dilluns, d’agost 13, 2007

Sopar de Can Corbella 2007

Helena Arribas amb José Montilla

La tornada de les vacances és una realitat, lluny quedava l’aire fred que acaronava els nostres rostres quan sortíem al carrer per terres asturianes perquè al Vendrell la xafogor s’imposa. Sense haver-me recuperat i amb molta son acumulada puntualment a les nou del vespre anava cap a la masia de Can Corbella per compartir el tradicional sopar que el PSC del Vendrell organitza any rere any i enguany ja en fa vint-i-sis.

Tanmateix, en diverses ocasions al llarg de la tarda el meu mòbil sonava per preguntar-me si ja havia arribat de les vacances mentre que altres consultes giraven entorn a quina hora s’havia d’acudir a la cita. Sempre resulta molt satisfactori constatar com els companys i les companyes del partit, molts ells s’han convertit en grans i bons amics més enllà de l’àmbit polític perquè ha nascut una profunda relació d’amistat se’n recorden de tu malgrat estar de vacances.

Prop de tres-centes persones ens aplegàvem a Can Corbella per compartir una vetllada especial, el tradicional menú on els peus de porc i les sípia amb patates es convertien en els plats estrella de la nit.

Aquest sopar també es converteix en una oportunitat per intercanviar unes paraules amb persones que fa temps que no veus o simplement conversar amb tota la tranquil·litat del món amb persones que normalment no tens l’oportunitat de compartir un pausat sopar.


El president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, complia la promesa que l’estiu passat va realitzar als socialistes vendrellencs quan ens va assegurar que tornaria al Vendrell al sopar de Can Corbella quan es convertís en president de la Generalitat.


A més, també comptàvem amb la presència del Delegat del Govern de la Generalitat al camp de Tarragona, Xavier Sabaté. Per primera vegada a la història teníem un president socialista al Consell Comarcal del Baix Penedès, el calafellenc Jordi Sánchez i les nostres alcaldesses no es perdien la cita, Imma Costa, Cristina Carrerras i Judith Alberich.

Nombrosos regidors i regidores socialistes d’arreu de la comarca es desplaçaven fins a la masia de Can Corbella tot i que també podíem veure cares força conegudes com les regidores de Valls i de Tarragona, Núria Segú i Begoña Floria, respectivament.

No em puc oblidar d’esmentar els nostres polítics de casa, d’una banda el Secretari General d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Martí Carnicer i el nostre diputat a Madrid, Ernest Benito.

Voldria esmentar una absència destacable, el nostre primer secretari del PSC del Baix Penedès, l’amic i company Pep Guasch, regidor del PSC a l’ajuntament del Montmell i actual portaveu socialista a la Diputació de Tarragona, no va poder arribar al sopar a temps perquè es trobava de vacances i molts el vam trobar a faltar.

Tanmateix, durant el torn dels parlaments es va endur un parell de sonats aplaudiments perquè ha treballat de manera incessant en les darreres eleccions municipals i s’ha deixat la pell en fer possible el pacte entre les diverses formacions polítiques que ha permès tenir al dia d’avui un president socialista al Consell Comarcal del Baix Penedès.

A més, gràcies a la seva tossuderia va aconseguir per primera vegada a la història elaborar una llista socialista a la petita població de Masllorenç i obtenir un molt bon resultat amb dos regidors.

A banda de totes aquestes importants personalitats que ens van acompanyar, el veritable èxit del sopar resideix en el gran nombre de militants i simpatitzants socialistes que venen fins a la masia de Can Corbella per fer any rere any més gran un sopar que en els seus orígens era una petita trobada i al dia d’avui s’ha convertit en una trobada molt consolidada pels socialistes.


Ernest Benito i Isidre Aymerich

12 Comments:

At 8:24 p. m., Blogger El blog del Xavier Ollonarte i Rovira said...

Laia m'alegro que les vecances hagin anat bé.

També m'alegra veure que el socialisme vendellenc i d'arreu de la comarca encara continua amb els motors posats i fent sopars.

T'animo, si tu vols, a que visitis el meu blog. La meva adreça és la següent: www.elollonarteduca.blogspot.com.

Apa, que vagi bé.

T'escric des del Vendrell.

 
At 12:04 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Holaaaa!!!

Xavier, moltes gràcies per deixar aquest comentari. El socialisme vendrellenc està molt actiu, ara més que mai amb les piles carregades i amb moltes ganes de treballar.

Ara mateix aniré a fer un cop d’ull al teu blog perquè segur que deus tenir coses molt interessant per explicar-nos.

Sempre és un motiu d’alegria constatar com de manera lenta però decidida es va ampliant la blogosfera vendrellenca.

T’animo a seguir endavant ja veuràs que això del blog de mica en mica et va enganxant i sempre tens quelcom per escriure i compartir amb aquelles persones que visiten el teu espai.

