Una qüestió polèmica

La Fira de Santa Teresa ja ha quedat endarrera, ara tothom fixa la seva atenció en el calendari cercant algun dia festiu per poder fer una curta però intensa escapada, el pont de Tots Sants és el primer candidat. No obstant, aquesta setmana lluny de parlar d’unes paradisíaques vacances ubicades en un indret meravellós enmig de l’ambient propi de la tardor, voldria abordar una qüestió estretament relacionada i vinculada amb la recent Fira de Santa Teresa.

Tots som coneixedors de la tradició històrica que s’amaga darrera de la nostra fira, no és cap novetat afirmar l’important reclam agrícola i ramader que la caracteritzava, el qual despertava l’interès d’una població bàsicament dedicada a l’agricultura. El pas dels anys comporten canvis estructurals en el si de la societat i en ple segle XXI no tindria cap sentit mantenir l’històric caràcter que va provocar el naixement de la fira. En cada edició de la mateixa s’han anat introduint canvis i novetats que han enriquit enormement la fira vendrellenca i així l’han fet més propera a les necessitats i als reclams dels ciutadans.

Des d’aquest punt de vista, es podria dur a terme un balanç força positiu perquè la consolidació de la fira és tot un èxit però convé que no ens deixem enlluernar per aquesta realitat esbiaixada i reflexionem seriosament sobre una sèrie de qüestions que avui en dia tenim sobre la taula. L’opció més fàcil, seria agafar totes les inquietuds, els suggeriments les propostes i les queixes relacionades amb la Fira i guardar-les a les profunditats d’un vell calaix, evitant així que sortissin a la llum pública però crec que és el moment de compartir tota una sèrie de reflexions parlant des d’un to conciliador, amable i distés.

La Rambla del Vendrell ha quedat petita perquè els estands de la fira envaeixen pràcticament la totalitat de la superfície pavimentada, els bars i restaurants aprofiten el carrer per col·locar les seves taules i cadires. Per tant, totes les persones que visiten la fira s’han de conformar amb la petita distància existent entre l’estand i els famosos plataners de la Rambla per poder passejar. Afortunadament, els carrers adjacents al punt neuràlgic vendrellenc es troben lliures i les persones poden caminar tranquil·lament sense haver d’esquivar vehicles exposats, venedors enfeinats i persones encantades davant les meravelles de les darreres novetats automobilístiques.

No està de més recordar que la concentració de la Fira en el casc antic era una veritat palpable i alhora inqüestionable fins fa tres anys, quan es va plantejar la possibilitat de traslladar una bona part de la fira fins el barri del Puig. Ràpidament van sortir tota una sèrie de veus discrepants que es posaven les mans al cap acusant als promotors de voler trencar amb l’esperit de la fira vendrellenca. Curiosament, tots els que clamaven al cel aleshores, repeteixen la cançó però han canviat la partitura. Ara, s’oposen a la construcció d’un recinte firal pensant egoistament en els seus interessos particulars.

Quan bufa tramuntana, defensen a ultrança El Vendrell però quan gira el temps i el llevant s’imposa, aleshores centren tota l’atenció vers la caixa enregistradora del seu comerç. És moment de mirar amb ambició el futur perquè hi ha qüestions que no es poden dilatar indefinidament en el temps i la construcció del recinte firal és una d’aquestes. Si decidim passar de puntetes vers aquest assumpte i optar per procurar satisfer a tothom i no generar susceptibilitats cometrem una greu irresponsabilitat perquè hi ha projectes que actualment s’han convertit en una necessitat i el recinte firal n’és un exemple.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 19/10/07
Laia Gomis