No veig la polèmica per enlloc...

No és cap secret l’admiració i el gran respecte que sento vers el ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo. És un gran professional, l’avalen els seus 30 anys dedicats a la fiscalia i coneix com pocs el món de la judicatura.

Instants després de conèixer el seu nomenament com a Ministre de Justícia, les crítiques, els atacs i les desqualificacions personals van estar a l’ordre del dia. Aquesta actitud responia als paràmetres de la por d’aquells que les duien a terme perquè saben prou bé que Fernández Bermejo és una persona amb fortes conviccions, sempre ha tingut les coses molt clares i no li ha tremolat el pols a l’hora de posar els punts sobre les is, defugint de les actituds covards consistents en amagar el cap sota l’ala

En les seves intervencions no hi cap la indiferència, ahir en la sessió de control de govern, es va haver de sotmetre a tota una bateria de preguntes, realitzades des de la bancada popular amb la única finalitat de centrar l’atenció vers ETA i per aquest camí buscar desgastar al govern.

Fernández Bermejo va respondre totes les qüestions amb gran encert, desmuntant els mites que des de la dreta més conservadora construeixen per mostrar una realitat que poc té a veure amb aquella que tots els ciutadans del nostre país percebem.

Ara, el titular de la tarda va ser el Ministro de Jucticia anuncia que“El Gobierno negociará con ETA”. Posen entre cometes unes paraules que ell en cap moment va pronunciar, perquè parlava de la moció del Congrés que va aprovar l'any 2005 i es referia a la mateixa afirmant que "tornaria a tenir vigència" perquè en un futur es donarán les condicions que aquest text preveu per dialogar amb la banda. La política podrá volver a contribuir al fin del terrorismo". Oberveu diferències, veritat????

Tanmateix, no entenc la transcendència que s’ha donat a una frase que lluny de semblar un disbarat com alguns ens volen vendre no deixa de ser una gran veritat, tots els governs han procurat acabar d’una vegada per totes amb el terrorisme d’ETA i dissortadament en ple segle XXI encara no ho hem aconseguit. Així que és evident que en un futur, amb independència del partit polític que es trobi al capdavant de l'executiu intenti de nou cercar l’anhelada pau.