divendres, de febrer 22, 2008

Economia i tocs musicals



Ahir mentre Solbes i Pizarro escalfaven motors amb el primer debat en termes fonamentalment econòmics, els socialistes vendrellencs compartíem una vetllada especial, pròpia de tots els inicis de campanya.

Malgrat vaig arribar a casa una mica tard, el meu compromís em conduïa a escriure quatre ratlles respecte l'inici de campanya, i gràcies a les actualitzacions digitals em podia fer una idea aproximada sobre l’evolució del debat. Avui, de bon matí, el cara a cara Solbes-Pizarro ha estat present en les tertúlies entre companys de classe afegint alguna ràpida referència pel professorat de la Facultat d’Econòmiques.

No em puc formar una opinió sòlida perquè no vaig seguir el debat però sembla ser que la demagògia va estar present durant tota la intervenció de Pizarro i que Solbes va guanyar el debat per golejada.

Tots som conscients que el vicepresident econòmic, Pedro Solbes, és un gran potencial que tenim els socialistes. Alguna emissora de ràdio aquest matí criticava el vocabulari que Solbes va emprar, afirmant que queia en els tecnicismes no massa entenedors ni propis d’un debat televisat. Quan es parla d’economia hi ha tota una sèrie de termes propis i alhora inherents aquesta ciència social i reduir fins a la mínima expressió els mateixos podria resultar perillós ja que es desvirtuaria el sentit i el contingut de les explicacions.

No hem d’oblidar, que en el món mediàtic, sempre es prefereixen les imatges perquè concentren l’atenció dels espectadors però l’audiència que va seguir el cara a cara Solbes- Pizarro buscava conèixer de prop el missatge i el discurs que adoptaven el número 2 de la candidatura socialista i popular respecte un assumpte que en major o menor mesura ens afecta a tots els ciutadans d’aquest país, les idees i les propostes relacionades amb la gestió econòmica.

El PP continua instal·lat en el missatge del caos, la crisis i la catàstrofe que sembla que arribarà només si el 9M guanya Zapatero. Lluny d’aquestes previsions amb peus de fang que d’un moment a un altre s’ensorraran, els socialistes hem demostrat durant aquests quatre anys una excel·lent gestió de l’economia. A més, la bona gestió s’ha traslladat al conjunt de la ciutadania a través d’avançades polítiques socials situant el nostre país a l’avantguarda dels països europeus.

Queda molt camí per avançar però si volem continuar per la drecera del progrés només tenim una opció, el proper 9 de març, votar la candidatura socialista. La resta d’opcions polítiques totes elles respectables ens conduiran per un camí del qual desconeixem el destí final.

De moment, us deixo amb un dels espot de campanya electoral que el PSC presenta de cara aquesta campanya. Versionant una cançó meravellosa i carregada de bons records, Hoy puede ser un gran día, veíem a una Carme Chacón feliç, il·lusionada i molt inquieta, una imatge equiparable a l’estat d’ànim dels socialistes catalans, EL NOSTRE OPTIMISME!!!


6 Comments:

At 8:18 a. m., Blogger Fox said...

Sorry. Look please here

 
At 11:47 a. m., Blogger garmir said...

Hola:
Per posar fi al maltractament de Catalunya per part del PSC la filial del PSOE aqui, l´única opció és CIU, el PSOE Català ha fet més mal a Catalunya que el PP(tema Infraestructures), peró sap "enganyar" millor a la gent, amb les seves 4 idees recurrents de sempre, que si justicia social etc...
En realitat Catalunya mai ha estat tan pijor desde que el PSOE Català la mana.

 
At 4:48 p. m., Blogger Josep GV said...

Hola.
Jo crec que la Carme Chacón ha vulnerat l'Estatut de Catalunya des que ha estat Ministra de Vivienda. Això es deu a que ha invadit les competències en matèria d'habitatge de Catalunya, amb el Plan de Vivienda, quan aquesta és una competència exclusiva reconeguda al nostre Estatut. És bastant hipòcrita anar dient que "es respecti Catalunya", mentre el Ministeri que ella comandava era el màxim vulnerador d'una de les competències exclusives catalanes, com ja he dit, d'Habitatge.
De fet, estareu amb mi, en què l'únic que interessa aquí (al PP i al PSOE), és reforçar el poder de l'Estat, amb la invasió de competències a l'Estatut.

