divendres, d’octubre 19, 2007

Una qüestió polèmica

La Fira de Santa Teresa ja ha quedat endarrera, ara tothom fixa la seva atenció en el calendari cercant algun dia festiu per poder fer una curta però intensa escapada, el pont de Tots Sants és el primer candidat. No obstant, aquesta setmana lluny de parlar d’unes paradisíaques vacances ubicades en un indret meravellós enmig de l’ambient propi de la tardor, voldria abordar una qüestió estretament relacionada i vinculada amb la recent Fira de Santa Teresa.

Tots som coneixedors de la tradició històrica que s’amaga darrera de la nostra fira, no és cap novetat afirmar l’important reclam agrícola i ramader que la caracteritzava, el qual despertava l’interès d’una població bàsicament dedicada a l’agricultura. El pas dels anys comporten canvis estructurals en el si de la societat i en ple segle XXI no tindria cap sentit mantenir l’històric caràcter que va provocar el naixement de la fira. En cada edició de la mateixa s’han anat introduint canvis i novetats que han enriquit enormement la fira vendrellenca i així l’han fet més propera a les necessitats i als reclams dels ciutadans.

Des d’aquest punt de vista, es podria dur a terme un balanç força positiu perquè la consolidació de la fira és tot un èxit però convé que no ens deixem enlluernar per aquesta realitat esbiaixada i reflexionem seriosament sobre una sèrie de qüestions que avui en dia tenim sobre la taula. L’opció més fàcil, seria agafar totes les inquietuds, els suggeriments les propostes i les queixes relacionades amb la Fira i guardar-les a les profunditats d’un vell calaix, evitant així que sortissin a la llum pública però crec que és el moment de compartir tota una sèrie de reflexions parlant des d’un to conciliador, amable i distés.

La Rambla del Vendrell ha quedat petita perquè els estands de la fira envaeixen pràcticament la totalitat de la superfície pavimentada, els bars i restaurants aprofiten el carrer per col·locar les seves taules i cadires. Per tant, totes les persones que visiten la fira s’han de conformar amb la petita distància existent entre l’estand i els famosos plataners de la Rambla per poder passejar. Afortunadament, els carrers adjacents al punt neuràlgic vendrellenc es troben lliures i les persones poden caminar tranquil·lament sense haver d’esquivar vehicles exposats, venedors enfeinats i persones encantades davant les meravelles de les darreres novetats automobilístiques.

No està de més recordar que la concentració de la Fira en el casc antic era una veritat palpable i alhora inqüestionable fins fa tres anys, quan es va plantejar la possibilitat de traslladar una bona part de la fira fins el barri del Puig. Ràpidament van sortir tota una sèrie de veus discrepants que es posaven les mans al cap acusant als promotors de voler trencar amb l’esperit de la fira vendrellenca. Curiosament, tots els que clamaven al cel aleshores, repeteixen la cançó però han canviat la partitura. Ara, s’oposen a la construcció d’un recinte firal pensant egoistament en els seus interessos particulars.

Quan bufa tramuntana, defensen a ultrança El Vendrell però quan gira el temps i el llevant s’imposa, aleshores centren tota l’atenció vers la caixa enregistradora del seu comerç. És moment de mirar amb ambició el futur perquè hi ha qüestions que no es poden dilatar indefinidament en el temps i la construcció del recinte firal és una d’aquestes. Si decidim passar de puntetes vers aquest assumpte i optar per procurar satisfer a tothom i no generar susceptibilitats cometrem una greu irresponsabilitat perquè hi ha projectes que actualment s’han convertit en una necessitat i el recinte firal n’és un exemple.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 19/10/07
Laia Gomis

5 Comments:

At 2:38 p. m., Blogger Helènic Glauc said...

M'agrada força com escrius, és un gust llegir-te. ¿Coneixes el web de http://www.relatsencatala.cat ? Allà pots penjar tan articles com relats o poemes. Espero llegir-te.
Helènic.

 
At 8:25 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Moltes gràcies pel teu comentari, si que conec la web que esmentes però el que passa que crec que els meus escrits no encaixen massa bé dins el format que recull aquesta web.

M'agrada molt el relat i la poesia però es que quasi no tinc temps per dedicar-li i habitualment escric articles que es troben estretament vinculats amb el món polític, academic, econòmic o simplement social.

Cordialment,

Laia

 
At 11:58 p. m., Blogger Miquel Casellas said...

Crec que El Vendrell s'ha de plantejar un seguit de qüestions sobre la Fira. Una d'elles indubtablement el recinte firal. No ho podem deixar sempre per l'any que ve. Ja en som més de 35.000 habitants.

 
At 12:14 a. m., Blogger Laia Gomis said...

El Vendrell es troba en un moment molt complicat des del punt de vista estríctament polític i aquest fet provoca que determinades qüestions es guardin al calaix per evitar despertar polèmiques.

La política que es fonamenta en intentar acontentar a tothom no és gens viable perquè el veritable perjudicat és el conjunt del municpi perquè té lloc una paralització sistemàtica del mateix. Hi ha ssumptes de capdal importancia que no es poden dilatar en el temps. Un exemple és el recinte firal, però no és pas l'únic.

 
At 10:50 p. m., Anonymous Jordi Mercader said...

M'agrada molt el comentari integrador d'en Miquel: sóm més de 35.000 habitants. Veig que ell a diferència dels seus amics que voten a favor de les mocions del Partit Xenofov de Catalunya (PxC)també compta els "moros" entre els habitants. Ostres! fantàstic trobar algú de CiU que els consideri persones.

...Ah, i per cert... la de temes que quedaran sobre la taula només per intentar acontentar tothom

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home