Homenatge vendrellenc

A la una del migdia, un grup de vendrellencs i vendrellenques ens hem trobat al cementiri municipal per retre un homenatge a totes les persones que van perdre la vida defensant un govern escollit democràticament per la ciutadania. En el nostre municipi reposen els cossos d’una dotzena de republicans afusellats durant la guerra civil i un grup d’aviadors republicans que van perdre la vida en una de les cruents batalles que va proporcionar la guerra civil.

Sense cap mena de dubtes ha estat un acte molt emotiu, entre els companys que ens han acompanyat hi havia una persona que va viure la proclamació de la II República i també la seva fi, un home que no ha dubtat en agafar la bandera republicana que hem dipositat al costat de la fossa comú i besar-la amb gran emoció.

Un ram de roses vermelles i la lectura d’un manifest el qual reproduiré a continuació ha estat el colofó final de la jornada. Tan sols voldria aprofitar aquestes darreres paraules per agrair a totes les persones que ens han acompanyat aquest migdia. Des dels companys del PSC com ara el nostre diputat a Madrid, l’Ernest Benito, el tinent d’alcalde de l’ajuntament del Vendrell, Josep Lluís Pascual, el regidor d’Esports, Manu Hernández, als companys d’Esquerra Unida i Alternativa que no han dubtat en sumar-se a l’acte i així com també a totes les persones que s’han acostat al cementiri i han mostrat el seu soport vers aquesta iniciativa, a tots ells GRÀCIES!

Manifest llegit durant l’acte d’avui al Cementiri del Vendrell

Hem volgut congregar-nos aquí per celebrar el 14 d’abril, i fer-ho en presència d’aquells que varen morir defensant la legalitat republicana, alguns dels quals reposen en aquest cementiri.

Ho fem per reivindicar a aquells que van patir la presó, la repressió, l’exili o la mort per defensar la democràcia i la llibertat.

Avui es commemoren setanta-cinc anys de la proclamació de la IIª República. Amb aquest acte senzill volem recordar i homenatjar tots els homes i les dones que van creure en un règim polític en el qual les llibertats i el progrés de la societat eren el denominador comú de totes les seves actuacions. En ple segle XXI és absurd referir-se a la IIª República amb mitges paraules, hem de reconèixer públicament tots els èxits que aquest període històric va proporcionar al conjunt de la ciutadania.

En tan sols vuit mesos, l’estat espanyol va promulgar una Constitució que des del seu primer article deixava palesa quina era la voluntat de la Carta Magna. Aquesta definia Espanya com "una república democràtica de treballadors de totes les classes que s’organitzava en règim de llibertat i justícia" i com un Estat que reconeix la pluralitat de pobles que el conformen. La consagració del sufragi universal, especialment el de les dones; l’escola gratuïta, laica i mixta, l’educació com a element fonamental de l’acció pública: situar la cultura a l’abast de tothom. La república situava l’estat espanyol a l’avantguarda d’Europa.

Aquella República va tenir al Vendrell elements significatius que varen posar nom i cognoms a l’acció de govern. Entre tots ells hem de reivindicar de forma especial a dos homes com Jaume Carner i Andreu Nin.

Les forces democràtiques som les continuadores i hereves d’aquella legalitat i dels valors que els anys 30 encarnava la IIª República.

Les dues repúbliques espanyoles van acabar sota les botes de grups de militars, instruments aleshores dels sectors poderosos i conservadors de la societat. Però els grans moments de la història es guarden sempre a la memòria col·lectiva. Avui parlar de República no és només parlar del passat. Avui sobreviuen els valors que la República, com a la forma radicalment democràtica de govern que és, representa i pel que té de camí que ha d’orientar el futur de la nostra societat. Reivindicar tot això és creure en el nostre futur, que serà millor, més lliure, més just, més feliç, en la mesura que siguem capaços d’estar a l’alçada de la tradició republicana que hem heretat.