així que m’he decidit a fer aquest escrit que des d’un inici ja anunciava que es tracta d’un xic peculiar vers la resta.
Per cert, abans d’acabar, esmentar que en aquestes eleccions, Josu Erkoreka és el cap de llista del PNV per Vizcaya ara no tindrà el camí planer ja que els socialistes presentem com a cap de llista per la mateixa circumscripció una persona d’una gran vàlua política, l'Eduardo Madina... Si en comptes de viure al Vendrell visqués a Bilbao... el meu vot aniria per la candidatura que encapçala l’Eduardo Madina, ara com la meva circumscripció és la de Tarragona, la papereta que dipositaré a la urna serà l'encapçalada pel Francesc Vallès!!!
2 Comments:
I també votaries el teu de Girona! Espero!
Petons gironins!
Àlex.
No en tinguis cap dubte!!! No tinc la sort de conèixer la Montse Palma, cap de llista del PSC de Girona però sí a la persona que la segueix. Així que sense pensar-m'ho dues vegades el conjunt de la candidatura socialista de Girona tindria la meva confiança.
Aprofito aquest comentari per afegir-me a una expressió que pren molta força per les terres gironines, Girona Optimista, GO!
Una abraçada!
Laia
Publica un comentari a l'entrada
<< Home