Destí, Banyeres del Penedès

La campanya electoral sempre resulta frenètica, això no és cap novetat però quan vius la mateixa amb gran intensitat, barreja d'il·lusió, nervis i una dosis imprescindible d'estrès sempre formen part de les campanyes electorals. Tampoc, em vull descuidar d'esmentar la immensa paperassa que els partits polítics hem de realitzar durant aquests dies, de manera especial, la tramitació dels interventors i dels apoderats, un assumpte que em proposaré abordar detingudament ja que pot donar per un extens article.

Aquests dies les activitats es multipliquen i personalment hi voldria acudir a totes elles, però com materialment és impossible, almenys treure el cap en aquelles que em resulten més properes.

Avui, m’he escapat fins a Banyeres del Penedès on tenia lloc l’acte central socialista que comptava amb la intervenció del vendrellenc, Ernest Benito, diputat de la present legislatura i dels nous candidats, d’una banda el número 2 de la candidatura socialista tarragonina a Madrid, Joan Ruiz, i de la candidata de l’Entesa Catalana de Progrés al Senat, l’alcaldessa de Cunit, Judith Alberich.

Avelino Menéndez, ha estat l’encarregat de realitzar una breu presentació de les persones que tindrien la paraula i a més, ho ha fet des d’una vessant personal i alhora instrospectiva, un element no massa comú en aquest tipus d’acte i penso que aquest toc distintiu sempre s'agraeix.

L’Ernest ha estat l’artífex de realitzar un balanç de gestió del govern socialista, una tasca no massa senzilla ja que la gran activitat parlamentària i l’impuls dinamitzador vers la societat espanyola que el president Zapatero ha realitzat durant la present legislatura han planat durant la seva intervenció. Sense oblidar, tota una sèrie de referències concretes i puntuals que ens ubicaven en el seu just context per tal de no perdre el fil conductor.

La Judith, durant la seva intervenció ens recalcava novament el missatge clau d’aquests dies de campanya, la importància de no quedar-nos a casa i votar la candidatura socialista. A més, dins l’ampli ventall de lleis que ha desenvolupat el govern socialista, la Judith ens comentava que ella es sentia orgullosa de dues lleis, concretament esmentava la Llei Integral contra la Violència de Gènere i també la Llei d’Igualtat.

I a col·lació d’aquestes paraules, avui mateix a la premsa es deixava entreveure la vessant més masclista d’un candidat d’un partit que es presenta com l’essència de la moderació, CIU. Concretament, el número 2 de la candidatura de CIU a la província de Tarragona, Raül Font, en una entrevista al Mundo afirmava el següent:

“CiU es una chica a la que no le importa cambiar de pareja si ve que va a tener más estabilidad, si es para el bien de España y Cataluña. Somos capaces de pactar con el demonio y de irnos a la cama con quien sea siempre y cuando sea bueno para el conjunto del Estado”

Personalment, crec que aquestes paraules no mereixen cap comentari perquè parlen per si soles i seria absurd intentar justificar les mateixes, ara bé la desídia i el masclisme impregnen des de la primera fins la darrera paraula.

El darrer en intervenir ha estat el número 2 de la candidatura socialista, Joan Ruiz, que lluny de demanar el vot als presents optava per requerir l’ajuda de tots els que ens havíem aplegat a l’acte per difondre un missatge clau i trascendental, la importància d’acudir a les urnes el proper 9 de març i apostar per la candidatura socialista. Només aquesta opció assegurarà que el rumb del nostre país continuï dins la línia de la prosperitat, en canvi, si el 9 de març guanya el PP amb Rajoy al capdavant acompanyat d’insígnies personatges com Acebes, Zaplana i el gran fitxatge d’en Pizarro seran els encarregats de frenar de cop i posar la marxa endarrera, retrocedint en tots els grans avanços aconseguits en aquests últims anys.

Des d’una vessant una mica allunyada de la terminologia política però amb una estreta relació amb la mateixa, el Joan Ruiz, ens recordava que ben aviat arribarà la primavera i així el 9 de març, quan obrim les urnes s’ha de desprendre l’olor de roses, símbol socialista per excel·lència, evitant que les gavines populars que encara resten tacades de chapapote enterboleixin el dia.