divendres, de febrer 15, 2008

Des d’una altra perspectiva

Les qüestions econòmiques es troben a l’ordre del dia, els mitjans de comunicació esdevenen uns improvisats analistes econòmics amb la perillositat que comporta aquest fet. En determinades ocasions, jutgen i sentencien una sèrie d’afirmacions sense estudiar-les de ben a prop arribant a llençar missatges que inclouen veritables disbarats d’una magnitud considerable, ara sempre pronunciats des d’una rigorositat que és pura aparença.

En el si de la societat s’ha instal•lat una estranya sensació derivada de la insistència mediàtica sobre l’estat de l’economia. Les portades dels diaris recullen cada dia aspectes econòmics que fa uns mesos es trobaven relegats a les pàgines de la premsa més impopulars, aquelles que parlen d’economia. L’ambient contagiós es respira arreu, tothom parla d’un crack econòmic, hi ha qui es remunta al de l’any 1929, realment sembla que d’un dia a l’altre s’hagi d’acabar el món.

No obstant, en el terreny del pessimisme i de la previsió de l’arribada imminent d’un caos, tothom s’hi apunta. I el que és més perillós, tothom fa la seva anàlisis personal amb totes les conseqüències que se’n deriven, arribant a formular conclusions que literalment no es poden agafar per enlloc. Tots podem opinar i parlar lliurement de les qüestions que marquen l’actualitat però s’ha d’anar en compte quan aquestes manifestacions es duen a terme en el si d’un auditori públic extrapolant l’àmbit de la conversa privada pròpia dels companys i amics.

Tanmateix, aquesta nova moda m’ha permès constatar una realitat submergida en el nostre país, conèixer l’abundant nombre d’experts economistes. Ara bé, els bons economistes no es caracteritzen per les seves prediccions i anàlisis sinó que més enllà d’aquestes tasques prou acurades posen especial èmfasis i transcendència a les solucions que aporten en el moment que constaten alguna pertorbació que pot generar algun que altre problema en el futur.

Precisament, si entrem de ple en aquest terreny es quan s’esvaeixen tots els suposats economistes perquè criticar és molt fàcil ara quan és el moment d’aportar solucions que es puguin aplicar per tal de reconduir la situació, curiosament, totes les veus desapareixen.

Ara bé, tampoc voldria caure dins la tònica general i per no ser menys que altres, hauria d’aprofitar aquest espai per penjar-me una medalla i fer una anàlisis de la situació econòmica. Realment, es tractaria d’un greu error ja que no tindria cap sentit exposar unes prediccions realitzades a ull nu sense un rigorós estudi que sustentessin les mateixes.

Abans d’escriure meres opinions i intuïcions envoltades de tecnicismes però sense cap base sòlida, em decanto per confiar en les reflexions que motiven diversos estudis realitzats pels professionals i els experts en una matèria prou complexa, com és l’economia. I a tots aquells, que continuen difonent el missatge de la por anunciant el caos, els recomanaria que llegissin atentament tots els estudis des de la primera fins a la darrera pàgina, evitant quedar-se amb les atractives síntesis ja que moltes d’elles es tracten d’esbiaixades aproximacions de la realitat.

Article publicat al Diari del Bix Penedès, 15/02/08
Laia Gomis

3 Comments:

At 10:14 a. m., Blogger garmir said...

Hola:
L´economia contrariament al que molta gent diu, per a mi no és una ciència, depén molt de la Psicologia, per això té molta importància les declaracions de la gent "experta" si diuen que hi ha crisi, i fan agafar por a la gent al final la provoquen, quan en realitat si es dóna un missatge més optimista tot aniría millor. és la relació micro-macro economia.
La situació actual es de esgotament de un model salvatge e irracional basat en creixer en preus de pisos abusius, i construir més cases que tota Europa Junta. Una bogeria ....a la que s´apuntaren tant PP com PSOE.

 
At 10:57 a. m., Blogger Miquel Casellas said...

Si. Si tu t'hi fixes tot sabem de tot. Això és bo i també és dolent. Com a persona pots opinar del que vulguis segons la teva experiència personal i formació. Després que et facin cas els altres és una història. Serà molt més convincent una teoria exposada per un economista que per un peó de la construcció, però cadascú ja sabrà quina és la més fiable. Però tothom té dret a parlar amb el mateix sistema que tu tens la possibilitat de canviar de registre. És un pura qüestió d'escollir. La democràcia és una mica tot això. o no? hi ha gent que et parla de democràcia que hauria d'estar calladeta en una cantonada sense dir res. Allí els tens dient que ells són més democràtics que els lleons del congrés que deixen entrar a tothom i no mosseguen a ningú.

 
At 8:43 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Sóc una ferma partidària que totes les persones lliurement puguin exposar la seva opinió. Malament aniríem si en una societat on existeix la màxima de la llibertat d'expressió algú volgués limitar la mateixa. Ara bé, aquest fet no m’impedeix a escriure el present article ja que trobo que en un tema tan delicat i alhora complex com d’econòmic, tothom dóna lliçons. Òbviament que els debats i l’intercanvi d’opinions sempre són positius però les sentències fermes i els judicis de valors categòrics acostumen a ser força perillosos quan es duen a terme des de la més absoluta ignorància, camuflada del gran saber.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home