Radiografia electoral
Aquesta setmana no em puc mostrar aliena a una realitat que es prou perceptible per tots els ciutadans. Tot just fa unes hores, oficialment s’ha donat el tret de sortida a la campanya electoral que ens ha de conduir a les urnes el proper 9 de març. No és cap novetat esmentar l’estat permanent de campanya que s’ha respirat dins l’ambient polític i social d’ençà que el 2008 va arribar al nostre calendari, tot i que si em permeteu, m’atreviria a dir que acomiadàvem el 2007 amb alguna que altra connotació electoral davant unes eleccions que es trobaven a tres mesos vista.
El temps ha passat volant i aquelles llunyanes eleccions les tenim a menys de quinze dies. Ara arriba el moment d’intensificar missatges, mobilitzar als ciutadans perquè el proper 9 de març les urnes de tota Espanya estiguin plenes de paperetes, una senyal inequívoca de la participació dels ciutadans en el si d’un consolidat sistema democràtic.
Més enllà de les preferències vers unes candidatures o unes altres, crec que tots els demòcrates hem de donar una prova fefaent del nostre compromís com a ciutadans acudint massivament a votar el proper 9 de març.
Les opcions polítiques són plurals i diverses, des de l’anacronisme del Partit Popular que sembla que no s’hagi mogut de l’estadi propi dels Neandertals amb les propostes retrogrades que presenta dia rere dia. Després passem al mercadeig propi d’un mercat persa que practica Convergència i Unió, anunciant vendre’s al millor postor, jugant sempre a dues bandes fugint d’estudi quan algú els pregunta si Zapatero o Rajoy.
No obstant, recordar un passat no massa llunyà ens permet fer-nos una idea d’aquella vessant que els membres de la federació nacionalista ara ens volen amagar. Potser ens pot donar una pista a qui prefereixen ja que l’any 1996 van votar com a president a José María Aznar i curiosament l’any 2000 amb la majoria absoluta que el PP va obtenir, novament van votar a Aznar com a president. En canvi, l’any 2004 van optar per l’abstenció quan va ser el moment de votar al President Zapatero.
Dins el cercle dels anomenats sobiranistes, nacionalistes i de retruc els independentistes, un conglomerat conceptual que molts de manera equivocada empren indistintament, em permet avançar fins a les tesis d’Esquerra Republicana amb alguna que altra crisi interna que no acaba de fer net. A més, realistes de la situació actual, són conscients que pel camí perdran algun diputat, considerant com una victòria la consolidació de grup parlamentari propi a Madrid.
Iniciativa per Catalunya opta pel discurs sostenible, repetint un lema molt explotat “d’esquerres i ecologistes de debò” i de retruc apel·len trencar amb el bipartidisme PP-PSOE. No obstant, és una realitat prou palpable que el proper president del govern serà Zapatero o Rajoy. Precisament, el Partit dels Socialistes es presenta com el veritable garant de l’aposta vers les polítiques socials i progressistes que s’han dut a terme durant la present legislatura davant un retrocés assegurat amb una retallada de drets ciutadans que suposaria el triomf del PP.
A les nostres mans i gràcies el nostre vot podrem manifestar quina és la nostra opinió i escollir quin president volem pel nostre país. El més important, més enllà de l’opció política escollida és acudir a les urnes, fer sentir la nostra veu a través del noble exercici d’anar a votar. Una pràctica quotidiana per a molts de nosaltres però no oblidem que aquest dret durant massa anys va estar prohibit a casa nostra i en honor a totes aquelles persones que s’hi van deixar la vida perquè avui puguem anar a votar, ningú s’hauria de quedar a casa.
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 22/02/08
Laia Gomis
El temps ha passat volant i aquelles llunyanes eleccions les tenim a menys de quinze dies. Ara arriba el moment d’intensificar missatges, mobilitzar als ciutadans perquè el proper 9 de març les urnes de tota Espanya estiguin plenes de paperetes, una senyal inequívoca de la participació dels ciutadans en el si d’un consolidat sistema democràtic.
