divendres, d’octubre 12, 2007

Una reflexió...

Avui, 12 d’octubre, voldria reproduir una reflexió d’un gran pensador, l’il·lustre Montesquieu. Precisament, l'Ernest Benito aquesta setmana en el seu article setmanal feia referència al cronista francès i quan va llegir el meu escrit em va enviar una cita que pren tot el seu sentit en relació al dia d’avui i també es troba amb una estreta connexió amb l’article Lluny de l’amor tèxtil

Si yo supiese algo que me fuese útil y que fuese perjudicial a mi familia, lo expulsaría de mi espíritu. Si yo supiese algo útil para mi familia y que no lo fuese para mi patria, intentaría olvidarlo. Si yo supiese algo útil para mi patria y fuese perjudicial para Europa, o bien fuese útil para Europa y perjudicial para el género humano, lo consideraría como un crimen, porque soy necesariamente hombre mientras que no soy francés más que por casualidad.”
Montesquieu

3 Comments:

At 12:51 p. m., Blogger garmir said...

Amb pensaments com aquests el nacionalisme catalá no avançaria, ho sento Laia, en aquest tema discrepància total, demostres ser PSOE , t´ha caigut la C del PSC.

 
At 2:09 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Garmir és que el meu objectiu no és que avanci el nacionalisme català ni tampoc l'espanyol. Jo desitjo i treballo perquè allò que avanci sigui el benestar i el nivell de vida de les persones, de totes les persones amb independència de la bandera que hi hagi al darrera de les mateixes.

Les banderes i les pàtries acostuma a ser un tema recorrent per aquells que no tenen una base sòlida ni tampoc un eix programàtic per dur a terme polítiques actives. Aquests, realment tenen unes prioritats molt allunyades a les polítiques socials.

Els ciutadans estan cansats de debats estèrils que no condueixen enlloc perquè algú té el termómetre per mesurar el grau de catalanitat?

Veritat que no, doncs anem per feina que hi ha prou qüestions candents a sobre la taula amb major importància que demostrar qui és més català que un altre.

 
At 6:37 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
Jo coincideixo amb tu en acabar amb la pobresa i combatre (será un tema etern, peró necessari )les fortes desigualtats socials, igual el més segur es que diferim en les formes, peró no en el fons jo en canvi considero compatible aquest tema amb la Construcció Nacional de Ctalunya, el dret a triar, que la gent amb el seus diners pugui decidir si educació privada o pública, idem en la sanitat, etc....
Laia, és compatible Fer politica Social i Nacional, de fet ja hi ha un partit que ho fa.......CIU.
El nacionalisme personalista preten que les persones creixin en el seu potencial social, económic, horitzonts vitals.
Bé, suposo, que com sempre no ens convencerem l´un a l´altre, peró sempre és interesant contrastar i confrontar les idees i en el fons veure que només son les formes de vegades el que separen coses pero el fons és el mateix , millorar la vida de les persones, el cami és l´unic que difereix.
Un gran blog, com sempre, intentaré escoltar lo de la Rádio i felicitats anticipades.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home