diumenge, d’agost 12, 2007

Després d’una setmana, l’actualitat

L’agost s’acostuma a caracteritzar per la tranquil·litat que sempre l’acompanya, no obstant aquesta primera setmana del mes no ha estat així. Divendres m’acomiadava dels meus lectors perquè durant uns dies romandria fora del Vendrell i quan no havien ni passat 24h que era fora de casa l’actualitat informativa sacsejava la tranquil·litat de les nostres vacances i resultava impossible obviar-la o deixar-la en un cantó fins la tornada.



Durant el viatge vam creuar diversos territoris, entre ells Navarra, centre d’atenció informativa durant els darrers dies. Curiosament, a l’article anterior m’he trobat un comentari que em demanava la meva opinió sobre la decisió de l’Executiva Federal del PSOE d’abstenir-se durant l’elecció del president de Navarra, evitant així el pacte entre les forces esquerres que configurarien un govern entre el PSN, IU i Nafarroa Bai.

No tinc cap problema en reconèixer públicament que discrepo de la decisió que s’ha dictat des de Ferraz perquè teníem a tocar de dits la possibilitat de constituir un govern progressista i d’esquerres, abandonant la política conservadora, alarmista i demagògica que el senyor Miguel Sanz de la mà del partit Unión del Pueblo Navarro, sota el qual es projecta l’ombra del PP, ha instaurant durant aquests darrers anys.




Darrera d’aquesta decisió crec que s’amaga el pragmatisme en estat més pur. No obstant, començo a estar cansada que en aquest país el PP pugui pactar amb qui vulgui, quan vulgui i on vulgui amb totes les formacions polítiques, en canvi les forces d’esquerra sempre haguem d’anar de puntetes perquè si el pacte entre PSN, IU i Nafarroa Bai s’hagués convertit en una realitat, la caixa dels trons de la desmembració d’Espanya, la concessió de Navarra als terroristes i totes aquestes bajanades sense precedents s’haguessin convertit en sucoses editorials d’alguns conservadors rotatius.

No obstant, aquesta qüestió l’abordaré amb més deteniment més endavant però espero haver contestat al comentari a través d’aquestes ràpides pinzellades. Tanmateix, reprenent el fil, el nostre destí de les vacances era ASTURIES.

De bon matí quan els primers raigs de sol s’escolaven entre la densa boira, arribàvem al Principat d’Astúries. La imatge del dia, una concentració sense precedents amb milers de persones, vehicles aturats als vorals de la carretera. Dissabte 4 d’agost tenia lloc el mític i tradicional descens pel riu Sella que atreia a ciutadans d’arreu que no es volien perdre aquest important esdeveniment.

Tanmateix, els asturians tenien una mirada posada als entrenaments del Gran Premi de la Fórmula 1 d’Hongria. Fernando Alonso, desperta passions i vaig quedar bocabadada quan diumenge a les dues del migdia, hora d’inici de la cursa, tots els restaurants i bars sintonitzaven la fórmula 1 i molts eren els que restaven atònits davant la pantalla com si el món s’aturés durant la competició.


Mentre tot això tenia lloc, Catalunya es convertia en portada dels principals telenotícies per les quilomètriques cues que tenien lloc a l’autopista AP-7. Les rodalies de Renfe tampoc acabaven de funcionar i els sorollosos generadors instal·lats a la ciutat de Barcelona arrel de l’apagada elèctrica seguien inquietant als veïns.

Les meves vacances començaven enmig d’aquest clima....

5 Comments:

At 9:37 p. m., Blogger lluis gamell said...

no creus que per tal que a casa nostra no pugui passar el mateix, ens caldria un grup parlamentari propi als socialistes catalans?

 
At 11:52 p. m., Blogger Laia Gomis said...

La reivindicació del grup parlamentari propi dels socialistes catalans ve de molt lluny. Es podria escriure molt sobre aquest assumpte però personalment penso que en aquests moments aquesta qüestió no s'ha de convertir en el cavall de batalla més que res perquè s'ha de donar respostes i solucions als problemes que afecten a tots els ciutadans.

