El Vendrell en portada

En les darreres setmanes el focus d’atenció mediàtica s’ha dirigit entorn a la nostra població. El Vendrell ocupa portades de la premsa escrita així com també diversos mitjans digitals posen de relleu entre les notícies destacades informacions entorn el nostre municipi. D’entrada, tots tendiríem a pensar que aquest fet és enormement positiu no obstant quan descobrim quin és el contingut real de les notícies constatem que tot l’impacte mediàtic no només s’esvaeix sinó que és situa El Vendrell en el punt de mira.

El lliurament de més d’un miler de signatures que els vendrellencs i les vendrellenques han plasmat en un document per tal de sol·licitar a l’alcalde la dimissió de l’interventor municipal, acusat d’ésser autor d’un delicte d’abusos sexuals a una menor, ha tingut un gran ressó mediàtic. La veritat és que des del dia que va sortir la sentència ha existit un reguitzell d’opinions i informacions entorn aquest afer.

Tanmateix, allò veritablement esperpèntic és l’actitud que ha demostrat l’alcalde del Vendrell. Ningú pot entendre l’obsessió malaltissa de Benet Jané en posar de relleu la professionalitat de l’interventor així com també insistint en la seva presumpció d’innocència al·legant que la sentència ha estat recorreguda i encara no és ferma. Nogensmenys, resulta una aberració jurídica destacar la presumpció d’innocència d’una persona que ja ha estat condemnada en seu judicial.

La premsa comarcal i provincial ha recollit aquestes informacions però no només ha quedat en l’esfera més propera sinó que mitjans d’àmbit nacional com ara El País o El Mundo han abordat detingudament en successives notícies aquesta qüestió. Un fet que provoca l’extensió d’aquesta informació com una taca d’oli arreu del territori.

Dissortadament, aquesta no és l’única notícia que esquitxa el nostre municipi. Sense anar més lluny, el passat dimarts El Vendrell ocupava un lloc destacat de portada de La Vanguardia, concretament aquest rotatiu recollia el següent titular: "El Vendrell, el municipi de més de 30.000 habitants més endeutat"

Sense cap mena de dubtes, una noticia decebedora que demostra la manca de capacitat de gestió de l’actual equip de govern municipal. Per a molts, les finances municipals poden semblar una abstracció però no és així. La gestió dels ingressos municipals és una elevada responsabilitat i aquesta s’ha d’exercitar des de la responsabilitat, el rigor i la professionalitat. Actualment, aquestes conductes no són les exercitades més aviat la disbauxa regna en la regidoria d’Hisenda. Una prova palpable, en només tres anys, el deute municipal ha augmentat un 45%, una xifra realment elevada.

El nostre municipi sempre havia gaudit d’un prestigi consolidat a través d’anys d’esforços i dedicació que provocava la interiorització col·lectiva d’una sèrie d’atributs positius del Vendrell. La música, Pau Casals, els nostres museus, les nostres platges, la gastronomia... i un sense fi d’atributs que situaven El Vendrell dalt de la cúspide. Ara bé, en els darrers temps les percepcions estan variant considerablement. El populisme desmesurat i la demagògia que alguns professen irracionalment conjuntament amb estranyes obsessions fonamentades sobre la base d’una rotunda intransigència estan provocant un retrocés molt important. Actituds que sense cap mena de dubte no només marquen el present del Vendrell sinó que tenen una clara projecció fins el futur.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 28/05/2010

Laia Gomis

Malaltia del segle XXI

Una societat dinàmica i canviant que ha anat adoptant de manera progressiva els canvis que ens els darrers anys han succeït és la imatge que es reflecteix de la societat del nostre país. No obstant, les mirades superficials acostumen a ser parcials perquè els miralls tan sols ens permeten veure una fina capa superficial i ens amaguen el rere fons real, l’epidermis de la societat.

Tanmateix, les xarxes socials han permet visualitzar aquelles vessants més introspectives, potser més desconegudes de moltes persones. En els darrers anys, l’avanç imparable de les xarxes socials han portat a considerar-les com un veritable fenomen. Lluny d’ésser localitzat en un punt geogràfic concret i delimitat, s’ha escampat com una taca d’oli. En els primers anys, es parlava d’ una moda estrictament juvenil però ràpidament es va oblidar aquesta categorització perquè l’abast havia saltat les barreres generacionals.

