divendres, d’agost 03, 2007

El destí escollit, El Vendrell

Els darrers dies de juliol coincideixen dins la mateixa setmana en la qual s’inicia el mes d’agost. D’aquesta manera, l’anar i venir de persones és una constant que arriba a crear una barreja homogènia on resulta molt difícil poder esbrinar aquells que ja han acabat les vacances d’aquells que tot just comencen les mateixes.

Ara fa un any, l’atenció informativa es centrava a l’aeroport del Prat on una vaga dels treballadors de terra havia portat a ocupar les pistes en les quals s’havien d’enlairar i aterrar centenars de vols. Aquesta acció va desencadenar greus conseqüències en el normal funcionament del tràfic aeri, a més, tenint en compte que ens trobàvem als volts de l’inici del període de vacances per excel·lència que arriba de la mà del més d’agost.

En aquests moments, la situació caòtica que va viure l’aeroport del Prat forma part del passat i enguany la gran incògnita resideix en l’estat de la xarxa viària perquè si quelcom caracteritza a les nostres carreteres és la imprevisió que sempre l’acompanya. D’un moment a un altre pot tenir lloc qualsevol incident que desencadenarà vertiginoses retencions provocant quilomètriques cues on milers de persones s’hi trobaran inevitablement atrapades començant així el primer dia de vacances.

Cada vegada més, assumim tots plegats que el desplegament de vehicles que té lloc en dies puntuals com són inicis de vacances o tornada de les mateixes són dies de gran risc per sortir a les carreteres. Ara bé, aquells que es veuen obligats a fer-ho perquè no tenen cap altre dia per marxar, abans de sortir de casa prenen una bona dosi de paciència per controlar l’aparició de brots nerviosos. Incomprensiblement aquestes reaccions es troben presents molt sovint entre les persones que estan de vacances perquè lluny de restar tranquils i impassibles davant les situacions adverses la histèria s’apodera dels seus cossos com si es trobessin de ple en un dia laborable.

De manera especial, el nostre municipi és un focus important d’atracció de milers de persones que queden atrapades per l’encant del Vendrell, des del casc antic, passant pel gran nombre i la qualitat dels nostres museus fins arribar als barris marítims, apreciats i valorats per la majestuosa platja que els caracteritza i els defineix com a tals.

Tanmateix, molts encara no ens acabem de fer la idea i per aquest motiu no ens deixa de sorprendre el fet d’estar dinant i de fons escoltar com un prestigiós periodista pronuncia el nom de la nostra vila i acte seguit des del menjador de casa nostra contemplem una llarga filera de vehicles que en breus moments es trobaran dispersos pel nostre municipi.

Hem de ser els primers en reconèixer els nombrosos atractius que té la nostra vila, mostrant-nos orgullosos del Vendrell, amb totes les seves virtuts i també amb tota una sèrie de mancances que no s’han d’amagar, insistint en la superació de les mateixes però sense arribar a instal·lar el discurs fàcil i demagògic que alguns pretenen. Ara és el moment d’abandonar els fantasmes del passant, caient sempre en l’enutjós victimisme del qual molts ja n’estem cansats. Superem la queixa simplista i siguem els primers en gaudir de totes les potencialitats que la nostra vila ens ofereix durant aquest període de l’any.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 03/08/07
Laia Gomis

6 Comments:

At 1:07 p. m., Blogger garmir said...

Hola:
De EL VENDRELL recordo fa molts anys una excursió amb el cole, i l´inmensa platja. però no hi tornat mès, suposo que haurà crescut molt.

 
At 2:02 p. m., Blogger Jordi Ventura said...

La preservació del nostre territori com a destí de peregrinació és una tasca que està molt per fer. Sense anar més lluny (doncs no ho estem massa de la capital del Baix Penedès) les poblacions de l’anella maleïda tenim sobre els nostres caps l’amenaça d’un CIM que, de fer-se realitat, podria significar una transformació de l’entorn terriblement negativa. Poblacions com l’Arboç, Banyeres del Penedès, Llorenç del Penedès o Sant Jaume dels Domenys podem ser bressol d’aquesta magna bogeria però, els extensos tentacles de la criatura de fum, soroll i ciment arribaran a molts kilòmetres a la rodona.

És el moment de valorar de nou el que significa aquest projecte per la comarca, i prendre consciència de les conseqüències que tindrà a curt, mig i llarg termini. El CIM no és un petit canvi en el paisatge, si no una transformació molt profunda del territori que afectarà tots els àmbits d’una forma molt profunda i irreversible. Encara estem a temps d’aturar el monstre: reforcem la lluita i apleguem esforços.

