diumenge, d’agost 27, 2006

Per un dret de ciutadania absolut

Des d’una perplexitat absoluta contemplo el lamentable espectacle que diverses formacions polítiques han protagonitzat arrel de la presentació d’una proposició no de llei al Congrés dels Diputats. Els més veterans de la cambra no dubtaven en afirmar que feia força temps que un tràmit parlamentari tan corrent com aquest no havia acaparat un nivell d’atenció tan elevat, aglutinant diversos sectors de la nostra societat, entre els quals podríem trobar la classe política, els mitjans de comunicació i l’opinió pública.

La finalitat que es persegueix amb la proporció no de llei és acabar amb la situació discriminatòria en la qual es troben moltes persones que un bon dia van haver d’abandonar casa seva per cercar un futur més esperançador lluny del seu país d’origen. És absurd que totes les persones que es troben en una situació regular en el nostre país, aquelles que viuen i treballen amb nosaltres es trobin privats del dret de sufragi actiu i passiu, és a dir, el dret a escollir els seus representants polítics.

De manera indirecta els estem excloent a ésser partícips de la nostra democràcia, no dubtem en explicar els milers de deures que tenen, però els pocs drets dels que gaudeixen com tot ciutadà, a excepció del dret a vot, no els pronunciem massa fort perquè després hi haurà qui ens acusarà afirmant que tots els recursos els destinem vers el col·lectiu d’immigrants.

L’exigència és la nostra càlida benvinguda, sense pensar l’enorme trasbals i les dificultats per les quals està passant l’immigrant impactat quan descobreix un territori amb una cultura, unes tradicions i una llengua totalment aliena a la pròpia els demanem una ràpida integració. De la nit al dia una persona no pot integrar-se completament sinó que d’una manera lenta però progressiva aquesta té lloc i aleshores és quan realment és efectiva. No obstant, és ridícula la circumstància en la qual ens trobem perquè dels immigrants ho esperem tots però a canvi nosaltres els privem del dret de sufragi actiu i passiu pel simple fet d’haver nascut uns quilòmetres més enllà de les nostres fronteres.

La voluntat de permetre que els immigrants que es troben en una situació regular en el nostre país puguin participar en les properes eleccions municipals del maig del 2007 espanta a determinades formacions polítiques. Sense adonar-se’n pronuncien discursos que ratllen la xenofòbia contra la qual tantes paraules han pronunciat condemnant-la però podem constatar que dissortadament no són res més que uns mots articulats i algú s’ha encarregat de donar-li forma com si d’una escultura es tractés amb la finalitat que sembli un discurs sòlid i el més important, convincent. No obstant, els recomano que canviïn o si més no adaptin el lema que afirmava que català és aquell que viu i treballa a Catalunya perquè després de l’actitud que recentment han demostrat, hem pogut constatar que tan sols es tractava d’una campanya de màrqueting buida de contingut perquè en el fons cap dels que s’omplia la boca pronunciant aquesta frase realment se la creia.

Les principals excuses que ideen per oposar-se a la proposició no de llei giren entorn de la manca de cultura democràtica de la qual provenen molts immigrants perquè afirmen que seria un perill per a la nostra democràcia. Altres embolcallant-se amb la qüestió nacional afirmen per activa i per passiva que escolliran representants polítics persones que no coneixen la llengua i les tradicions pròpies del nostre país. Fins ara no en tenia constància que per anar a les urnes s’ha de passar prèviament per una sèrie de proves amb la finalitat de demostrar el grau de maduresa i coneixement sobre la cultura i la llengua del nostre país i una vegada superades es pot dipositar la papereta dins la urna. Lluny de regalar drets a les persones immigrades, l’aprovació definitiva de la proposició no de llei suposarà un pas endavant en la nostra cultura democràtica perquè sóc de les que pensa que el dret de sufragi no hauria d’anar lligat a la nacionalitat de la persona sinó a la condició de ciutadà que tots tenim pel simple fet de formar part del planeta Terra.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 25/08/06
Laia Gomis

10 Comments:

At 10:06 a. m., Anonymous Anònim said...

