Anada sense tornada

El drama s’ha apoderat de moltes cases després de les vacances de Setmana Santa. Els primers dies d’abril tots esperàvem impacients l’arribada d’uns dies de lleure o descans però en tan sols en dues setmanes el panorama de moltes famílies s’ha convertit en desolador. L’esperança i la il·lusió de viatjar cap a nous indrets o el fet de gaudir uns dies en companyia de les persones que més estimem han estat substituïts pel desconsol dels plors i les preguntes sense respostes.

Les previsions s’han convertit en una realitat, més de cent persones han perdut la vida en les nostres carreteres durant les vacances de Setmana Santa. Des dels primers dies hem apreciat un degoteig incessant de víctimes mortals, cada informatiu havia de donar la desagradable notícia, un accident, una col·lisió frontal, i així fins arribar a un total de vuitanta nou accidents mortals. Davant aquest fet, alguns presentadors no dubtaven en concloure el seu programa aprofitant fins el darrer minut per demanar prudència a la carretera però malgrat tots els esforços, els accidents de trànsit s’han convertit en els veritables protagonistes de les vacances.

Aquesta problemàtica mereix una reflexió. En algun moment o altre, tots fem ús de la xarxa viària i és per aquest motiu que hauríem de sensibilitzar-nos en aquesta qüestió ja que ningú està exclòs de convertir-se en una nova víctima. Malgrat tenir un gran vehicle, d’última generació, potent, i amb les millors proteccions o sistemes de seguretat que al dia d’avui existeixen al mercat, quan té lloc una col·lisió, tots els vehicles acaben convertits en el mateix, en ferralla.

El terme prudència sempre s’ha emprat per definir l’actitud que hem de tenir quan conduïm un vehicle, tanmateix, a aquestes alçades m’atreviria a complementar aquest terme amb un altre mot: responsabilitat. Quan pugem a un vehicle i ocupem el seient del conductor, hauríem de reflexionar allò que tenim entre les nostres mans. Una conducció temerària més enllà de posar en risc la vida de les persones que ocupen el vehicle està posant en perill la vida d’aquells ciutadans que tranquil·lament passegen pels carrers de la seva vila o comparteixen la carretera amb nosaltres. Conduir un vehicle és una acció que s’ha de dur a terme amb els cinc sentits i amb un elevat grau de concentració, qualsevol descuit o distracció es pot traduir en conseqüències irreparables arribant a ocasionar la mort.

No hem de permetre que totes les persones que han perdut la vida aquests dies de vacances de Setmana Santa passin a ser tan sols una xifra de les estadístiques i es converteixin en el tema de conversa recorrent els primers dos dies de la tornada a la jornada laboral, sense més. Aviat, aquesta qüestió, caurà en l’oblit i no serà fins d’aquí uns mesos, concretament amb l’arribada de les vacances d’estiu quan el debat sobre els accidents de trànsit es reobri. Dissortadament no podem fer res per recuperar la vida de les cent vuit persones que van marxar de casa i mai més tornaran però en les mans de tots nosaltres està que la persona que escriu aquestes paraules, el lector d’aquest article o qualsevol ciutadà perdem la vida a l’asfalt.

Article publicat al Diari Baix Penedès, 21/04/06

Laia Gomis