Més enllà de les preferències vers unes candidatures o unes altres, crec que tots els demòcrates hem de donar una prova fefaent del nostre compromís com a ciutadans acudint massivament a votar el proper 9 de març.
Les opcions polítiques són plurals i diverses, des de l’anacronisme del Partit Popular que sembla que no s’hagi mogut de l’estadi propi dels Neandertals amb les propostes retrogrades que presenta dia rere dia. Després passem al mercadeig propi d’un mercat persa que practica Convergència i Unió, anunciant vendre’s al millor postor, jugant sempre a dues bandes fugint d’estudi quan algú els pregunta si Zapatero o Rajoy.
No obstant, recordar un passat no massa llunyà ens permet fer-nos una idea d’aquella vessant que els membres de la federació nacionalista ara ens volen amagar. Potser ens pot donar una pista a qui prefereixen ja que l’any 1996 van votar com a president a José María Aznar i curiosament l’any 2000 amb la majoria absoluta que el PP va obtenir, novament van votar a Aznar com a president. En canvi, l’any 2004 van optar per l’abstenció quan va ser el moment de votar al President Zapatero.
Dins el cercle dels anomenats sobiranistes, nacionalistes i de retruc els independentistes, un conglomerat conceptual que molts de manera equivocada empren indistintament, em permet avançar fins a les tesis d’Esquerra Republicana amb alguna que altra crisi interna que no acaba de fer net. A més, realistes de la situació actual, són conscients que pel camí perdran algun diputat, considerant com una victòria la consolidació de grup parlamentari propi a Madrid.
Iniciativa per Catalunya opta pel discurs sostenible, repetint un lema molt explotat “d’esquerres i ecologistes de debò” i de retruc apel·len trencar amb el bipartidisme PP-PSOE. No obstant, és una realitat prou palpable que el proper president del govern serà Zapatero o Rajoy. Precisament, el Partit dels Socialistes es presenta com el veritable garant de l’aposta vers les polítiques socials i progressistes que s’han dut a terme durant la present legislatura davant un retrocés assegurat amb una retallada de drets ciutadans que suposaria el triomf del PP.
A les nostres mans i gràcies el nostre vot podrem manifestar quina és la nostra opinió i escollir quin president volem pel nostre país. El més important, més enllà de l’opció política escollida és acudir a les urnes, fer sentir la nostra veu a través del noble exercici d’anar a votar. Una pràctica quotidiana per a molts de nosaltres però no oblidem que aquest dret durant massa anys va estar prohibit a casa nostra i en honor a totes aquelles persones que s’hi van deixar la vida perquè avui puguem anar a votar, ningú s’hauria de quedar a casa.
Article publicat al Diari del Baix Penedès, 22/02/08
Laia Gomis
posted by Laia Gomis @ 2:44 p. m.
2 comments
2 Comments:
Als pobres d'ICV-EUiA els deixes amb molt poc marge de maniobra. Jo crec que tenen molt de si a part dels tòpics típics. Però s'han de buscar i trobar amb sort molta sort.
Sento un gran respecte vers totes les forces polítiques, ara aquest fet no extreu que per motius estrictament ideològics em senti més a prop dels companys d'ICV abans que amb els del PP.
Tanmateix, recentment estic constatant algunes actituds que des de la formació ecosocialista no són massa pròpia d'aquest ampli partit. Suposo que també es basa en una estratègia electoral però hi ha certes actituds i canvis de rumb que realment sorprenen.
No obstant, a vegades la negació de tot i veure problemes arreu no és la millor solució ja que en determinades ocasions convé fixar una posició per motius de responsabilitat i evitar el discurs híbrid,que sempre cerca navegar entre dues aigües.
Malgrat, aquest fet, els desitjo molta sort en aquesta campanya igual que a la resta de formacions polítiques. Tot esperant que es tracti d'una campanya educada, sense faltar el respecte on tots hi poguem dir la nostra.
Laia
Publica un comentari a l'entrada
<< Home