I per acabar, ja sé que no té a veure amb l'economia concretament, però el fet que s'hagi aprovat el Plan Estatal de Vivienda fa un mes, opino que és una mesura rematadament electoralista. De fet, això s'assembla més al populisme, i no pas a l'optimisme que propugneu.

 
At 11:43 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Garmir em sorprèn el teu comentari. El PSOE ha fet mal a Catalunya, resulta una afirmació un xic arriscada ja que mentre la dreta anclada en el passat projecta un transvassament del riu Ebre que com deia el ministre Cañete es faria por mis... i crec que es dona per entesa la paraula que he exclós. El govern socialista, després de la retirada de les tropes d'Iraq deroga el pla hidrologic i el trasvassament de l'Ebre tal com va prometre.

Mentre la dreta, castiga, insulta i menyspreua els catalans el govern socialista aprova un ambiciós Estatut que el PP es va omplir la boca dient que trencava Espanya i ràpidament les comunitats autònomes governades pels populars es van afanyar en copiar.

A motls sectors resulta molest que abanderem idees com la justícia social, el progrés i el compomís amb els ciutadans.

No es tracta de quatre idees recorrents sinó que més aviat esdevenen l'eix pragamàtic de l'actuació real d'aquests quatre anys, escoltant els ciutadans i construint un país que s'acosti cada vegada més als nostres veïns europeus, desenvolupant el quart pilar del benestar i ampliant drets dels ciutadans.

Josep, el govern socialista no ha invadit competències, malgrat des de diversos sectors s'hagi volgut potenciar un discurs que s'encomana amb facilitat però que es troba buit de contingut. No obstant, si realment s'haguessin invadit competències és tan senzill com portar davant el Tribunal Constitucional aquesta qüestió i que ell s'encarregui de dirimir l'hipotètic conflicte que exposes.

Respecte el darrer apunt que esmentaves, lluny de tractar-se d'una mesura electoralista és més aviat un compromís que es fa evident durant tota la leguslatura a través de la qual s'han anat canalitzant tota una sèrie de mesures en materia relacionada amb l'accés a la vivenda.

Moltes gràcies per la vostra participació.

Cordialment,

Laia

 
At 4:59 p. m., Blogger garmir said...

Laia:
Veig que d´Infraestructures no m´has pogut respondre res??.
No fugis del tema, el PSOE Català és el culpable de la Crisi de Rodalies, no el PP.
Recordem que Gonzalez va portar el AVE a Sevilla , no a Barcelona.
D´Irak vam fer el ridicul, cedint al Xantatge de Bin Laden, etc...
L´Estatut??? Si fós tan necesari, perqué va anar tan poca gent a votar?.
Perqué canviar un gran President Maragall, per un burocrata del Baix LLobregat?.
En fi.... que el 9 de Març decideixi el ciutadà, peró al menys amb les idees ben contrastades.

 
At 9:34 p. m., Blogger Josep LLPDS said...

Laia,
Gràcies per la teva resposta.
El Govern Socialista ha fet coses molt bones per Catalunya, com permetre aprovar l'Estatut, avançar amb polítiques progressistes com les que esmentes en els teus escrits (i en les que personalment estic majoritàriament d'acord en l'essència). No obstant, el Govern socialista ha continuat com tots els governs espanyols practicant allò tan usual al Congrés, que és invadir competències que no estan reconegudes expressament a l'Estat a l'article 149 de CE, i que les CCAA han recollit en els seus Estatuts com a competències exclusives. És el cas d'habitatge (article 137 d'EAC 2006), com et comento, però n'hi ha d'altres, com serveis socials (article 166 EAC) amb la Llei de Dependència.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home