En aquest sentit, hi ha moltes persones que manifesten una profunda animadversió vers les xarxes socials, les critiquen de manera furibunda però curiosament disposen d’un perfil a facebook. Arribats aquest punt és quan no em queda altre camí per explorar que aquell anomenat hipocresia. No obstant, darrera de la versió oficial es troba l’explicació real. Aquesta no és cap altra que l’accés ràpid, directe i còmode a la informació del cercle d’amistats.

Si bé fa uns anys, en molts pobles i viles, els establiments comercials es convertien en un punt de trobada dels veïns i qualsevol moment era bo per comentar les darreres novetats que havien succeït en el municipi. Afers que no es trobaven a l’agenda política sinó mes aviat aquells propis de la crònica rosa.

Avui en dia, hi ha qui ha optat per substituir el contacte directe que permet la interacció que es genera en el si d’una conversa per les xarxes socials. Un fet negatiu que intenten reconduir demostrant una agitada i intensa vida virtual. No obstant, sota la premissa que abandera la idea als quatre vents que els temps han canviat s’escolen indicis clarividents d’hipocresia.

Des de la despreocupació absoluta a la vida real passem a uns índexs de tafaneria esperpèntics a la xarxa; res no encaixa. Així que no nomes es conserva l’esperit de saber quin es el rumb i la vida dels altres sinó que les innovacions tecnològiques permeten que aquesta practica es realitzi plàcidament des del sofà de casa i a traves d’una discreció absoluta.

No obstant, mentre hi ha milers de persones que perden el temps repassant una a una totes les fotografies que els seus amics han penjat a la xarxa. N’hi ha d’altres que viuen la vida real, un fet que no es incompatible amb aprofitar intensament totes les potencialitats de les xarxes socials. Ara be s’ha d’intentar defugir de caure en una nova malaltia que es comença a estendre en les nostres societats. Tot just comença a donar les primeres passes però d’aquí un anys sentirem a parlar de fenòmens perillosos que provoquen el fet de tenir una dependència absoluta de les xarxes socials.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 21/05/2010

Laia Gomis

Abstracció

Les dates són un mer dia del calendari, una afirmació que hem sentit durant massa vegades. En diverses ocasions, una frase innocent com l’anterior pot fer néixer un debat profund sobre les percepcions i les sensacions individuals entorn un aspecte senzill i quotidià com són els dies de la setmana. Hores i hores reflexionant entorn una qüestió que per a molts esdevé completament banal però per altres d’extrema importància i transcendència.

Ben mirat, en el fons aquesta proclama que pretén restar importància als dies s’ha erigit amb la finalitat d’aturar l’intent del consumisme desenfrenat que davant qualsevol excusa defineix i crea un espai propi per fer despertar necessitats fins aleshores inexistents en els ciutadans.

A vegades, la fredor dels termes ha d’ésser valorada. Només així podrem fer-nos una idea aproximada sobre el rumb i la direcció que marquen tot un seguit de paraules que en cap cas són innocents. Així doncs, darrera de la visió freda que menysté la calidesa i l’especialitat de certs dies s’amaga una realitat ben candent. Alguns no dubten en manifestar-la mentre que altres directament aposten per la discreció.

Una amalgama d’opcions que els amants dels debats dialèctics no dubtem en erigir i col·locar al centre de totes les mirades aquelles qüestions que hipotèticament despertaran susceptibilitats.

Precisament, en aquest sentit hi ha dies que adopten un caràcter especial en relació a les nostres vivències i experiències personals, així com també pel significat que s’amaga darrera de cada jornada. Moltes d’elles passen completament desapercebudes però en sentit contrari n’hi ha un bon grapat que mai les oblidarem i sempre resten a la nostra memòria.

