divendres, de setembre 29, 2006

Un dret molt jove, el sufragi femení

Les darreres enquestes electorals ens demostren la passivitat que el conjunt de la ciutadania manifesta quan se li pregunta sobre qualsevol qüestió relacionada amb la convocatòria de les pròximes eleccions autonòmiques que tindran lloc l’1 de novembre. Durant tot el període estival hem viscut en un ambient pre-electoral, malgrat aquest fet la ciutadania resta adormida davant la imminent comtesa electoral. Tanmateix, a mesura que anem deixant dies endarrera i el calendari avanci, estic segura que els ànims es començaran a escalfar i quan ens trobem de ple enmig de la campanya electoral, l’interès creixerà exponencialment.

Seguint el camí traçat a les línies anteriors, sense abandonar la tònica que envolta el clima electoral, el proper diumenge les dones d’aquest país estem de celebració. Ràpidament hi haurà qui es preguntarà que s’hi amaga darrera de l’1 d’octubre, una data que acostuma a passar força desapercebuda per a moltes de nosaltres però que enguany serà mereixedora d’una especial antenció ja que cada dia no es compleixen setanta-cinc anys. No cal que ningú s’entossudeixi en cercar el nom i els cognoms de la persona per poder-la felicitar sinó que es tracta d’una celebració col·lectiva, gràcies al treball incessant de moltes dones i convé dir-ho també d’alguns homes, avui en dia les dones gaudim del sufragi actiu i passiu.

Els moviments sufragistes que acomulen una major popularitat són els anglesos i els americans. I precisament, abordant aquesta qüestió no fa massa dies que una companya em preguntava perquè ningú parlava del moviment sufragista espanyol. El motiu d’aquest fet no és obscur ni conté voluntats perverses sinó que podríem afirmar que en en el nostre país no va existir un moviment sufragista a l’estil anglès o americà. A mitjans del segle XIX, els nostres veïns es trobaven en ple auge de la Revolució Industrial, les dones abandonaven de manera lenta però incipient el rol que tradicionalment els havia estat imposat i el feminisme europeu començava a veure la llum mentre que el clima que es vivia a casa nostra era ben diferent.

Espanya era un país majoritàriament agrícola, tan sols determinades zones de Catalunya i del País Basc les indústries formaven part del decorat de les grans ciutats, fet que va provocar el naixement d’una burgesia concentrada en nuclis molt petits, poc innovadora i amb escàs poder influent al conjunt de la societat. La situació econòmica era força crítica perquè les pèrdues de les colònies era una realitat molt recent fet que va suposar un important daltabaix al conjunt de l’economia espanyola.

El dret de vot de les dones, com algú molt bé va definir, s’anirà aconseguint per “etapes”. Un gest tímid s’aprecia en el primer terç del segle XX quan en plena dictadura de Primo de Rivera es concedeix el dret de vot a les eleccions municipals a les dones solteres emancipades i vídues, recordem que les casades eren propietat del marit i veien negats els seus drets. L’arribada de la II República suposa l’entrada d’aire fresc al conjunt de les nostres institucions, el canvi de percpeció i d’opinió otorga la possibilitat d’escollir a les dones com a càrrecs electes. Uns mesos més tard, la diputada Clara Campoamor va ser l’encarregada de defensar a capa i espasa la implantació del sufragi femení urniversal, trencant algunes tendències que des de diversos sectors de l’esquerra propugnaven. No dubtaven en afirmar que el dret a vot de les dones era un fort perill per l’existència de la II República perquè el paral·lelisme entre les dones i els sectors més conservadors i tradicionals era palpable.
De la mà d’aquesta diputada i els cent seixanta-un vots que es sumarien recolzant les tesis defensades per Clara Campoamor es produiria la plena equiparació del dret de vot masculí i femení, obtenint com a resultat final la redacció de l’article 36 de la Constitució Espanyola de 1931.

