La Segona República al Penedès
A l’acollidora sala del Portal del Pardo, l’agrupació del PSC del Vendrell, el passat 28 d’abril va organitzar una conferència en la qual es parlava de la II República al Penedès. No era el primer acte que el PSC del Vendrell realitzava per recordar la proclamació de la II República ja que el 14 d’abril es va fer un homenatge als soldats republicans que reposen al cementiri vendrellenc enterrats en una fosa comú. Va ser un acte senzill, on es van dipositar un ram de roses i posteriorment es va dur a terme la lectura d’un manifest en el qual es ressaltava la importància dels valors republicans en ple segle XXI.
La conferència del passat divendres va anar a càrrec de l’historiador penedesenc, Ramon Arnabat. No obstant, la presentació de l’acte la va realitzar Josep Lluís Pascual, tinent d’alcalde a l’Ajuntament del Vendrell i secretari d’organització de l’agrupació del PSC vendrellenc. Durant la breu intervenció que va dur a terme el Josep Lluís Pascual, va recordar a totes les persones presents a l’acte que la II República va suposar la posada en pràctica d’un govern progressista que tenia com a únic objectiu modernitzar l’arcaica societat espanyola de l’època. En un breu període de temps la transformació es va fer palesa, començant per una constitució que definia Espanya com una república de treballadors. Abans de donar la paraula a l’historiador Ramon Arnabat, va concloure la seva intervenció afirmant que avui reivindicar la II República suposa reivindicar la vigència de tots i cadascun dels valors republicans.
En Ramon va contextualitzar la II República, ell mateix va esmentar que convé no oblidar quina era la situació internacional que es vivia quan al nostre país es proclama la II República. Feia tan sols dos anys, els Estats Units havien tocat fons amb el crac del 29, tot i que la gran depressió que acabaria amb els feliços anys vint s’allargarien més enllà de la data anterior. A més, als nostres països veïns els règims feixistes començaven a despertar gran interès en el conjunt de la ciutadania.
Una vegada realitzat aquest apunt, el Ramon es va traslladar fins a començaments del segle XX, a partir d’aquests anys es produiran una sèrie de fets els quals confluiran amb la Dictadura de Primo de Rivera. Entre els fets més destacats convé esmentar la demostració de l’autoritarisme, un creixement dels moviments obrers, a Catalunya especialment apareixen els moviments dels rabassaires i com a darrer element a tractar podríem parlar de l’aparició d’un grup republicà popular que amb el pas del temps anirà quatllant.
Al llarg del segle XIX, qualsevol moviment contrari a les directrius d’aquells que ostentaven el poder s’eradicava cridant a l’exèrcit. És per aquest motiu que es pensa que amb el cop d’estat de Primo de Rivera, es solucionaran tots els conflictes. Tanmateix, lluny de trobar una solució es van agreujar, arribant a produir la dualització de la societat.
La convocatòria de les eleccions el 12 d’abril de 1931 té una gran transcendència ja que no es celebren eleccions generals sinó municipals, perquè es pensaven que la situació romandria igual però al llarg de la campanya electoral es planteja el dilema monarquia i república, i aquest fet es traslladarà durant el recompte de vots. En aquest moment apareixerà i sortirà a la llum una realitat que no era palpable ja que passava força desapercebuda per por a les represàlies, la societat desitjava un canvi. Una bona mostra d’aquest fet serà la joia i l’alegria que s’apreciarà pels carrers de tots els pobles i ciutats quan es proclami la II República el 14 d’abril de 1931.
El Vendrell d’aquella època tenia uns 5.000 habitants (pensem que actualment en té més de 30.000) i les eleccions també donen la victòria a les forces republicanes, concretament amb els resultats següents: 7 regidors per a les forces republicanes i 5 per a la coalició centre-dreta.
Quan encara no ha passat un mes de la proclamació de la II República, els sindicats aprofiten la manifestació de l’1 de maig per demanar que la república no només ha de significar un canvi polític sinó també social.
El 10 de maig, el president Macià visitaria el Vendrell, tothom coincideix en afirmar que no era un home de grans discursos ni paraules però era la imatge per excel·lència de la II República.
