divendres, d’octubre 26, 2007

Una hora intempestiva


La televisió s’ha convertit en un mitjà imprescindible a totes les llars, sempre hi ha un raconet de la casa on podrem trobar un aparell de televisió tot i que recentment existeix un fenomen que condueix a les famílies a tenir-ne més d’un. La tranquil·litat i la calma que desprenien les habitacions ha passat a millor vida perquè no és gens estrany trobar entre el mobiliari dels dormitoris un petit però curiós aparell de televisió que es troba amb plena consonància amb el conjunt de la decoració.

A més, és freqüent entrar en una casa i constatar que la televisió es troba engegada però ningú està atent a les informacions que proporciona, cadascú està desenvolupant diverses tasques però cap d’elles centrades a l’entorn de la pantalla.. Davant aquesta situació, la resposta habitual és senzilla i molt enginyosa: “tenim encesa la televisió perquè així sentim soroll i ens fa companyia”. La por al silenci i a la solitud sempre acostumen anar de la mà i a través de la televisió hi ha qui vol suplir l’individualisme imperant sobre el qual camina la nostra societat.

Sempre penses que has anat a topar amb l’excepció que confirma la regla i no és res més que un cas puntual però quan tens l’oportunitat de comentar aquesta situació amb altres persones aleshores constates que és realment una pràctica generalitzada malgrat no entengui massa ni el sentit ni tampoc la finalitat de la mateixa.

Al marge d’aquestes qüestions menys transcendentals sobre els usos i els abusos de la televisió, hi ha una realitat ben certa, perquè tots en menor o major mesura som consumidors potencials d’alguns dels seus programes televisius. Personalment, he de reconèixer que no sóc una telespectadora empedernida perquè així com hi ha moltes persones que devoren tota la programació amb independència dels continguts que es proporcionen, si vull passar una estona davant la petita pantalla prefereixo seleccionar la programació.

Tanmateix, resulta curiós constatar com molts dels programes interessants comencen la seva emissió ben entrada la mitjanit. Tothom tendiria a pensar que parlo de programes molt específics però no és pas el cas de la tertúlia que setmanalment realitza el Ramon Colom a Mil·lenium. Aquest programa ens permet conèixer a fons un assumpte gràcies a les diverses opinions que grans coneixedors de la matèria realitzen sempre des de diferents perspectives, totes elles realment enriquidores.

Si fem un salt qualitatiu i canviem de gènere trobem que una situació similar té lloc amb Caiga Quien Caiga. Un programa on la ironia i les bromes són una constant intercalades amb un encertat anàlisis de l’actualitat. Normalment el podíem veure divendres a quarts de deu del vespre, una cita que personalment mai em perdia perquè observar la quotidianitat des d’una òptica irònica i critica és realment una pràctica molt recomanable per a tot demòcrata. De sobte, desapareix d’aquesta franja horària i el traslladen el dimarts a tres quarts de dotze de la nit. Una hora en la qual molts dels potencials espectadors es troben dormint perquè l’endemà a quarts de set sona el despertador.

Totes les facilitats les trobem per ser mers receptors de programes on la tafaneria, la bronca i les desqualificacions personals són una constant. En canvi, quan els continguts dels programes permeten crear una opinió sòlida o reflexionar acuradament sobre tota la informació proporcionada, en comptes de posar facilitats als telespectadors i potenciar aquests programes, la tècnica consisteix en allunyar-los i la millor manera és ubicar-los dins la programació a hores realment intempestives amb l’única finalitat de dispersar els potencials telespectadors.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 26/10/07
Laia Gomis

6 Comments:

At 12:29 p. m., Anonymous Anònim said...

Hola Laia...
És ben cert el que comentes, concretament CQC jo el veia sempre i ara no aconssegueixo seguir-lo... per les raons que tu ja has comentat.

Volia fer una aportació que també he trobat quan reflexiones sobre el teu escrit.. i no vull entrar en tema de "telebasura" NO, però és molt curiòs que als concursos que tens que demostrar més coneixements guanyes menys diners... no us heu adonat? doncs sí, curiós però cert.