Per tots els motius exposats a les línies anteriors és de justícia recordar, reivincar i retre un homenatge a totes aquelles dones rebels i valentes que sota l’anonimat més absolut van lluitar per conquerir un dret que avui posseïm amb forta indiferència. No hauríem d’oblidar mai aquesta important i alhora jove conquesta perquè han hagut de passar nombrosos segles perquè les veus de les dones puguin ressonar dins el buit de les enormes urnes electorals.

Article publicat al Diari del Baix Pendès, 29/09/06
Laia Gomis

9 Comments:

At 10:26 a. m., Anonymous Anònim said...

"El Govern del PSOE recorre una llei aprovada pel PSC"
Com era allò ... "si guanya zapatero guanya Catalunya"

El Tribunal Constitucional ha decidit admetre a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel govern central contra més de mig centenar d'articles de la llei de la comunicació audiovisual de Catalunya, que queden temporalment suspesos. La llei va ser aprovada el passat mes de desembre al Parlament amb els vots a favor de tots els partits llevat del PPC. En una providència en la qual dóna a conèixer la seva decisió de tramitar el recurs, el Constitucional recorda que el Govern va invocar en el mateix l'article 161.2 de la Constitució, que suposa que les normes autonòmiques que dugui davant aquest tribunal quedin en suspens de forma automàtica.

L'actual candidat del PSC, José Montilla, ocupava la cartera de ministre d'Indústria, Comerç i Turisme el dia en què el Consell de Ministres va aprovar la interposició d'aquest recurs contra la Llei de l'audiovisual, segons s'ha afanyat a recordar CiU en un comunicat. El Consell del Ministres, en efecte, va aprovar el 28 de juliol —quan Montilla encara era ministre, un "Acuerdo por el que se solicita del señor Presidente del Gobierno la interposición de un recurso de inconstitucionalidad contra la Ley de la Comunidad Autónoma de Cataluña 22/2005, de 29 de diciembre, de la Comunicación Audiovisual de Cataluña", segons consta a la plana web de la Moncloa.


Si guanya Zapatero Guanya Catalunya

 
At 5:52 p. m., Anonymous Anònim said...

El govern "amic" del PSOE.

Amb "amics" com aquests, Catalunya no necessita enemics.

I qui era el ministre de Telecomunicacions que va decidir actuar contra el Parlament de Catalunya ?

En Montilla.
El que sempre s'amaga.

 
At 11:32 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Lamento profundament el cinisme de les persones que han escrit els dos comentaris anònims anteriors. No puc entendre quina relació tenen les opinions expressades en aquest espai amb la qüestió de fons de l’article publicat. Aquest tan sols pretén conscienciar de la gran gesta aconseguida ara fa tot just 75 anys, el dret de vot de les dones.

Hi ha qui per activa i per passiva, aprofita qualsevol espai encara que es trobi totalment fora de context per intentar desgastar la figura de l’actual president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i el candidat a la presidència de la Generalitat, José Montilla.

Company, veig que tens bona memòria i recordes amb gran encert el nostre lema si guanya Zapatero guanya Catalunya. Malgrat que ens intentis vendre una pel•lícula tots sabem i coneixem que afortunadament el lema s’ha convertit en una realitat gràcies al treball incessant realitzat. En vols alguns exemples??? Pots estar tranquil en tinc molts però perquè te’n facis una lleugera idea afirmar que si avui tenim un estatut amb un nivell de competències tan ampli com el vigent és gràcies al govern de Pasqual Maragall i el compromís de Zapatero, continuo, el govern presidit per Zapaterro ha complert la disposició adicional tercera que es troba a l’Estatut que parla de matèria d’inversions a Catalunya, en els pressupostos del 2007 que ara inicien la seva tramitació al Congrés ja inclouran aquesta nova realitat.