La II República volia dur a terme una intensa activitat que transformés la societat definitivament, els principals àmbits d’actuació van ser el reconeixment del sufragi universal masculí als 21 anys, per primera vegada a la història d'Espanya, la separació Església- Estat, la reforma militar ja que hi havia més generals que no pas soldats, la reforma educativa amb la creació de 27.000 noves escoles i finalment la llei de la Reforma Agrària.
Davant aquestes propostes molts grups es van declarar contraris a totes i cadascunes d’aquestes reformes, terratinets, l’església, la burgesia, per una banda però un altre sector allunyat de l’anterior era la CNT i els comunistes, els quals demanaven un veritable canvi social i reformes més ràpides.
En Ramon Arnabat va fer un esment especial en parlar-nos d’aquelles qüestions que no són tan conegudes pel públic en general. Ell destacava que els gran oblidats de la II República van ser els ajuntaments els quals amb els pocs recursos dels quals disposaven van dur a terme un paper important en tres camps:
- Aposten per la millora de l’ensenyament, ningú es qüestionava si era la seva competència o no i es posen a treballar en aquesta matèria. El Vendrell no s’aconsegueix veure l’escola dempeus com a conseqüència del cop d’estat militar però si que es tindrien els plànols enllestits.
- Milloren la vida dels pobles a través del sanejament urbanístic, i en el cas vendrellenc suposa la creació del clavagueram.
- Sanejament de la hisenda municipal, el pagament dels impostos deixarà d’ésser una obligació dels més pobres sinó que tothom pagarà impostos sempre en funció de les seves riqueses. Aquesta mesura anava acompanyada d’una millora en la gestió de la hisenda municipal.
Aquests només són alguns dels molts aspectes tractats i explicats amb major deteniment durant la conferència del passat divendres 28 d’abril, a través de les notes que vaig prendre al llarg de la mateixa he construït aquest text. Voldria acabar amb la següent reflexió:
“La imatge que el franquisme va instal·lar al conjunt de la ciutadania durant tots els anys de vigència d’aquest regim, ho hem de reconèixer, ha triomfat provocant l’oblit inconscient de la II República. Recuperar les persones que van lluitar pels valors democràtics és el millor homenatge que podem dur a terme. La reconciliació és un gran valor democràtic però reconciliar no vol dir oblidar”.
La conferència del passat divendres va anar a càrrec de l’historiador penedesenc, Ramon Arnabat. No obstant, la presentació de l’acte la va realitzar Josep Lluís Pascual, tinent d’alcalde a l’Ajuntament del Vendrell i secretari d’organització de l’agrupació del PSC vendrellenc. Durant la breu intervenció que va dur a terme el Josep Lluís Pascual, va recordar a totes les persones presents a l’acte que la II República va suposar la posada en pràctica d’un govern progressista que tenia com a únic objectiu modernitzar l’arcaica societat espanyola de l’època. En un breu període de temps la transformació es va fer palesa, començant per una constitució que definia Espanya com una república de treballadors. Abans de donar la paraula a l’historiador Ramon Arnabat, va concloure la seva intervenció afirmant que avui reivindicar la II República suposa reivindicar la vigència de tots i cadascun dels valors republicans.
En Ramon va contextualitzar la II República, ell mateix va esmentar que convé no oblidar quina era la situació internacional que es vivia quan al nostre país es proclama la II República. Feia tan sols dos anys, els Estats Units havien tocat fons amb el crac del 29, tot i que la gran depressió que acabaria amb els feliços anys vint s’allargarien més enllà de la data anterior. A més, als nostres països veïns els règims feixistes començaven a despertar gran interès en el conjunt de la ciutadania.
Una vegada realitzat aquest apunt, el Ramon es va traslladar fins a començaments del segle XX, a partir d’aquests anys es produiran una sèrie de fets els quals confluiran amb la Dictadura de Primo de Rivera. Entre els fets més destacats convé esmentar la demostració de l’autoritarisme, un creixement dels moviments obrers, a Catalunya especialment apareixen els moviments dels rabassaires i com a darrer element a tractar podríem parlar de l’aparició d’un grup republicà popular que amb el pas del temps anirà quatllant.
