Panem et circenses

En els darrers dies hem pogut constatar diversos esdeveniments que han acaparat l’atenció dels mitjans de comunicació, portades de diaris, minuts de televisió i comentaris que els ciutadans no es resistien a realitzar davant uns fets que adoptaven una dimensió desproporcionada.

El futbol desperta passions, una realitat que tots hem pogut constatar en els darrers mesos quan l’afició blaugrana es rendia davant un equip que aconseguia guanyar en una temporada tres títols consecutius com són la lliga, la copa del rei i la copa d’Europa, el famós triplet que tots en un moment o altre hem invocat.

La gran quantitat de diners que mouen els clubs de futbol són xifres astronòmiques, especialment equips com el Barça o el Madrid, dia per altre anuncien fitxatges de jugadors per valors esfereïdors. Recentment, la polèmica ha traspassat el món esportiu i ha saltat fins a l’esfera pública davant el fitxatge que el Reial Madrid ha realitzat amb un jugador per valor de 94 milions d’euros.

Davant d’aquest fet sempre hi ha opinions controvertides, partidaris i detractors, però cal ésser realista perquè en una situació complicada com en la que ens trobem en aquests moments, suposa un xoc brutal constatar com un jove de només 24 anys percep 94 milions d’euros per donar tocs a la pilota i marcar gols. De nou, la cultura de l’esforç i la constància que des de ben petits ens intenten inculcar, s’esvaeix i desapareix perquè hi ha molts joves que somien en ésser futbolistes i rebre aquests sous milionaris.

Si aquest fet no fos prou escandalós, la presentació del jugador davant més de 75.000 aficionats no va ésser un exemple d’austeritat. Més de 200 mitjans de comunicació acreditats, 500 periodistes van estar presents aquest acte com si es tractés d’un esdeveniment institucional i entre els convidats, l’ambaixador de Portugal i el Vaticà, simplement sorprenent.

Ara bé, les crítiques no només van dirigides vers el Reial Madrid, potser aquests fets posen de relleu la magnitud i l’escàndol d’aquestes pràctiques però si ens traslladem al Barça constatem que jugadors com Etoo també eren temptats de rebre unes xifres milionàries si abandonaven l’equip blaugrana, concretament 200.000€ a la setmana.

Del futbol podem passar cap un altre registre d’oci com és el camp musical. Aquesta mateixa setmana s’ha efectuat el comiat a un cantant que potser va ser el rei del pop però precisament la seva vida no va ser exemplificant. De sobte, una tarda descobreixo com una bona part dels canals de televisió retransmeten en directe el funeral de Michael Jackson.

No donava crèdit allò que els meus ulls estaven veient. Novament, emergim a l’esfera pública amb un relleu que ratlla un acte d’estat, la mort d’un cantant. Entenc l’emoció dels fans i aficionats a la seva música però considero totalment desproporcionat el tractament mediàtic que es dóna aquest tipus d’informació. Enmig d’aquest context s’escolen informacions tremendament rellevants que passen completament desapercebudes i en els millors dels casos són reduïdes a un mer apunt perquè no sigui dit. En ple segle XXI constatem que la màxima romana “Panem et circenses” és ben vigent en els nostres dies.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 10/07/09
Laia Gomis