Com em preguntes sobre una qüestió concreta referida a la presentació del recurs d’inconstitucionalitat de la llei de la comunicació audiovisual de Catalunya ara mateix abordaré haches assumpte. En primer lloc et recomanaria una ràpida lectura a la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional perquè no és el govern qui presenta el recurs ja que no està facultat per fer-ho sinó que és el president del govern, tal com ho estableix l’article 32 de la citada llei.

Fet aquest apunt previ, afegir que no entenc perquè us poseu les mans al cap ja que aquells que creiem fermament en un estat de dret ho entenem com una mostra de la normalitat democràtica, el nostre país disposa d’institucions que s’encarreguen d’analitzar la constitucionalitat de les lleis i si el president del govern considera oportú realitzar-ho, endavant perquè així ho reconeix la LOTC. En aquell cas que algun article es declares inconstitucional, no cal que patiu que el món no s’enfonsa ja que no fóra ni el primer ni el darrer cas.

Per acabar, tan sols afegir que acusar a José Montilla d’amagar-se em sembla sui generis, els que realment amaguen el cap sota l’ala són els dirigents de CiU quan es devetllen les relacions que el Sr Fernández Teixidó mantenia amb la MAFIA RUSSA, sí sí tal com ho llegiu. Ningú ha donat cap explicació al respecte, procuren que passi el temps i s’oblidi aquest fet. Personalment em sembla una gran aberració i perquè no dir-ho un insult a la ciutadania que una persona que s’ha demostrat de manera ben patent i directe els tractes preferents amb la mafia russa ocupi un dels principals llocs a la llista de CiU.

 
At 1:19 p. m., Anonymous Anònim said...

És només per a informar del que passa als que només llegiu diaris de la secta.

Sobre l'estatut dir que les competències que s'han aconseguit són una misèria en ple segle XXI i que l'estat espanyol és un dels 2 únics estats de la UE que té el trànsit aeroportuari centralitzat, de manera que així poden perjudicar Barcelona en front de Madrid.
I ja hem vist que el mentider ZP (apoyaré el estatuto que apruebe el parlamento de Catalunya) ni tan sols cumpleix el que diu la disposició de l'estatut sobre les inversions ja que ni en Solbes ni en Castells coincideixen. Ni tan sols cumpleixen el que prometen, com sempre.

Tal com dius, ZP té tot el dret legal a impugnar la llei del CAC, però aleshores està desautoritzant els "subordinats" del PSC i també tot el Parlament de Catalunya.
Caram, poques coses que ha fet el PSC al govern (fer veure que es volia fer un estatut decent i la llei del CAC) i ara resulta que cap de les dues coses agrada als "jefes" i ja ho volen canviar.
Poca feina feta i a sobre els "amics" de Madrid la retallen.
Quins amics ! I quina poca corda que us deixen ! Us tenen (i per defecte a Catalunya) ben lligats.

Si el TC acaba retallant algun article només pot voler dir dues coses, o que el TC fa malament la seva feina a favor de l'estat, o que els diputats que van impulsar aquesta llei ho van fer malament. Com a socialista demanaràs als teus companys que pleguin ?

Dic que Montilla s'amaga perquè com a Ministre de Turisme no va voler respondre pel caos del Prat, i de moment està defugint el debat cara a cara amb Mas.
(Que consti que MAI he votat CiU. El que únicament no vull és que el meu vot pugui fer president algú que no estima catalunya i que la vol espanyolitzar)
I ara hem sabut que el ministre de Telecomunicacions que va impulsar el recurs al CAC va ser Montilla. Ho tenia molt amagat.

Sobre el Sr. Teixidó, desconec el cas, però de moment no veig que ningú hagi aportat proves que el vinculin amb algun delicte.
No hi posaria la mà al foc per ell
però de moment no hi ha proves.

En canvi sí que el PP va posar una denúncia perquè la Conselleria de Cultura va pagar dues vegades per un informe. Un informe que a més era un refregit d'altres informes, i que a més ho va fer una persona que és molt "amic" d'un tal ICETA. Et sona aquest nom ?
Sembla que en Josep Maria Sala va crear escola.