Convé recordar que després de la celebració de les eleccions autonòmiques del passat 1 de novembre del 2006, l'opció de la reedició del govern d'entesa format pel PSC, ERC i ICV no va comptar amb grans simpaties per l'executiva federal del PSOE perquè tots sabem que molts dels seus membres haguessin preferit la instauració de la sociovergència a Catalunya.

Tanmateix, malgrat no tenir grup parlamentari propi el PSC va fer valer la seva decisió des del primer moment, apostant pel govern d'entesa. Tots aquells que s'omplien la boca dient que Montilla era un titella del PSOE a Catalunya es van haver menjar una a una totes aquestes manifestacions perquè gràcies a la insistència i a la tossuderia que Montilla va demostrar amb la discreció que tant el caracteritza avui tenim a la Generalitat un govern sòlid i estable.

 
At 6:53 p. m., Anonymous Anònim said...

el probñlema d'aixo que comentes en referencia a navarra tot plegat be per ami del franquisme sociologic que hi ha arreu del estat, els 40 anys de dictadura, que ja es va sapigue prepara be el terreny per quan els hi faltes el cabró de Franco(perdó per l'expresió,peró m'ha sortit de l'anima)home segons ells els unics que estan capacitats per manar son les dretes que sembla ser que tenen un do divir per aquesta tasca, la classe obrera no sabem governa segons ells, i es un missatge que han escampat per tot arreu. i hi molta gent que s´ho tragar.per que no pensen.I si no mira aqui el vendrell aquestes darreres municipals el que a passat amb PxC, que hi hagut un munt de gent que han votat a un parit que es tot demagogia pura .

xavi.
Salut i republica "anem cap a la 3ª"

 
At 3:37 p. m., Blogger Laia Gomis said...

La dreta sempre s'ha caracteritzat per anar allò que en castellà rep el nom del unisono, sempre van tots a la una. Quan en el si de la seva formació política sorgeix alguna corrent crítica o alguna discrepança procuren que no surti més enllà de la seva seu i quan hi ha filtracions sobre opinions divergents procuren ràpidament tancar files.

Les esquerres sempre som molt més plurals, deixem que diferents visions i plantejaments s'instal·lin dins una mateixa formació política i poguem conviure plegats amb molts punts d'acords i altres que sempre generen diverses polèmiques i susceptibilitats.

Imagino que el veto del pacte del PSN amb Nafarroa Bai neix de la por davant d'una dreta que ha perdut el nord en les qüestions d'estat com és el cas del terrorisme. Abans de les eleccions vam sentir com Àngel Acebes i companyia s¡omplia la boca dient que Zapatero havia venut Navarra i era la concesió política per la fi del terrorisme. Davant aquesta actitud, crec que des de Madrid es va témer per repetir aquests passatges perquè no només tenim una dreta política sinó que no podem oblidar els efectes de la dreta mediàtica.

Tanamteix, jo hagués apostat per dur a terme un gest valent recolzant el pacte PSN amb NaBai.

També apuntaves Plataforma per Catalunya, una qüestió que els vendrellencs no podem obviar perquè després de quatre mesos de les eleccions crec que aquest assumpte ha quedat una mica mort tot i que ho entenc pel període estival però personalment penso que s'hauria de treballar a fons des de totes les forces polítiques sobre aquest assumpte

 
At 5:10 p. m., Anonymous Anònim said...

Ara esta morta en aparença, pero els tios no paren de escampa mentides per els carres , t'els pots troba passejan gossos , als bars , inclus m'en vaig troba a un al chiringuito de laplatja el del albergue,alli soltan les seves bajanades. en JRidao, va dir que segons acom anesin les coses al igual demanarien que ilegalitzin el partit aquest, dons en els seus estatuts neguen l'holocaust , motiu mes que suficien per ilegalitzal.

xavi

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home