Una victòria sense precedents

Mapa que ens il·lustra el resultat electoral del 28 d'octubre de 1982

Des dels ulls d’una persona jove sempre resulta molt interessant mirar uns anys endarrera, no es tracta d’una actitud nostàlgica sinó més aviat consisteix en un sa exercici que personalment acostumo a realitzar amb una certa freqüència per constatar amb perspectiva els grans canvis i les evolucions constants a les quals està sotmesa la nostra societat.

El dia a dia ens impedeix analitzar de manera sistemàtica tots els esdeveniments perquè tenim unes agendes atapeïdes amb compromisos, activitats i obligacions. Aquelles notícies que avui ocupen grans portades i vistosos titulars al cap d’uns dies desapareixen del nostre horitzó substituïdes per altres que esdevenen el nucli central de totes les atencions.

Constantment, es celebren aniversaris que ens passen per alt perquè és impossible centrar tota la nostra atenció i analitzar-los un a un. Tanmateix, aquesta setmana em voldria aturar en un d’ells ja que el passat diumenge 28 d’octubre es van complir vint-i-cinc anys de la victòria socialista a les eleccions generals celebrades l’any 1982. Una notícia que aparentment no tindria una gran rellevància però quan entrem en el fons de la qüestió descobrim una majoria absoluta sense precedents amb un total de 202 escons, resultat mai repetit en la nostra recent història democràtica.

No està de més, ubicar-nos en el context per comprendre amb major exactitud l’ambient i els aires que es respiraven en una Espanya que començava a donar les seves primeres passes per a la construcció d’una sòlida democràcia que tan sols un any abans havia viscut l’intent fallit d’un cop d’estat que les càmeres de televisió i algunes cadenes de radio captaven en directe. La Constitució aprovada l’any 1978 era un marc de referència bàsic i fonamental que encara no havia arribat al seu cinquè aniversari. La situació econòmica i social del nostre país poc tenia a veure amb l’actual i el poble va acudir massivament a les urnes recolzant el projecte socialista, encapçalat per un jove andalús amb una capacitat d’oratòria extraordinària nascut en el si d’una família humil, Felipe González.

En aquest escrit no trobareu les emocions i els sentiments que van provocar aquest triomf electoral perquè senzillament en aquella època la persona que escriu aquestes línies no havia arribat al món. Ara bé, aquest fet no m’ha impedit en interessar-me per un dels períodes de la nostra història més recent que personalment considero clau per poder comprendre on estem avui en dia i com hem arribat fins aquí.

El resultat de les urnes del 1982 anaven més enllà de les simpaties vers uns projectes i uns líders ja que la societat dels principis dels anys vuitanta veia clar que s’havia de dur a terme un cop de timó per modernitzar el nostre país. La població va confiar amb els socialistes per liderar aquest projecte, una confiança que es repetiria en successives compteses electorals. Des del Vendrell, l’any 1982, també es va apostar decididament vers el projecte de Felipe González i els socialistes obtenien el 48.2% dels vots emesos.

Són moltes les actuacions, accions i projectes que es van dur a terme però per debilitat en destacaré un que considero que té una vital importància. La construcció de l’Estat del Benestar va ser una sana obsessió del govern que encapçalava Felipe González i tots els seus companys d’equip i gràcies al treball incessant, a la tenacitat i a la tossuderia de tots ells la universalització de la sanitat i l’educació, avui en dia són una realitat. Si avui en dia podem avançar en aquesta direcció i iniciar el desenvolupament de l’anomenat quart pilar de l’estat del benestar amb lleis com la d’igualtat o la dependència és fonamentalment gràcies a l’herència socialista sembrada a principis dels anys vuitanta.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 02/11/07
Laia Gomis