Traspassar els límits

La calor sufocant que estem patint aquests dies no convida a realitzar grans reflexions i sé que més d’un s’espantarà a mesura que avanci en la lectura d’aquest escrit perquè les al·lusions a la Constitució hi són una constant, però després d’escoltar in situ els versos del Ball de Diables del Vendrell el dia de Santa Anna em veig obligada a fer un petit esment a aquesta qüestió.

Sóc conscient que molts a aquestes alçades ja coneixen l’assumpte al qual faig referència, però per aquells que no saben d’on bufa el vent, citar que durant la tradicional lectura de versos que el Ball de Diables realitza el dia de la Festa Major enguany es van fer una sèrie d’acusacions, afirmacions, fins i tot difamacions contra l’honor d’algunes persones inmiscuint-se en la seva intimitat i en la de les seves famílies de forma absolutament gratuïta i barroera.

L’article 18 de la Constitució garanteix el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, però sembla ser que darrerament tot s’hi val, i som moltes les persones que creiem que hem arribat a un punt en què aquests drets s’han vulnerat.

En primer lloc, amb molt poc seny es va fer “broma” amb les vides privades dels regidors i regidores del consistori vendrellenc, sense tenir en compte la gravetat de les afirmacions, el mal que podien fer, ni les conseqüències que d’allò se’n podrien derivar. A mesura que els discursos anaven pujant de to, ràpidament van sorgir veus afirmant que aquest tipus de coses van lligades al càrrec. Però no és així. La broma, la crítica, fins i tot la sàtira, s’ha de referir a la gestió política, sense entrar ni tan sols de puntetes en cap aspecte relacionat intrínsecament amb la vida privada de cap dels membres del consistori vendrellenc.

Tanmateix, les acusacions dirigides als regidors i regidores en l’aspecte polític no hi van faltar tot i que aparentment no vulneraven cap dret recomano que si hi ha algú que realment creu que el nostre municipi està governat per especuladors i lladres, jo d’ells no m’ho pensaria dues vegades i em personaria a les dependències judicials, sense insinuacions i amb totes les proves pertinents perquè les autoritats encarregades investiguin detingudament aquest assumpte.

No voldria acabar aquest escrit sense referir-me a l’article 20 de la Constitució, el qual entre altres drets reconeix la llibertat d’expressió. Sóc conscient que hi ha haurà qui em titllarà de voler desvirtuar les tradicions del nostre poble o potser creuran que sóc una repressora o propugno la prohibició o inclòs la negació d’un dret reconegut constitucionalment com és la llibertat d’expressió. Però que ningú no s’enganyi, la meva llibertat comença on acaba la dels altres. Així doncs, benvinguda la broma i la crítica però sempre des del màxim respecte i procurant no traspassar els límits previstos constitucionalment.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 04/08/06
Laia Gomis