diumenge, d’octubre 28, 2007

LA IMATGE DEL DIA

Avui, 28 d'octubre, es celebra el 25è aniversari de la victoria socialista que l'any 1982 va situar al PSOE amb una clamorosa majoria absoluta amb un total de 202 escons, un resultat que no s'ha tornat a repetir en tota la història democràtica.

No us puc explicar des d'una vessant personal el significat d'aquest brillant resultat electoral senzillament perquè jo encara no havia arribat al món però us puc assegurar que malgrat aquest impediment purament cronològic sento com a pròpia la victòria socialista i m'emociono quan veig les imatges d'arxiu que rememoren aquest dia així com també quan sento o llegeixo les experiències de les persones que van ser partíceps d'aquesta victòria.


Des de El Vendrell també es va fer possible aquesta victòria ja que el PSC obtenia el 48.21% del total dels vots emesos i el comportament electoral del conjunt del Baix Penedès seguia de prop el percentage anterior, concretament el PSC s'emportava un 44.40% del total dels vots emesos.

10 Comments:

At 9:54 p. m., Anonymous Muntsa said...

Jo vaig ser en una taula electoral, em va tocar fer de presidenta de taula. Vàrem acabar l'excrutini a les quiniestes de la nit després de passar-nos-hi tot el dia. Tenia 21 anys. No miro mai enrera, crec que a la vida només podem anar endavant, deixar que ens transcorri, però de debó que bonics van ser aquells anys!!!

 
At 4:59 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Muntsa, gràcies per la teva aportació, una imatge del dia 28 d'octubre estretament relacionada amb el triomf electoral del PSOE, viscut tan a prop com és l'escrutini.

A mi m'agrada mirar endarrera no pas per actitud nostàlgica sinó per constatar el llarg camí que hem avançat i tots els projectes realitzats fins al dia d'avui. És cert que en queden molts per fer però estic convençuda que sense la victòria socialista de 1982 avui no seríem on estem.

Una abraçada!

Laia

 
At 2:33 p. m., Blogger MANU said...

Hola Laia, jo només tenia 10 anys.. per tant, no vaig votar, evidentment.

Com ja saps soc una persona molt vinculada a l'acció socialista i a l'acció municipal...

Jo he comentat varies vegades d'on ve que a mi m'agradi la política. Concretament per dos persones, una és el meu avi que com vaig pasar llargues estones amb ell perquè per qüestions familiars, hem parlava de la dictadura i la forta pressió a la societat civil i obrera...

no m'immagino ara una cosa així malgrat hi han païssos (no molt lluny d'aquí) que estan pitjor. Només a 2,5 hores d'avió. Més a propo que les Canaries...

I l'altre persona el meu gran amic i company de feina en aquell temps, el Culleré que hem va convidar per primera vegada a una reunió per parlar de les inquietuts que jo tenia i com canalitzar-les...

I així vaig entra en política. Sempre m'he definit d'esquerres i bastant replublicà i podriem dir una mica anti-Borbó...

Però quan vaig definir-me'n políticament i a quin partit afiliar-me ERC estava molt lluny dels meus pensaments de independència i el PSC més cap al federalisme.... per tant ja saps qui vaig escollir...

Bé per resumir i anar a barraca...

Jo no vaig votar però realment és molt important votar i més com està augmentant l'abstenció. ÉS MOLT IMPORTANT VOTAR!!!

Jo estava tancant una mesa electoral a l'escola de música del Vendrell i va arribar l'hora de tancar, una senyora gran va arribar tard i no va poder votar. És va posar a plorar. Jo hem moria en aquell moment... i recordava paraules del meu avi. Ells han estat molt però molt de temps sense poder votar. entenen el que volr dir exercir el seu dret de vot. Aquesta senyora plorava pequè nopodia votar immagineu-vos la foto...

Nosaltres ja hem nascut amb aixó, i per molts, el dia de les votacions és un diumenge més.

Dons no. Anar a votar és molt important i per això en aquella època és vivia les eleccions d'una altra manera.


Per acabar, m'atreveixo a recomanar una novela de "Jorge Bucay" la seva primera novela (ell escriu contes per adults) i aquesta novela és titula "El Candidato" és un altra manera de viure un canvi polític...

Salut i republica germans

MANU HJ

 
At 2:50 p. m., Blogger El blog del Xavier Ollonarte i Rovira said...

Bé, en primer lloc, dir-te que, sense cap mena de dubte, la victòria socialista de l'any 82 va ser un gran esdeveniment per la societat espanyola en general. No obstant això, jo com a ciutadà (tot i que tampoc estava al món) m'esperava un canvi més important en quant a polítiques d'esquerres. Podríem dir, que el socialisme espanyol és un socialisme moilt laic.

Hem de dir; però, que el socialisme d'aquells anys era molt més plural que el socialisme d'ara. El socialisme espanyol, actualment, ara, està molt lluny del socialisme federal del Pasqual Maragall.

Per tant, Laia, el canvi va ser positiu pel conjunt de la societat espanyola. No obstant això, crec que Espanya després d'una dictadura faixista, es mereixia alguna cosa més que no estancar-se amb el socialisme arcaic espanyol. Es mereixia una esquerra més creible. Et posaré algun exemple: A Espanya no s'ha condemnat mai a ningú pels crims ilegals del franquisme. En canvi, tan Argentina, Alemanya (judicis de Nuremberg)... s'han condemnat les injustícies del franquisme. Per tant, no s'ha fet una democràcia amb unes bases sòlides. I, malauradament, encara queda aquest sentiment d'odi entre les dues espanyes.

Rep cordials salutacions del Xavier Ollonarte i Rovira.

