L'última finestra al mar

Les ràfegues de vent acompanyen el moviment sinuós de les onades, un sol lluent escalfa la infinitat de grans de sorra. Per un moment, tanco els ulls i tinc la percepció que em trobo en ple període estival però ràpidament quan els obro me n’adono que al meu voltant no hi ha ningú, estic sola. Aquesta circumstància no fora possible en el mes de juliol o agost ja que la nostra costa es converteix en el destí preferit de molts turistes, vinguts de les zones interiors peninsulars o de més enllà de les nostres fronteres.

Aquells que podem gaudir de la platja durant els 365 dies que composen l’any sovint ens convertim en uns turistes més ja que tan sols ens recordem d’aquesta quan arriba l’estiu, durant la resta de l’any és una autèntica desconeguda. És cert, que la platja sempre es relaciona amb l’estiu però passejar per aquest indret un diumenge d’hivern al migdia és una experiència molt confortable. L’harmonia i la tranquil·litat esdevenen unes companyes de viatge envejables, durant tot el passeig tens l’oportunitat de reflexionar i meditar en un ambient indescriptible.

Cadascú té una predilecció especial vers determinats espais, es tracta d’un fet indiscutible. Ara bé, si hi ha algun indret especialment interessant a les nostres platges és sense cap mena de dubte, les Madrigueres. Des d’un punt de vista ecològic, aquest espai és un excel·lent representatiu de la gran biodiversitat de la comarca del Baix Penedès i durant molts anys es va témer per seva la desaparició. Afortunadament, el darrer ple celebrat al consitori vendrellenc posava punt i final a aquesta qüestió.

D’aquesta manera, el passat dijous 9 de març es va aprovar la modificació puntual del Pla General i el pla especial que garanteixen la protecció del sector de les Madrigueres. Per motius d’espai no puc dur a terme un anàlisis exhaustiva d’aquesta qüestió així que a continuació exposaré algunes de les característiques més importants del mateix.

En primer lloc, esmentar que l’àmbit de protecció en tot el sector de les Madrigueres (excloent-hi els vials) suposa 260.036 m2, un 49,81% més que en el pla anterior. En segon lloc, s’ha de destacar que a l’espai que s’ha de renaturalitzar s’hi farà un parc, un equipament públic vinculat al recinte (probablement un centre d’interpretació de la natura) i es recuperaran antics aiguamolls i les dunes de sorra que eren característiques de la platja en aquest indret. En darrer lloc, es troba una qüestió que des de diversos sectors s’ha intentat polemitzar, em refereixo al sector en el qual es podrà construir. He apreciat com hi ha un interès especial en dur a terme grans discursos però sense mostrar les xifres reals ja que aquestes desvetllen les enormes diferències existents entre el pla actual i l’anterior.

A l’espai de Les Madrigueres no es podrà edificar, això suposa un total de 260.036 m2 de terreny protegit. Les construccions es duran a terme en un extrem de l'àrea natural, als terrenys d'un càmping i respecte el nombre total d’habitatges que es construiran a preu lliure són un 21,46% menys que en el pla d’urbanització anterior. A més, cal afegir que en el nou pla aprovat el passat 9 de març es contempla l’existència d’un total de 327 pisos de protecció oficial, en el pla anterior la suma de pisos de protecció oficial era igual a zero.

Respecte els sistemes d’espais lliures ocuparan 241.393 metres quadrats un 67,81% més dels previstos al pla urbanístic anterior i en darrer lloc, citar que els equipaments ocuparan un 170,29% més del que s’havia projectat abans de la urbanització actual.

Aquestes són les xifres que avui es troben sobre la taula i gràcies a elles es poden solucionar els dubtes i les inquietuds que tot ciutadà en qualsevol moment pot tenir. Tanmateix més enllà del coneixement i transcendència de les mateixes el més important és que l’única zona verge del litoral del Baix Penedès, l’última finestra al mar queda protegida.

Article publicat al Diari Baix Penedès, 17/03/06

Laia Gomis