EXEMPLE: quan el gran Jose Luis Moreno feia "noche de fiesta" preguntaven per telèfon i boi et donaven la resposta i guanyaves 3.000€ i per guanyar 3.000€ per exemple a "pasapalabra" sues la pera... un exemple.

Només volia aportar això...

Però sí, jo soc dels que encen la TV per escoltar soroll, preferiblement soroll de musica. 40 Latino, i a través de TDT els canals de radio...

Res més, fins la setmana vinet i ànim Laia.. ens veiem Ptons

BIROLLA

 
At 4:40 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Molt bona observació sobre els concursos de televisió i l'import que s'enduuen els concursants amb totes les dificultats que es troben pel camí i en canvi hi ha molts programes on enviant un sms tens l'oportunitat (1/1.000.000) de guanyar el premi. Aquest tema dóna per escriure un altre article, així que no descarto utilitzar la teva idea per escriure un nou article relacionat amb aquesta qüestió.

Gràcies per la teva sinceritat, una persona més es suma sense pudor a la meva teoria que consistia en afirmar que hi ha moltes persones que engeguen la tele per escoltar soroll.

Una abraçada!

Laia

 
At 10:07 p. m., Anonymous Muntsa said...

Hola bonica, porto (i no visc a les cavernes) més d'un any sense tele i la veritat és que visc igual de bé. Sembla que tinc un problema amb l'antena que mai m'he preocupat d'arreglar, perquè no m'interessa. No m'agrada el soroll de fons. Si vull poso la ràdio, escolto la M. Callas o els Pets o a qui em dona la gana, i per internet em miro els programes i documentals que m'interessen i quan a mi em va bé. El que em sap greu és no poder sintonitzar ni la TV ni la ràdio del Vendrell per internet, tot i viure a menys de 30 Km de la vil.la.

Em sap greu que es difongui "a bombo y platillo" que la radio i la TV del vendrell arriben per internet quan des de Cala Romana de Tarragona no es pot sintonitzar ni la una ni la altre...

M'agradaria saber que en pensa el sr. Benet (que tant i tant diu que vol fer per la transparència informativa, per la participació ciutadana etc. ) sobre la manca de difusió generalitzada de la "seva" ràdio i Tv...

PS. Birolla, no et sentis culpable de voler "soroll" de fons tots els meus amics,em recomanen reparar l'antena i que tingui la Tv sempre engegada perquè m'acompanyi... Jo sempre els dic que sóc tan esclau de les meves paraules com dels meus sons de rera fons, per tant prefereixo el silenci, és clar que també hi ha una qüestió d'edat.

ps. Laia escrius com un àngel. Endavant a aquesta joventut brillant i ideòloga!!!!. No he tingut fills però m'hauria encantat tenir una Laia o un Birolla, endavant!!!!!!

 
At 10:23 p. m., Anonymous Jordi mercader said...

Muntsa maca, és que des del Vnedrell (Coma-ruga) tampoc s'agafa la difusió de radio/ TV Benet. La seva cridoria als regidor sí, la sintonitzem per tot arreu!!!

 
At 12:51 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Muntsa deus ser de les poques persones que no tenen televisió a casa seva, un col•lectiu menor però que s’ha de tenir en compte. Estic d’acord amb la idea que exposes sobre Radio El Vendrell i Televisió al Vendrell, és incompatible omplir-se la boca amb la transparància i arribar a tots als ciutadans i que a través de la xarxa no es pugui veure els programes que s’emeten a TV Vendrell. Espero que aquesta situació es recondueixi, si no estic equivocada crec que el propi alcalde és l’encarregat dels mitjans de comunicació locals.

 
At 9:48 p. m., Anonymous Muntsa said...

Jordi, només una pregunta quan parles de la cridoria que fa el benet als seus regidors, dono per fet que parles dels de CiU oi? O també inclous els seus regidors del PP i de PxC?
Em sap greu que tampoc des del propi municipi del Vendrell es puguin sintonitzar els mitjans públics que paguen els ciutadans del Vendrell en primer lloc i paguem els de tota Catalunya en segon, ja que la Generalitat aboca molts diners en els mitjans locals.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home