La tornada a l'escola

Sense adonar-nos ha arribat l’hora de desfer les maletes, repassar les intrèpides aventures viscudes durant els mesos d’estiu, incloure dins l’anecdotari aquells elements que mereixin tal distinció perquè l’inici del mes de setembre ens imposa un retorn inevitable a la quotidianitat de les nostres vides.

Els anuncis de la tornada a l’escola són una mostra ben evident de la fi de les vacances, a la bústia de les nostres cases tan sols trobem diversos pamflets de publicitat on l’objecte central és el retorn a les aules. D’aquesta manera, els cinc sentits s’accionen en moltes llars quan llibreta en mà es comencen a fer números. Llibres, diccionaris, material escolar del més divers, començant pels clàssics colors acompanyats dels bolígrafs blaus i negres fins arribar a la sostificació de les pintures imprescindibles d’una prestigiosa marca per cursar l’assignatura de dibuix.

Si a les despeses escolars hi afegim la renovació dels armaris de la nostra quitxalla perquè d’un any a un altre les sabates s’han quedat petites i la roba sembla haver-se encongit misteriosament a causa de la calor estiuenca, la xifra final augmenta considerablement. Malgrat la insistència en fer quadrar els números, intentant retallar per un cantó o per un altre, molt sovint és inviable perquè la despesa mitjana que les famílies amb fills en edat escolar hauran d’afrontar es troba al voltant dels 800 € per infant.

Les organitzacions de consumidors i usuaris recomanen adquirir tan sols aquells productes estrictament necessaris, procurant reutilitzar tot el material que durant el curs anterior no es va utilitzar. Molt sovint, al juny, un cop ha finalitzat el curs, tot el material que es troba en perfectes condicions va a parar a un calaix oblidat i l’existència del mateix tan sols es recorda en puntuals ocasions durant la resta de l’any. El més còmode en comptes de posar-se a buscar i remenar dins les profunditats del calaix davant la imminent arribada del nou curs és acudir a una botiga i comprar-ho tot nou.

Els grans magatzems coneixedors d’aquesta realitat veuen una oportunitat d’or per incrementar les seves vendes. No han de dur a terme grans inversions sinó més aviat fer un petit canvi, habilitar una zona especial dins el centre comercial a l’interior de la qual es puguin trobar tots els elements necessaris per l’inici del nou curs. El subconscient de les persones que passegen per aquesta àrea els conduirà a dipositar a l’interior del carretó instruments prescindibles però una retolació abundant, realitzada amb lletres grans i colors cridaners dóna la sensació que ens trobem davant una oportunitat irrepetible.

L’esforç econòmic que les famílies han de dur a terme perquè els seus fills puguin començar l’escola és una qüestió que cal tenir en compte ja que probablement molts progenitors prescindiran de diversos capricis personals amb l’única finalitat que els més menuts de casa no els falti de res el proper dotze de setembre. Aquest sacrifici s’anirà compensant al llarg del curs quan es demostri que tots els recursos destinats en matèria educativa realment s’aprofiten i d’aquesta manera podrem deixar mancada de sentit la popular frase que deia que per cada persona que vol ensenyar n’hi ha trenta que no volen aprendre.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 01/09/06
Laia Gomis