Neruda, commemoració del seu naixement

La musicalitat dels versos, l’enigma del sentit i la transcendència que s’amaguen darrera d’unes paraules senzilles, honestes i profundes em condueixen a llegir amb regularitat obres poètiques. Un gran ventall d’autors m’acompanyen, Mario Benedetti al capdavant, rellegeixo amb molt de gust els seus poemes però també tinc espais per gaudir de les obres d’Ángel González, Salvat Papasseit, Martí i Pol, Maria Mercè Marçal i no n’esmento més perquè la llista podria ésser molt àmplia.

Un dia com avui, 12 de juliol, naixia un autèntic nom propi de la literatura del segle XX, Pablo Neruda. Un poeta que vaig descobrir fa alguns anys i vaig quedar captivada per la seva poesia. El primer que vaig llegir va ser el clàssic 20 poemas de amor y una canción desesperada, malgrat el pas del temps sóc capaç de recordar de memòria alguns dels seus versos més cèlebres:

“Puedo escribir los versos más tristes está noche.

Escribir, por ejemplo: «La noche esta estrellada,

y tiritan, azules, los astros, a lo lejos»”

Mica en mica em vaig anar endinsant en el món que Neruda plasmava a través dels seus versos, després arribaria el torn de llegir Cien Sonetos de Amor així com també no trigaria en descobrir una vessant més política i reivindicativa dels seus poemes. Un goig per a tots aquells que ens apassiona el món de la poesia.

Justament, anit mateix parlava amb un amic que està a Xile, em posava el dia sobre totes les experiències que està vivint en aquest país. En una estoneta conversàvem sobre la realitat sociològica i política que ha percebut de Santiago de Xile i com no podia ser d’una altra manera també parlàvem del gran poeta Neruda. Una sana enveja sentia quan em comentava que ha estat a la casa de Neruda.

La veritat és que Xile és un país que està a la llista de les meves destinacions on espero que algun dia pugui endinsar-me, especial atracció sento pels contrastos que presenta aquest país, des de les glaceres del sud fins a les zones desèrtiques del nord. Sense oblidar un passeig per les nombroses vinyes que alberguen molts racons d’aquest país així com també fer un recorregut pels indrets que es van convertir en testimonis de la vida de Neruda, començar per Parral que és allà on va néixer, continuar per Temuco on va transcorre la seva infància, després Santiago de Xile i finalment Isla Negra.

Avui quan he conegut que fa cent cinc anys que Pablo Neruda obria els ulls per primera vegada, he recorregut al prestatge i novament he repassat alguns poemes que tinc marcats i entre tots ells us deixo amb aquesta bonica composició.