Un pas endavant

L’obsessió estètica que envaeix a moltes persones quan el clima primaveral comença a treure el nas per la finestra sembla que està punt d’acabar, com a mínim les previsions meteorològiques així ho auguren.

Durant tot el període estival qui desitjava lluir la pell morena que ressaltava per sobre de les ridícules peces de roba pròpies de l’estació més calorosa de l’any ha tingut l’oportunitat de fer-ho. L’airet fresc quan s’amaga el sol ens avisa que aviat haurem de guardar els jerseis de tirants, els de màniga curta, així com també els pantalons de lli i cotó sense oblidar-nos de les sandàlies. El relleu és pràcticament immediat i arribarà el moment de recuperar de les profunditats dels armaris les camises de màniga llarga, els gruixuts jerseis de llana, els pantalons de pana, les bufandes, els guants i els gorros, en un tres i no res ens trobarem en plena temporada hivernal.

No obstant, les bones intencions carreguen les agendes de moltes persones durant tot el mes de setembre, que juntament amb el gener, comparteixen el regne dels grans propòsits. La màxima universal és no viure per treballar sinó treballar per viure, juntament amb aquesta s’acompanyen els propòsits més diversos, tots hi caben. Dedicar més estona a la família, fer algunes escapades de cap de setmana procurant no convertir la sala d’estar en l’hàbitat permanent durant tot l’hivern, dur a terme una equilibrada dieta mediterrània i l’activitat que acostuma a concloure la llarga llista és apuntar-se al gimnàs. Insisteixo en el terme apuntar-se perquè poc té a veure l’acció de personar-se fins a les dependències esportives, omplir degudament la butlleta en la realitat. En definitiva, tots coneixem que la pràctica habitual, és a dir, assistir regularment i duu a terme la pràctica de l’esport durant la resta de dies que conformen l’any no són massa els qui ho aconsegueixen .

Quan les nostres vides semblen estar encaminades esperant la inquietant arribada del fred per les passarel·les de moda s’hi passegen noies lluint les últimes tendències. No obstant, enguany la passarel·la Cibeles no es vol tornar a convertir en l’ull de l’huracà perquè l’any passat va viure en primera persona una justificada pluja de crítiques. L’equip directiu d’aquesta prestigiosa passarel·la ha intentat canviar la imatge malaltissa i d’extrema fragilitat que les models oferien aplicant una sèrie de mesures.

La prohibició de fer desfilar a noies menors de divuit anys ha passat força desapercebuda així com també la iniciativa d’exigir als tècnics de maquillatge que les noies que desfilen no ofereixin imatges demacrades perquè volen rellançar un nou estil de model. Tanmateix, la darrera mesura ha gaudit d’un gran ressó mediàtic, és la necessitat de conèixer la massa corporal de les models, informació que s’extreu arrel d’un senzill càlcul matemàtic que consisteix en dividir el pes entre l’alçada al quadrat. Algunes tops models de prestigi internacional quan van tenir coneixement d’aquesta nova prova que havien de superar es van negar a desfilar per la Cibeles cercant excuses d’última hora. L’índex de massa corporal per poder desfilar per la passarel·la havia de superar el 18% i un total de cinc models van quedar excloses per no arribar ni de bon tros als paràmetres de salut exposats anteriorment.

Donem la benvinguda a aquesta decisió però no ens deixem emmirallar per aquest minúscul pas perquè encara queda un llarg i pedregós camí per recórrer.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 22/09/06
Laia Gomis