Al llarg del segle XIX, qualsevol moviment contrari a les directrius d’aquells que ostentaven el poder s’eradicava cridant a l’exèrcit. És per aquest motiu que es pensa que amb el cop d’estat de Primo de Rivera, es solucionaran tots els conflictes. Tanmateix, lluny de trobar una solució es van agreujar, arribant a produir la dualització de la societat.
La convocatòria de les eleccions el 12 d’abril de 1931 té una gran transcendència ja que no es celebren eleccions generals sinó municipals, perquè es pensaven que la situació romandria igual però al llarg de la campanya electoral es planteja el dilema monarquia i república, i aquest fet es traslladarà durant el recompte de vots. En aquest moment apareixerà i sortirà a la llum una realitat que no era palpable ja que passava força desapercebuda per por a les represàlies, la societat desitjava un canvi. Una bona mostra d’aquest fet serà la joia i l’alegria que s’apreciarà pels carrers de tots els pobles i ciutats quan es proclami la II República el 14 d’abril de 1931.
El Vendrell d’aquella època tenia uns 5.000 habitants (pensem que actualment en té més de 30.000) i les eleccions també donen la victòria a les forces republicanes, concretament amb els resultats següents: 7 regidors per a les forces republicanes i 5 per a la coalició centre-dreta.
Quan encara no ha passat un mes de la proclamació de la II República, els sindicats aprofiten la manifestació de l’1 de maig per demanar que la república no només ha de significar un canvi polític sinó també social.
El 10 de maig, el president Macià visitaria el Vendrell, tothom coincideix en afirmar que no era un home de grans discursos ni paraules però era la imatge per excel·lència de la II República.
La II República volia dur a terme una intensa activitat que transformés la societat definitivament, els principals àmbits d’actuació van ser el reconeixment del sufragi universal masculí als 21 anys, per primera vegada a la història d'Espanya, la separació Església- Estat, la reforma militar ja que hi havia més generals que no pas soldats, la reforma educativa amb la creació de 27.000 noves escoles i finalment la llei de la Reforma Agrària.
Davant aquestes propostes molts grups es van declarar contraris a totes i cadascunes d’aquestes reformes, terratinets, l’església, la burgesia, per una banda però un altre sector allunyat de l’anterior era la CNT i els comunistes, els quals demanaven un veritable canvi social i reformes més ràpides.
En Ramon Arnabat va fer un esment especial en parlar-nos d’aquelles qüestions que no són tan conegudes pel públic en general. Ell destacava que els gran oblidats de la II República van ser els ajuntaments els quals amb els pocs recursos dels quals disposaven van dur a terme un paper important en tres camps:
- Aposten per la millora de l’ensenyament, ningú es qüestionava si era la seva competència o no i es posen a treballar en aquesta matèria. El Vendrell no s’aconsegueix veure l’escola dempeus com a conseqüència del cop d’estat militar però si que es tindrien els plànols enllestits.
- Milloren la vida dels pobles a través del sanejament urbanístic, i en el cas vendrellenc suposa la creació del clavagueram.
- Sanejament de la hisenda municipal, el pagament dels impostos deixarà d’ésser una obligació dels més pobres sinó que tothom pagarà impostos sempre en funció de les seves riqueses. Aquesta mesura anava acompanyada d’una millora en la gestió de la hisenda municipal.
Aquests només són alguns dels molts aspectes tractats i explicats amb major deteniment durant la conferència del passat divendres 28 d’abril, a través de les notes que vaig prendre al llarg de la mateixa he construït aquest text. Voldria acabar amb la següent reflexió:
“La imatge que el franquisme va instal·lar al conjunt de la ciutadania durant tots els anys de vigència d’aquest regim, ho hem de reconèixer, ha triomfat provocant l’oblit inconscient de la II República. Recuperar les persones que van lluitar pels valors democràtics és el millor homenatge que podem dur a terme. La reconciliació és un gran valor democràtic però reconciliar no vol dir oblidar”.
posted by Laia Gomis @ 1:17 a. m.
0 comments
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home