dimarts, de gener 18, 2011

Vendre fum


L’arribada del nou any ha anat acompanyada d’una destacada novetat legislativa. Els darrers dies de l’any van ésser propicis per discutir abastament sobre els canvis que implicava la nova regulació antitabac. En el fons, aquesta qüestió es trobava latent en el conjunt de la societat perquè el debat sobre la prohibició de fumar no s’ha abandonat mai.

La veda es va obrir als volts del 2005, data en la qual l’executiu de Rodríguez Zapatero va decidir realitzar un pas de gegant amb l’aprovació de la Llei 28/2005 coneguda popularment com la Llei Antitabac. No obstant, les mesures preses inicialment en el text legal s’han vist modificades amb l’aprovació d’un nou marc legal que presenta noves mesures sanitàries davant el tabaquisme incidint de manera especial amb la protecció dels menors i dels fumadors passius.

Així doncs, a partir del 2 de gener del present any els fumadors han vist reduït dràsticament els espais en els quals poden fumar. Una mesura que no ha deixat indiferent a ningú i com totes les qüestions de gran abast ha generat el naixement d’afèrrims defensors de la proposta i en el sentit contrari grans detractors de la mateixa.

Tanmateix, més enllà de les opinions i els criteris individuals que tot punt de vista suposa, malgrat trobar-nos en els primers dies de l’aplicació de la llei disposem de diverses quantificacions materials que ens aporten una visió inicial sobre l’impacte econòmic que suposarà la modificació de la llei antitabac.

La veu que s’ha deixat sentir amb més força ha estat la del gremi de la restauració. Concretament, aquest sector considera que la nova llei generarà pèrdues en determinats bars i restaurants així com també manifesten la seva indignació ja que fa uns anys van haver de realitzar importants inversions per tal d’adequar els seus negocis als preceptes continguts a la llei. I en aquests moments, veuen com la prohibició rotunda de fumar en bars i restaurants deixa estèrils totes les obres realitzades.

No obstant, a l’altre costat de la balança trobem un sector que sense ésser conscient ha vist com de retruc l’entrada en vigor de la modificació de la llei antitabac ha suposat un important impacte. Sense anar més lluny, els calaixos i els prestatges de moltes farmàcies han quedat completament buits davant l’allau de peticions de productes substitutius del tabac com ara els pegats o xiclets de nicotina sense oblidar les cigarretes electròniques.

Vendre fum és una expressió força genuïna que en alguna que altra ocasió tots haurem escoltat o bé inclòs haurem pronunciat per referir-nos a la idea consistent en exposar qüestions que no són realitats materials.

La saviesa tradicional emprava elaborades metàfores però avui certes expressions que hem heretat cobren sentit literal per si mateixes. Un fet que evidencia la incidència dels nous paradigmes socials per tal de posar de relleu el canvi substancial que ha tingut lloc en els darrers anys. Així que a partir d’ara el fet de vendre fum no és una abstracció sinó més aviat una realitat palpable.


Article publicat al Diari del Baix Penedès, 14/01/11

Laia Gomis

divendres, de gener 07, 2011

Encegament


L’obsessió no acostuma a ser una bona aliada, més aviat, provoca nombrosos ensurts. No obstant, hi ha qui desatenent aquesta realitat desitjaria canviar les preocupacions dels ciutadans aprofitant l’avinentesa de comptar amb un gran nombre de fidels.


Tanmateix, tots plegats som coneixedors de la difícil situació econòmica en la qual ens trobem immersos, d’una manera o d’una altra, tots ens veiem afectats per la crisi econòmica i de la mà de la mateixa es presenta la gran amenaça que suposa per a l’estabilitat d’un pais com és el creixement de l’atur.


Ara bé, pels grans prelats catòlics del nostre país, aquestes qüestions que es troben en boca d’experts economistes, analistes mundials i que també porten de cap a inversors, empresaris, politics i ciutadans de peu no tenen major transcendència.


En el fons, estic convençuda que els membres de la jerarquia eclesiàstica deuen pensar que ells son els únics posseïdors de la veritat i tots plegats anem contracorrent. No obstant, aquells que porten un rumb oposat són tots aquell que pronuncien alegrement atrocitats de la magnitud següent:


“L’avortament i l’eutanàsia són una manifestació més profunda que l’atur o la recessió econòmica” una afirmació pronunciada pel gran cardenal i arquebisbe madrileny Rouco Varela que aprofitant una cerimònia pronunciada davant 80.000 persones va aportar la seva visió particular en comptes de deleitar als creients amb la paraula de Déu.


A més, la missa es va celebrar a la madrilenya plaça de Colon i lluny de les expecatives del organitzadors que es trobaven al voltant del mig milers de congregats es van haver de conformar amb les 80.000 persones assistents. No obstant, el cost d’aquesta iniciativa va superar d’escreix mig milió d’euros. Una quantitat que bisbes i capellans deuen menystenir però que si realment els preocupessin els problemes quotidians dels ciutadans haguessin hagut de celebrar aquesta missa en un altre indret i destinar els diners a altres finalitats per tal de contribuir a pal·liar la difícil situació en la qual es troben immerses molts famílies.


Tanmateix, si les atrocitats verbals pronunciades per l’Arquebisbe Rouco Varela no fossin suficient, l’arquebisbe d’Alcalà d’Henares també va delitar a l’opinió pública afirmant que les morts fruït de la violència de gènere entre les parelles de fet eren més nombroses que no pas aquelles que tenien lloc en el si de matrimonis catòlics.


Una vegada més ens trobem davant una falsedat imperdonable perquè avui en dia la documentació permet revocar en tan sols qüestions de minuts afirmacions pronunciades alegrement. A més, abans de parlar de qüestions tan sensibles com són les esmentades a les línies precedents caldria una major informació. En comptes d’unir forces i treballar conjuntament per posar fi a una lacra com és la violència de gènere des de la jerarquia eclesiàstica s’instal·len en el perillós joc d’otorgar responsabilitats als aliens a les seves pràctiques.


Pensava que l’arribada del nou any provocaria un clima més distès, harmoniós i tranquil pel conjunt dels membres de la jerarquia eclesiàstica però només en els primers dies de l’any hem pogut constatar com l’actitud hostil mantinguda durant l’any 2010 dissortadament persisteix.


Article publicat al diari del Baix Penedès,


Laia Gomis