 
At 12:11 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
Afortunadament Felipe Gonzalez ja no governa Espanya, pasarà a la historia com el president dels governs més corruptes de la democràcia, Roldan, GAL, etc...
El zp no té un aparell mediatic tan fort al darrera, PRISA no li dona tan suport com a Gonzalez, per aixó corre més riscos electorals que Gonzalez va esquivar gracies a uns mitjans de comunicació docils i entregats, tot el grup Prisa.
és una llegenda viva, peró creada per els mitjans de comunicació, també és el culpable de que Catalunya no sigui moderna, doncs els diners catalans financaven el PER andalús que tants vots li donava.

 
At 1:57 p. m., Anonymous Anònim said...

Doncs mira que el de l'Aznar... Qui hi ha darrera de Gescartera, de les neteges de la costa gallega del Prestige, dels suposats beneficis que havia de portar endisar-se en una guerra per inestabilitzar l'orient mitjà, del fòrum Filatélico, de la suspensió de pagaments de Terra Mítica, de l'assecament de l'albufera de València, dels incendis d'Oropesa de finals dels 90 on avui hi ha Marina d'Or, tot això no és corrupció? El que passa és que com que aquestes families en saben, tenen més facilitats per a dissimular-ho!
I per no fer esment dels mitjans a disposició: Des de la mare de la Cadena 100 fins a Antena3 i RTVE com fan tots però en aquest cas deixant-la en bancarrota passant per la captació d'adeptes amb subvencions a certes fundacions...
Au Garmir no siguis parcial!
Roger Caballero Folch

 
At 5:12 p. m., Blogger Miquel Casellas said...

Un partit és com una gran empresa amb mitjans de comunicació, empreses i altres que els són fidels o enemics. Tots ells ballen al so que toca. Els més desprotegits en aquest sentit potser són ERC i Iniciativa, però la resta amb el temps s'ho han sabut muntar.

 
At 9:01 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Manu, moltes gràcies pel teu comentari i aprofito per comentar una qüestió que apuntaves al llarg del mateix. La importància d’anar a votar, és un element que constato que de mica en mica va perdent valor i importància en les noves generacions. Contemplo com alguns companys de la meva classe es mostren poc receptius davant el fet d’acudir a les urnes, no li donen el valor i importància que realment es mereix aquest exercici democràtic que durant massa anys va estar prohibit a casa nostra.

Xavier, des de la perspectiva històrica és molt fàcil criticar però hem de ser conscients quina Espanya va deixar el dictador Franco quan va morir el 20 de novembre de l’any 1975. És cert que existien diversos camins per dur a terme la transició democràtica i les persones que van liderar el canvi van apostar per un model que malgrat els seus petits defectes, sigui dit de passada, ens va portar la democràcia. Tanmateix, no és casual que el model de transició espanyol sigui un model digne d’estudi en prestigioses universitats europees perquè si fem un balanç els aspectes positius decanten la balança vers una sèrie de correccions que es podrien haver realitzat.

Sincerament, em feia estrany que trigues tan en arribar un comentari que relaciones el triomf de Felipe González amb la corrupció. El Roger m’ha tret de la boca tots els exemples gràfics que podia invocar però no voldria deixar passar l’avinentesa per explicar que una màxima del món judicial és que per culpar a una persona de la comissió d’un delicte es necessiten proves. És molt fàcil dir que González es un corrupte, si realment creus que es així garmir només has de presentar les proves que corroborin la teva afirmació davant les instàncies judicials. Aleshores, quan existeixi una sentència ferma que declari que Felipe González ha comes algun tipus delictiu aleshores acceptaré la teva afirmació, abans no.

Abans d’acabar, comentar que els partits polítics no són unes empreses com comenta el Miquel. Parlo per experiència personal, dins un partit polític no tot és dir sí a tot allò que diuen els que es troben al capdavant del mateix. Aquest potser és l’estil d’alguns partits com el PP i CIU ara us puc assegurar que aquesta no és la tònica habitual en altres partits i per experiència i contacte directe us asseguro que aquestes pràctiques dins el PSC no tenen lloc i no tinc cap pudor en reconèixer que en determinades matèries no he estat d'acord amb les decisions que s'havien adoptat i així mateix ho vaig exposar i ningú m'ha fet callar ni res per l'estil...La pluralitat és una paraula que dissortadament en tots els partits polítics no coneixen.

 
At 5:41 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
Laia, pot ser no em vas entendre jo em referia als governs , al estil de governar, no a la persona en si.
En tot cas, els governs Gonzalez també van suposar modernització de Espanya com mesures dels governs Aznar.
és bona l´alternància i és bo que el PSOE hagi governat el pais durant anys.

 
At 8:47 p. m., Anonymous Anònim said...

Això de la pluralitat interna dels partits polítics fa riure...
En el PSC hi ha tanta manipulació de les èlits com en Ciu o PP, perquè sinó no farieu les mateixes polítiques urbanístiques que fa CiU (al Vendrell o en tantes ciutats catalanes), o bé no farieu les mateixes polítiques de comunicació viària (potenciar el transport per carretera, invertir en AVE, ús de peatges a Catalunya...), no farieu polítiques d'immigració basades en l'enfortiment de la seguretat ciutadana... i un llarg etcètere de coincidències del que són dos partits de centre no massa distants en l'eix esquerre-dreta.
No ens enganyem: CiU i PSC no deixen de tenir el mateix objectiu, que és recollir tants vots com sigui possible com a partits majoritaris que són (anomenats catch-all), i per tant en el seu intern no difereixen massa en la seva estructura de poders i en l'assoliment d'una pluralitat d'opinions.
En canvi, passa d'una forma molt diferent a ERC, que manté una estructura interna més assambleària.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home