Un model qüestionat

Els centres comercials es converteixen en el refugi on molts adolescents decideixen passar la tarda del dissabte. Els pares es mostren tranquils davant aquesta decisió, és més, molts són els que animen als seus fills a dur a terme aquesta pràctica al·legant que així no estan al carrer com els gossos. Tanmateix, no són conscients que els adolescents es troben en una edat especialment vulnerable i els centres comercials no són el millor referent educatiu que poden inculcar a aquelles persones que el dia de demà seran el futur del nostre país.

La principal preocupació de molts pares gira entorn que els seus fills no estiguin tombant per la via pública ja que s’exposen a molts perills. L’objectiu és que estiguin recollits en algun indret, ja sigui a casa dels amics o en un centre comercial, això és indiferent de la mateixa manera que allò que duen a terme encara ho és més.

Si analitzem fredament un centre comercial ens podrem adonar que ras i curt no és res més que allò que la gent gran defineix amb gran encert: una ratera. La incitació al consum apareix des del moment que entres per la porta i no t’abandona fins que surts pel mateix indret. Les principals botigues de roba juvenil aprofiten els gran cartells que mostren que a l’interior hi ha productes rebaixats i la curiositat fa entrar a molts joves. En moltes ocasions l’estoc no és de l’interès del potencial comprador però com ja és a dins, és molt probable que quedi enamorat d’una altra peça i es decideixi a comprar-la. A més, també hem de destacar que els preus assequibles d’aquestes firmes faciliten als més joves gastar gran part de la seva assignació setmanal en aquests productes ja que només són 10€ però probablement l’adquisició realitzada no era una necessitat urgent.

Un altre tret comú de tot centre comercial és l’existència d’aquelles botigues que tan aprecien els més joves, i perquè no dir-ho aquells que no ho són tant: les llaminadures, les crispetes i els fruits secs com a productes estrella. De la mateixa manera, al llarg de tot el microcosmos que suposa un centre comercial els principals restaurants de menjars ràpids estan presents. Amb tan sols un euro es pot comprar una hamburguesa o un petit paquet de patates fregides, preus econòmics per a la butxaca però molt cars per a la salut.

El model que tan sols duu a terme la vinculació de l’oci amb un centre comercial és aquell exportat pels Estats Units on enmig de la immensitat de diversos dels seus estats desèrtics els joves nord-americans com no disposen d’altres alternatives d’oci, gaudeixen i es diverteixen passant totes les tardes dels caps de setmana tancats dins els centres comercials.

No cal estar tancat en un espai asfixiant com un centre comercial tota la tarda sinó que aquesta opció es pot combinar gaudint del cant dels ocells si anem a la muntanya o passejant a prop del mar escoltant l’impacte de les onades quan topen amb les roques. De tant en tant, anar a un centre comercial no està gens malament una estoneta i de manera puntual però prefereixo descobrir els encants que amaguen els pobles, visitar els seus museus o senzillament passejar sense haver de mirar el rellotge. Afortunadament, en el nostre país tenim diverses alternatives en les quals podem invertir les nostres hores d’oci i no hem de caure en el parany de quedar atrapats dins el consumisme més primari que suposen els centres comercials

Article publicat al Diari Baix Penedès, 05/06/06
Laia Gomis