I, a banda d’aquest comentari quasi apocalíptic (però, amb fonament) que t’he deixat anar, et vull felicitar Laia per l’excel•lent bloc que has creat. L’he trobat per casualitat quan cercava informació sobre el nou organigrama del Consell Comarcal del Baix Penedès, i m’ha sorprès molt positivament el que he vist en el teu espai.

Et vull donar molts ànims per continuar fent el que sembla que t’agrada fer, i desitjar-te molta sort en els teus projectes!.

Jordi Ventura
(jordiventura.cat)

 
At 3:33 p. m., Anonymous Yolanda González said...

No hi ha cap dubte que el Vendrell és una destinació turística actual i de que s'ha de continuar treballant per tal que la qualitat dels serveis que estem donant sigui, cada vegada, millor. El turisme, com no, és una font d'ingressos i un element generador d'ocupació a l'hora, perquè no, que una ocasió per tal de millorar el municipi a nivell de conservació del patrimoni, desenvolupament cultural, etc.

M'agradaria plantejar però, una qüestió. Verdaderament, podem viure només del turisme i la construcció que se'n deriva? És molt difícil mantenir un nivell durant tot un any. La feina forta, de moment, està durant els mesos d'estiu i, desprès, què? A mi, personalment, em fa molta que por que durant gran part de l'any, el Vendrell es converteixi en una ciutat dormitori ja que la gent ha de menjar durant tot l'any, no només a l'estiu.

Crec que, potser, seria el moment de plantejar-se noves estratègies per crear noves ocupacions, mantenint, per suposat, la nostra vessant turística.

Yolanda

 
At 6:30 p. m., Blogger Miquel Casellas Porcar said...

Yolanda, estic amb tu. Fins quan la construcció aguantarà la pressió laboral a casa nostra?

 
At 7:12 p. m., Blogger Josep GV said...

Hola. El que diu la Yolanda crec que és molt interessant, ja que no podem dependre de la construcció i del turisme, s'ha de diversificar l'economia comarcal.
Jo veig que el turisme que actualment es demanda no és el que està potenciant el Vendrell ni la costa baixpenedesenca.
El turisme de “sol i platja” que va engendrar el passat règim autoritari, i model que actualment encara s'explota, no és el que es demanda actualment. Precisament, El Vendrell s'està convertint en un pou de totxo encara més del que ho és (creixement previst per l'actual POUM: 135000 habitants, sense comptar amb Calafell, Cunit i Sta Oiva), i això NO atreu turisme.
Pel que fa a la vessant cultural s'ha de potenciar molt més la cultura local (que no és poca: gastronomia, viticultura, la ceràmica tradicional, el folklore, les fires i festes, els museus, Pau Casals, Àngel Guimerà, etc).
El turisme de tipus cultural NO s'està potenciant prou, i crec que és el més encertat pel lloc on vivim, ja que és el que ens fa diferents de la resta de zones turístiques, i això és un reclam turístic important que cal potenciar de cara a l'exterior.

 
At 1:20 a. m., Blogger Laia Gomis said...

No he pogut contestar els nombrosos comentaris que aquest escrit ha originat perquè com us vaig comentar estava de vacances.

Així que malgrat hagi trigat uns quants dies penso que les paraules que a continuació exposaré no tenen data de caducitat.

Estic d’acord amb la idea que molts de vosaltres exposeu demanant una major implicació en potenciar la nostra vila des de les diverses opcions que al dia d’avui tenim perquè tot no s’acaba amb la construcció.

L’eix vertebrador de la cultura crec que és la clau per promocionar la nostra vila, si bé és cert que les nostres platges atreuen a molts turistes no ens ha de fer por afirmar que el Vendrell és quelcom més que uns quilometres de platja.

A través d’aquesta filosofia aconseguiríem desestacionalitzar el turisme, ampliant l’atracció a la nostra vila durant tot l’any i reforçar de manera important donant un nou impuls a la gastronomia de la nostra zona.

Totes les opinions que s’han exposat en aquest espai són idees que aquells que al dia d’avui tenen la responsabilitat haurien de tenir en compte, escoltar de prop el reclam dels vilatans i treballar fermament en aquesta matèria perquè del contrari el nom de la nostra vila caurà dins les profunditats del pou de la indiferència i una vegada cau a dins sortir d’aquest indret no resulta gens senzill.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home