L'extrema sensibilitat d'alguns...

El diputat al Congrés, Ernest Benito, en un moment de la seva intervenció

La celebració de la Diada Nacional de Catalunya l’hem deixat endarrera però al dia d’avui al Vendrell encara sentim parlar de l’11 de setembre. El motiu d’aquest fet és una causa remota i perquè no dir-ho, mooooolt rebuscada.

No fa massa dies vaig parlar de l’acte institucional que es va realitzar als jardins de Vil·la Casals però avui voldria entrar una mica en qüestió i esvaïr diversos dubtes que han anat apareixent al llarg de la setmana perquè vaig assistir a l’acte institucional i vaig viure de prop tots i cadascuns dels moviments realitzats des de les cadires populars.

Uns minuts abans de començar l’acte vaig observar com el secretari general del partit popular de Catalunya, el senyor Rafael Luna, entrava als jardins de Vil·la Casals i he de reconèixer que aquest fet em va cridar l’atenció però ràpidament vaig decidir restar-li importància, no obstant una estona més tard comprendria que la meva primera impressió no anava mal encaminada.

El diputat al Congrés, Ernest Benito, era l’encarregat de pronunciar la glossa institucional la qual versava sobre el nou estatut d’autonomia de Catalunya aprovat en referèndum el passat 18 de juny. Les primeres paraules del seu discurs es dirigien vers la data en la qual va entrar en vigor el text estatuari i acte seguit pronunciaria la frase de la discòrdia:

“Malgrat l’oposició dels sectors fonamentalistes i intolerants de la dreta espanyola avui Catalunya té un nou Estatut, gràcies al qual s’ha convertit en la comunitat nacional europea que gaudeix de més autonomia política, respecte de l’Estat al qual pertany; només això ja és garantia de la conservació i de l’enfortiment de la seva identitat nacional, com de disposar d’un govern plenament i exclusivament responsable davant dels seus ciutadans”.

Quan el senyor Rafael Luna va escoltar aquest fragment del discurs, sense pensar-s’ho dues vegades es va alçar de la cadira i abans que l’Ernest acabés de llegir la glossa va marxar enmig de l’acte. No obstant, el regidor popular vendrellenc Leopoldo Viñas restava assegut a la cadira sense comprendre allò que succeïa al seu voltant però gràcies a les meravelles de la telefonia mòbil no trigaria en tenir coneixement del paper que havia de desenvolupar, així que reproduïnt l’actitud del seu company, ell també abandonaria l’acte.

Aquests detalls són imperceptibles i la premsa vendrellenca no els recull però convé exposar-los perquè moltes són les versions que es fan circular respecte aquest assumpte i la gran majoria són inventades des d’un escriptori molt allunyades de la realitat que es va apreciar als jardins de Vil·la Casals.

Els membres del Partit Popular presents a l’acte al·leguen que es van sentir ofesos per les paraules pronunciades pel diputat vendrellenc Ernest Benito i aquest és el motiu que els va conduir a abandonar l’acte. Aquesta actitud de protesta es va acompanyar ràpidament d’una habilitat que caracteritza als populars, l’amenaça. Així que no trigarien gens ni mica en anunciar als mitjans de comunicació la molt probable decisió de trencar el pacte de govern perquè consideren que “aquesta és la gota que ha fet vessar el got”.

Personalment, he llegit en diverses ocasions el fragment que reprodueixo a les línies anteriors i no puc apreciar on es troba la voluntat d’ofendre a ningú, hi ha qui quan li interessa ens demostra una extrema sensibilitat però és que ningú recorda la intensa campanya mediàtica que els membres del partit popular van realitzar contra Catalunya??? Recordo com si fos ahir els centenars de barbaritats, mentides i disbarats que van pronunciar afirmant que volíem acabar amb Espanya, que l’aprovació de l’Estatut suposaria la balcanització del nostre país, darrera de l’Estatut hi havia ETA... per qüestions purament de salud prefereixo no anomenar més bestieses d'aquesta índole, amb les esmentades anteriorment tots ens podem fer una idea.

La dreta sempre funciona igual, primer satanitzen i alerten d’un gran perill i després es sumen al projecte. Quan el nou estatut és una realitat i la ciutadania constata que cap de les previsions que ells efectuaven s’ha complert aleshores s’ha de passar pàgina depressa i corrents, evitar tornar a parlar d’aquest assumpte perquè ara els molesta i més val que ningú recordi quina va ser la seva rídicula posició.

Tanmateix, si els membres del partit popular en comptes de marxar enmig de l’acte haguessin tingut la paciència, el respecte o l’educació de seguir escoltant haguessin pogut apreciar en primera persona que la voluntat de l’Ernest no era insultar a ningú perquè al començament del segon paràgraf exposava el següent:

“Aquest nou Estatut, ara en vigor, ja és L’ESTATUT DE TOTS, de tots els catalans: dels que ho són d’origen i dels que ho són per adopció, i també és l’Estatut d’aquells que el van votar favorablement i dels que van manifestar-hi el seu desacord, perquè més enllà de les picabaralles identitàries que a uns han semblat massa i als altres massa poc, aquest nou Estatut incorpora 180 noves competències i les perfila i garanteix molt millor que no va fer-se en l’anterior”.

Si hi ha quelcom que realment em molesta és que un espectacle ideat per la dreta vendrellenca i/o tarragonina, amagui la delicadesa i la sensinilitat que les paraules de l’Ernest desprenien. El discurs en tot el seu conjunt era mereixedor d’ocupar diverses columnes dels diaris i ara tot ha quedat reduït a una frase, desvirtuant el missatge escrit per una ocasió especial com és l’11 de setembre. Lamentablement, avui és notícia la “popular” frase que tothom s’apressa en conèixer i pocs s’interessen en mirar més enllà de l’anècdota i valorar les coses en tot el seu conjunt.