Benvolguda Laia,

Ens agradi o no, les fronteres existeixen i tenen la seva importància, per tant el fet d’haver nascut “uns quilòmetres més enllà” no és ni de bon tros irrellevant.

La famosa frase “És català tot aquell que viu i treballa a Catalunya” no s’ha de treure del context en què va aparéixer, que jo vaig viure amb la teva edat, i crec que en el fons saps molt bé que mirava d’assimilar la gran quantitat d’immigrants (espanyols) que aleshores vivien a Catalunya.
Com tota frase curta, no expressa tots els matisos necessaris. O que potser no són catalans els jubilats? com que ells ja no treballen...

En sí mateix, el vot dels immigrants, com el de qualsevol altra persona que viu en una comunitat i té coses a dir sobre el seu funcionament, és positiu. Però s’ha de regular convenientment, igual com es fa per adquirir la ciutadania d’un determinat estat.

Perquè és molt bonic tot això que dius de la condició de ciutadà del planeta Terra, però quan jo miro a la meva cartera, el que trobo és un DNI espanyol.
I no totalment bilíngüe (España).

 
At 11:50 p. m., Blogger La utopía said...

Laia un cop més donant al clau del progressisme de debó.
M'agradaria dir que tots els inmigrants que menisfestin intenció mínima (no sé exactament el temps, la vertitat)de viure a Espanya han de tenir dret a vot independentment si nosaltres podriem votar al seu país (porque lo cortés no quita lo valiente com diria el refranero popular.
Només demano encara que sigui una exageració, que no es repeteixi la frase que un cop em va dir un andalús que li va dir un català de "tota la vida"(amb la teva sang faré pujar el meu país).
En definitiva respecte, però sobertato igualtat de drets siguis d'on siguis i visquis on visquis.
PD: El mateix que demano dels paisos occidentals que ho apliquin els paisos àrabs, on la dona (com sempre al llarg de la història) ha estat sempre putejada.
PD2: Laia passat pel meu blog i digues algo, ja que m'ompliria de felicitat perquè la opinió d'algú com tu no es té cada dia.
Salut

 
At 9:28 p. m., Blogger Laia Gomis said...

Si les fronteres existeixen és perquè nosaltres les hem inventades, si bé es cert que moltes vegades s'aprofiten els límits que les muntanyes, rius, mars i serralades han creat però no ho oblidis MAI que aquell que ha traçat la línia i ho ha decidit que aquí comença un país i n'acaba un altre és un ésser humà.

Personalment, t'he de confessar que estic cansada del nacionalisme ja sigui català, espanyol, francès o italià tan em fa. Jo em sento vendrellenca, baixpenedesenca, tarragonina, catalana, espanyola, europea i no ho oblidis mai CIUTADANA DEL MÓN. Així que allò que es troba escrit al meu dni no em treu la son, si em diu que sóc espanyola no tinc CAP problema igual que tampoc el tinc quan en el padró del municipi del Vendrell em registra com a vendrellenca.

Utopia la voluntat que s'amaga darrera d'aquesta proposició no de llei és precisament aquella que descrius en les teves línies, IGUALTAT DE DRETS, però és veu que aquesta obvietat hi ha molts que no la volen veure.

 
At 2:15 p. m., Anonymous Anònim said...

I de la Diana que no se'n parlarà?

 
At 10:40 p. m., Anonymous Anònim said...

"Qui perd els orígens perd la identitat"

 
At 10:50 p. m., Blogger Laia Gomis said...

No sé quina és la voluntat que persegueix l'usuari anònim que ha exposat la frase anterior. La brevetat de la frase no em permet conèixer allò que realment el preocupa o l'inquieta. Estaria encantada que fes ús d'aquest espai que procura ser plural i divers i concretés amb un major deteniment la seva opinió sobre aquest assumpte i així tots plegats des del respecte podrem gaudir de l’intercanvi d’opinions i percepcions.

 
At 11:53 p. m., Anonymous Anònim said...

