Vells fantasmes

L'esperit del Prestige sembla que torna a nèixer malgrat haver passat tres anys d'ençà que va tenir lloc la pitjor catàstrofe natural que ha patit el nostre país. No recordo exactament el dia en el qual va tenir lloc l'enfonsament del buc però tinc present les imatges que es van generar pocs dies després d'aquest, on es podia apreciar com s'omplia la costa gallega de "chapapote".

El govern d'alsehores, presidit per José María Aznar, va desestimar els informes tècnics i es va guiar tan sols a través de criteris polítics, ordenant l'allunyament del vaixell de les costes espanyoles. Imagino que la seva finalitat era que s'enfonsés en aigües internacionals i així ell no es tacava les mans i tot el país li hauria d'haver reconegut la brillant gestió i agrair-li infinitament.

Tanmateix, la seva estratègia, una vegada més no va funcionar. La irresponsabilitat d'aquesta acció supera els límits d'error que qualsevol persona pot cometre, ordenar l' allunyament de les costes espanyoles d'un vaixell que anava perdent peces pel camí. No cal ésser llicenciat en enginyeria per adonar-se de la situació precària en la qual es trobava la nau, tots erem conscients que d'un moment a un altre s'enfonsaria.

Una vegada va tenir lloc l'enfonsament, en comptes de posar-se a l'alçada de les circumstàcies, els ministres comptents es trobaven de cacera...no es tracta d'una metàfora per al·ludir al fet que es van quedar de braços plegats i no van actuar sinó que aquesta oració s'ha d'interpretar literalment, tot i que sembli increible, la realitat és aquesta.

Tanmateix, malgrat la péssima gestió que l'executiu d'Aznar va fer d'aquesta catàstrofe natual, actualment molts dels membres de l'anterior equip de govern es passen el dia donant lliçons magistrals quan els convindria restar callats perquè no són els més adecuats per poder parlar. Com a darrer apunt, destacar que ningú entengui aquesta expressió com una limitació a la llibertat d'expressió, aquesta afortunadament i malgrat que alguns preferirien escoltar només una veu, la poseidora de la veritat, en la nostra societat es troba plenament garantida i consolidada.

Laia Gomis