Amb Zapatero i Montilla Catalunya serà cada cop més espanyola i la llengua catalana acabarà desapareguent. Temps al temps.

 
At 11:24 p. m., Anonymous Anònim said...

Video d'en ZP Mentider

 
At 12:54 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Company moltes gràcies per la teva voluntat informativa però lamento anunciar-te que els teus càlculs lluny es troben de la realitat perquè llegeixo una pluralitat de mitjans de comunicació força abundant però si per ser feliç prefereixes pensar el contrari, endavant.

Malgrat la mar de dubtes que m’envoltava quan et vaig contestar el comentari anterior, puntualitzo abans que em diguis covard o qualsevol cosa per l’estil, no pas perquè no tingués arguments per exposar-te sinó perquè sospitava que aquest espai es convertiria en un allau de comentaris sobre una matèria que res te a veure amb la publicada. No obstant, vaig fer-ho perquè confiava que aleshores deixaríem resolt l’assumpte però veig que lluny de ser un comentari puntual desitges realitzar un assaig respecte les relacions del PSC i el PSOE, la tasca de govern realitzada durant aquests darrers anys i el Tribunal Constitucional i aprofites el meu espai per fer-ho públic.

Si el contingut del meu article t’hagués donat peu a fer-ho te’ls contestaria tots i cadascun d’ ells com he fet durant tantes i tantes ocasions, ara em sembla totalment fora de context i com res te a veure amb l’essència del meu article, no en contestaré cap més.

No vull convertir el meu blog en un espai en el qual determinades persones quan els hi vingui de gust i sense tenir res a veure amb l’article publicat, cliquin sobre el primer document que hi aparegui i vomitin totes les crítiques que tenen al cap. Et recomano fer un blog, és ben senzill i allà hi podràs exposar tots els grans descobriments que ens has donat a conèixer a través dels teus comentaris, així que si t’animes ja em donaràs l’adreça per visitar-te de tant en tant!

 
At 8:28 p. m., Anonymous passavolant said...

Doncs no és mala idea això del bloc. Si finalment em decideixo ja et donaré l'adreça com comentes.

De totes maneres la meva intenció era únicament discutir de qüestions sobre el PSOE amb arguments i mostrar les moltes incoherències del PSC (amb la única intenció de fer que el PSC no es converteixi en el PSOE(c)) amb una persona del PSC que aparentment mostra certa estimació per Catalunya i la seva cultura.

Em preocupa totes els accions anticatalanes del PSC-PSOE (només cal veure el tracte denigrant de la llengua catalana per part de l'Ajuntament "cosmopolita" (només en castellà) de Barcelona.

Bé, crec que de discutir amb argumentacions tothom en treu coses positives.
Però et dono la raó amb el fet que la meva primera resposta no tenia res a veure amb el teu post.

- Em pensaré això del bloc.
- En el futur si escric alguna resposta serà en relació amb el teu article.

Salut i a estimar Catalunya !!

 
At 10:00 p. m., Blogger La utopía said...

Val a mi em perdonareu, però per què quan parlem del dret de les dones a votar molt jove, per cert massa recent, sempre hi ha algú que ens treu qualsevol xorrada?.
Felicitats pel teu article, com sempre permet-me un homenatge especial a la senyora Clara Campoamor que va lluitar perquè les dones gaudissin d'aquest dret. ENCARA QUEDA molt camí però els i les feministes el recorrerm junts per aconseguir la igualtat que encara falta.
Salut

 
At 12:31 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Moltes gràcies company pel teu comentari, és cert que encara queda un llarg camí per recórrer però junts els i les feministes el realitzarem plegats perquè ser feminista no és un atribut que pertany només a les dones sinó que cada dia hi ha més homes que es senten plenament identificats amb els valors del feminisme. Així que entre tots plegats treballarem perquè un bon dia poguem acaronar la plena igualtat

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home