I la Diana que?
Suposo que es deu referir a la Garrigosa, apa Laia todo tuyo, en quan el que diu qui perd els orígens perd la identitat, completament d'acord, però identitat no està lligada amb nacionalisme sinó tot el contrari.
A mi sincerament els nacionalismes m'agobien em treuen de si i sobretot em recorda a temps passats on el nacionalisme va triomfar.
Salut.
La utopia

 
At 7:51 a. m., Anonymous Pedro said...

A veure, Utopia, avui dia sembla que allò políticament correcte és ficar-se amb els nacionalismes, però això, com altres idees "políticament correctes", no ho hem d'acceptar com un axioma, com una veritat absoluta, sense més ni més.
I és que sobre tot cal no confondre nacionalisme amb imperialisme.
Estimar la pròpia nació i voler el millor per ella és molt positiu. I si tu tens aquests sentiments ets nacionalista i no veig com això et pot agobiar.
Una cosa molt diferent és perjudicar altres nacions amb l'excusa de l'amor per la teva. Però això ja no és nacionalisme.

 
At 12:47 a. m., Blogger Laia Gomis said...

Gràcies pel darrer apunt sobre la Diana, sé que no em creureu però no entenia que volia dir aquest comentari, si l’usuari anònim m'hagués facilitat la feina posant el cognom, l'hagués entès i contestat immediatament però aprofitaré aquesta oportunitat per dir el que penso sobre aquest assumpte tot i que personalment no comprenc quin sentit té aquest comentari enmig del debat sobre el dret de vot dels immigrants.

Fet aquest breu apunt, anem a pams sobre la decisió personal de Diana Garrigosa que segons diverses veus ha decidit donar-se de baixa del PSC. Jo respecto la decisió de la Diana perquè ella és ben lliure de dur a terme les actuacions que cregui oportunes respecte el fet de militar en un partit polític, és a dir, formar part, recolzar, treballar i esmerçar tots els esforços en un determinat projecte polític.

La persona que ha escrit la innovadora frase i la Diana, què? Em demostra que encara no ha superat un element que em repugna profundament, el fet de tractar a les dones simplificant al màxim i fent-les perdre la seva identitat anomenant senyora de... ningú s’ha parat a pensar que la Diana Garrigosa és una dona lliure sinó que tothom parla afirmant que la dona del Maragall s’ha donat de baixa del PSC.

Si em permeteu fer una mica de futorologia crec que la decisió de la Diana Garrigosa neix de l’esfera estrictament personal perquè estic completament segura que ella defensa i creu fermament en els principis del socialisme. No obstant, la Diana és l’única que coneix de prop la duresa de la intensa activitat política que el President Maragall ha dut a terme en aquests 3 anys, és qui ha patit totes i cadascunes de les absències del seu marit perquè la tasca de govern acompanyada de l’atapeïda agenda ha suposat el sacrifici de passar menys hores en companyia d’aquells éssers més estimats.

Tot i no compartir aquesta decisió, com he exposat anteriorment la respecto però hem de tenir en compte que la gestió i el treball incessant del govern presidit per Pasqual Maragall ha estat molt important.

Abans d’acabar, tan sols voldria puntualitzar un element que el Pedro exposa en el seu comentari. No està de moda que tothom es posi amb els nacionalistes sinó que més aviat són els grups nacionalistes qui desitjarien aquest fet perquè volen demostrar que són el focus de tots els atacs, així cauen en el victimisme, però no oblidem que els nacionalismes entre ells sempre es necessiten perquè uns volen demostrar que només són catalans i ho són més que ningú mentre que altres proclamen als quatre vents l’únic amor que senten vers Espanya, enmig dels dos extrems ens trobem aquells que invertim el temps en assumptes que realment preocupen a la ciutadania.

 
At 10:56 p. m., Anonymous Anònim said...

Sort en tenim dels socialistes doncs, si són els únics que es preocupen per aquesta ciutadania! La resta de partits, doncs, que són? Organitzacins pamfletistes que condueixen masses de bens? L'únic partit fiable, respectable i treballador és el socialista? Carai, carai...

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home