Senzillament, han marcat un abans i un després a les nostres vides, en certes ocasions la felicitat, l’alegria són el denominador comú que marca el record però no podem menystenir aquelles jornades que es troben revestides d’una tonalitat més fosca. El somriure s’esvaeix i la melangia s’apodera de nosaltres quan recordem fets luctuosos o senzillament dies que ens han deixat un regust amargant. Tanmateix, no només es tracta d’una realitat reservada a l’esfera personal i individual sinó que aquest fet es revesteix d’un caràcter que engloba a la col·lectivitat.

Aquesta setmana he deixat de banda les qüestions que habitualment ocupen l’espai central d’aquesta columna. L’abstracció de l’actualitat s’evidencia en aquestes línies que contenen nocions, pensaments i percepcions realitzades des d’una vessant poc recorrent. No obstant, el denominador comú que impregna i regeix tots els meus escrits continua ben viu i entre línies es pot detectar la presència d’una qüestió que sempre m’acompanya i que procuro no abandonar mai: la reflexió. Tanmateix, aquesta setmana manifestada des d’un prisma diferent perquè de tant en tant convé tenir en compte que en tan sols 24 hores poden canviar moltes coses. En el fons, cada dia es una petita vida.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 14/05/10
Laia Gomis

Pioners: Temis 2

Durant els darrers mesos hem vessat rius de tinta destacant els nombrosos problemes que acompanyen a l’administració de justícia. Les dilacions judicials que porten a retards inexplicables en nombrosos procediments, errors judicials que provoquen conseqüències dramàtiques així com també saturacions provocades per una manca de personal són només algunes de les nombroses qüestions que periodistes i columnistes han recordat a través dels seus escrits.

Les crítiques i les objeccions són una pràctica recorrent en el nostre país. Tots plegats sempre estem a punt per intentar posar de manifest les irregularitats que detectem. Ara bé, aquesta actitud sempre ha d’ésser qualificada com a positiva si va acompanyada d’alternatives perquè la crítica sense més es troba absent de caràcter constructiu i alternatiu.

No obstant, aquesta mateixa setmana ha tingut lloc un esdeveniment que hauria d’ocupar les portades dels principals rotatius però dissortadament no ha estat així. Més aviat ha caigut en l’oblit col·lectiu i estic convençuda que el desconeixement entorn la paraula Temis és molt generalitzat.

Concretament, el passat dilluns la consellera de justícia, Montse Tura, anunciava l’abast i les conseqüències que tindria l’assoliment d’una base de dades unificades a l’administració de justícia que es coneix amb el nom de Temis.

En una societat altament informatitzada com és la nostra resulta paradoxal que en ple segle XXI una administració clau en un estat de dret com és l’administració de la justícia el format paper tingui una prevalença superior sobre el format electrònic. Precisament, la constatació d’aquesta greu mancança va portar al govern de la Generalitat i més concretament a la Conselleria de Justíca a prendre cartes sobre aquesta qüestió i intentar invertir la tendència.

Així doncs, després de dos anys realitzant un treball des d’una extrema discreció i defugint dels reclams mediàtics podem afirmar que el paradigma comença a canviar gràcies a la implantació del sistema de gestió processal batejat amb el nom de Temis 2. Hem passat de tenir 22 bases de dades a 49 partits judicials a tenir una única base de dades unificada per a tots els partits judicials.

Un pas de gegant que s’ha donat a l’administració de la justícia perquè la base de dades unificada permet conèixer tots els assumptes judicials d’una persona que tingui a les quatre jurisdiccions (civil, penal, contenciós i administratiu). A més, també es pot obtenir informació accessòria sobre una persona, és a dir, saber si té antecedents penals o bé si es reincident amb tan sols un clic. Aquesta base de dades unificada no té un abast estrictament judicial sinó que la fiscalia també tenen accés a les consultes del procediment Temis.

Una informació que ha passat completament desapercebuda perquè no resulta un focus d’atracció mediàtica però així com es posa el crit al cel davant les disfuncionalitats considero imprescindible donar a conèixer al conjunt de la ciutadania les mesures adoptades perquè esdevenen una veritable revolució tecnològica dins l’administració de justícia.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 07/05/10

Laia Gomis