Festes del Barri

Falla del Barri de França

Moltes idees al cap, temes interessants per escriure alguna reflexió però a vegades s’ha d’aprendre a desconnectar una mica, aquest és el fet que ha provocat la manca d’escrits en aquest espai. Reconec que sóc incapaç de desconnectar del tot, em resulta impossible perquè el mòbil i el correu electrònic sempre el tinc obert, ara bé, cal reconèixer que el ritme i la intensitat d’aquests dies és molt més tranquil.

No obstant, des del passat dissabte, El Vendrell, viu unes jornades festives especials, amb un encant propi com són les festes del barri. El tret de sortida tenia lloc amb la Font de la Menya i el Serrallo, després vindria el Barri de França, el barri més barri per excel·lència, el meu barri! Dimarts seria el torn de la Carretera i dissortadament la pluja va jugar una mala passada, dimecres Plaça Nova i Barceloneta, avui el protagonisme el té el Barri de la Plaça Vella, esperem que el dia mig ennuvolat s’aguanti i no plogui i dissabte la Muntanyeta posa punt i final aquests dies de gresca.

Hi ha molts elements que podem identificar amb les festes del barri, des del repic de campanes, el pa beneït, el sopar al carrer, els concerts... ara entre totes aquestes activitats hi ha un element que desperta la curiositat de molts vendrellencs, les falles. Cada barri planta la seva falla on es recullen tota una sèrie de crítiques polítiques i socials sobre esdeveniments que han tingut lloc a la nostra vila en els darrers mesos.

Les falles es converteixen en un punt de trobada, moment de compartir opinions i parers amb diverses persones sobre el disseny i el contingut de la falla, així com també les odioses comparacions entre barris sempre hi són presents. Entre totes les falles que he vist, enguany he de felicitar per l’originalitat i el nivell, la falla del Barri de França, sincerament és la que més m’ha agradat. Dues piràmides ens transportaven del Vendrell fins a Egipte un fet que es produïa gràcies a la conversió del nom dels nostres polítics en antics faraons egipcis.

Quan cau la nit, totes les crítiques, els acudits i les reflexions que contenen les falles es converteixen en cendres quan té lloc l’encesa de la falla. Un moment especial on s’hi barreja emoció i nostàlgia, el foc acaba amb hores i hores de reflexions, treball i dedicació perquè tots puguem gaudir de les falles. Ara bé, estic segura que molts membres de l’organització dels diferents barris en aquests moments ja rumien el caràcter i l’estil de la falla del proper any.

Quan posem punt i final a les festes del barri, la Festa Major comença a treure el nas, així que el primer tasteig l’hem tingut amb les festes del barri i ara ja ens podem anar preparant per viure uns dies de festa grossa, que la Festa Major en menys de quinze dies la tenim entre nosaltres!