Una abraçada!

Laia

 
At 4:38 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
Celebro que ho passesis bé, ja es veu per les fotos.
Aquest any aquest sopar ha tingut molt ressó, igual sustitueix al Suquet de Pere Portabella que als anys 80 i principis dels 90 es feia a la Costa Brava i era una amplia reunió de la clase politica progresista.

 
At 9:12 p. m., Blogger Laia Gomis said...

La veritat és que ho vaig passar molt bé, vaig seure en una taula on les bromes i el to distès va ser present durant tota la nit.

A més, una vegada van acabar els parlaments, vaig compartir una bona estoneta amb moltes persones que estaven assegudes a la taula presidencial com jo l'anomeno.

No ets el primer que em comenta el resso qe ha tingut el sopar de Can Corbella, la veritat es que jo tot just arribava de vacances i no he pogut constatar aquesta realitat però el desplegament mediàtic quan vaig arribar a la masia de Can Corbella va ser el primer que em va cridar l'atenció, càmeres i periodistes cada dues passes.

A més, enguany moltes van ser les persones que van acudir a la cita del sopar estiuenc arribant a la impensable xifra de prop de 300 persones, un veritable èxit.

 
At 9:21 p. m., Anonymous Anònim said...

Molt maco l'escrit, però on és Can Corbella?

 
At 9:39 p. m., Blogger Laia Gomis said...

A vegades cometem l'error de donar per entès determinats aspectes perquè formen part de la nostra quotidianitat i estem tan familiaritzats que no ens parem a pensar que altres persones poden desconèixer aquesta informació.

Aquest és el cas de Can Corbella, expressió molt emprada pels socialistes vendrellencs de manera especial quan arriba l'estiu i celebrem una trobada ja mítica.

Can Corbella és una masia situada a Sant Salvador (El Vendrell) i rep aquest nom perquè l'indret és propietat de la família Corbella.

Gràcies pel comentari perquè m'has donat l'oportunitat d'explicar amb més deteniment aquest aspecte que havia quedat una mica a l'aire.

Cordialment,

Laia

 
At 5:25 p. m., Anonymous Anònim said...

Perdona el cinisme, però com que en el teu escrit és tot tan "socialista", els Corbella també són socialistes no?

 
At 12:34 a. m., Blogger Laia Gomis said...

La teva intuició és certa, la família Corbella és socialista. No he de perdonar-te el cinisme, desconec qui ets però si em coneixes sabràs que mai m'he amagat de la meva manera de pensar, sinó que més aviat no he tingut cap problema en escriure precisament sobre aquesta qüestió.

Aquest és un espai personal en el qual exposo les meves opinions i percepcions sobre els diversos assumptes. Mai he buscat l'objectivitat informativa sinó que totes les meves paraules neixen des del més profund subjectivisme.

Cordialment,

Laia

 
At 2:36 p. m., Blogger desperta ferro said...

ostic no vegis com s'apega no el dormilon del sabater. No es va quedar adormit per algun racó babejan.salut.

 
At 9:18 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Un comentari totalment desafortunat, a més des de l’anonimat que encara demostra més la covardia tan típica d’aquelles persones que primer tiren la pedra i després amaguen la mà.

En aquest espai totes les opinions crítiques però realitzades des del respecte i l’educació tenen la seva cabuda ara quan passem a l’atac personal tan absurd i simplista com el que realitzes, crec que no aporta nous arguments vàlids en un sa debat democràtic. Per aquest motiu, et convidaria a no repetir aquestes actituds, almenys, en el meu espai.

Si aquesta argumentació no et resulta prou convincent, com es tracta d’una al•lusió directa a la meva persona, crec que no he de donar explicacions amb qui amb faig fotos o me les deixo de fer i si està més a prop o més lluny meu perquè aquest és una qüestió que lliurement decideixo jo mateixa.

Cordialment,

Laia

 
At 8:27 a. m., Anonymous Anònim said...

Laia, no perdis el temps amb gent com el desperta ferro, és inútil.
Malauradament encara queda molta gent de "mires reduides", d'aquells que diuen: "si no estàs amb mi ets el meu enemic". Generalment són cervells bastant petits, on no hi cap la llibertat de pensament, el progressisme i tots aquells valors que tant estimem els socialistes.
Petons de la Sussi

 
At 4:27 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Sussi gràcies pel teu comentari, no pateixis perquè les crítiques que neixen des d'un profund menyspreu i insult sense sentit vers a persones que aprecio o bé directament vers la meva persona no m'afecten. Ara bé, sóc partidaria del diàleg i aposto perquè coneguin de prop quina és la meva opinió tot i que altres optarien per ignorar-los, que tampoc està gens malament.

Una abraçada!

Laia

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home